Cariño, d’una cita que va acabar sense petó al White Summer

Quan el 2013 María Talaverano (Còrdova, 1993) i Paola Rivero (Tenerife, 1995) es van veure per primera vegada a Madrid, després d’haver fet match en una aplicació de cites, poc s’esperaven que, malgrat que la química amorosa no va quallar i no hi va haver petó, d’aquell encontre en sorgiria un grup que se situaria com un dels grans fenòmens recents de l’indie pop espanyol. Paola va agafar la guitarra, María els teclats i, al costat de la baixista Alicia Ros (Madrid, 1993), que es va incorporar al projecte poc després, va néixer Cariño, el trio que aquest dijous a la nit (22 h) arriba al White Summer de Palamós per presentar un reguitzell de temes alegres amb melodies enganxoses i lletres que parlen sobretot d‘amor i desamor, però també de bisexualitat o salut mental. 

«La veritat és que quan vam començar simplement vam pujar les nostres cançons per poder ensenyar-les a les nostres amigues i les nostres pretensions no anaven més enllà. Per part meva, volia fer música mentre que per part d’Alícia i Maria fer poesia» assenyala Rivero. Tanmateix, des del llançament a través de les xarxes socials de temes enregistrats a casa seva com Canción de pop de amor, Bisexual o Mierda Seca, el seu nom va anar guanyant popularitat i especialment va ser amb una versió en clau lo-fi del Llorando en la limo de C.Tangana quan van acabar fent el gran salt. 

«Teníem zero intencions de treure rendiment a tot això i potser aquesta va ser una de les claus de l’èxit perquè realment ens ha anat molt bé. I és increïble perquè avui estem complint somnis que ni sabíem que tindríem, com ara haver pogut actuar al festival de Coachella» afegeix la guitarrista. 

A les acaballes de la llarga gira de presentació de la seva segona referència discogràfica, Cariño (Sonido Muchacho, 2020), amb la qual han fet un pas més enllà respecte al celebrat Movidas (2018), el trio ja treballa actualment en el seu tercer disc, en el qual segons avisa Rivero continuaran «experimentant». En el seu darrer disc el trio ja ha apostat per sortir del «tontipop» amb la qual se les va etiquetar de bon principi, per ampliar horitzons. I sense anar més enllà, fins i tot s’han atrevit a fer un tema a ritme de reggaeton (Bonus Trap). «Realment és una cançó que explica com nosaltres fem i concebem la música, és una mica com un joc. Va sorgir enmig de la pandèmia, quan estàvem avorrides cadascuna a casa seva. Encara que se surti del nostre estil habitual, vam creure que era important tenir-la a l’àlbum com una picada d’ullet a aquells moments» sosté Rivero.

La salut mental

Tot i considerar-se «unes especialistes» en parlar d’amor en les seves cançons -«la mínima cosa que ens succeeix en l’amor ens toca i ens remou els budells» confessa la guitarrista- un dels talls que més han ressonat del seu últim disc és No me convengo, una cançó que aborda la fragilitat, les addiccions i la salut mental. «Se’n parla poc i políticament es tracta poc. No comptem encara amb les eines necessàries. Perquè totes en algun moment de la nostra vida necessitem ajuda d’un professional per continuar endavant i no tothom té recursos per pagar una teràpia» apunta Rivero. 

I és que les tres integrants del trio van patir moments durs amb la pandèmia, just quan el seu projecte es trobava en una fase determinant. «Ens va venir en un moment en què estàvem vivint el nostre any, la nostra explosió. Però gràcies al nostre equip i a totes les persones que ens envolten seguim avui caminant i fent música» explica l'artista, que preguntada sobre on prefereixen actuar, respon que, tot i que en sala se senten més «còmodes i relaxades», estan sempre «encantades» de tocar «on sigui».

Una polèmica amb el PP

Cariño es van veure recentment envoltades per una polèmica, després que el Partit Popular utilitzés el tema Si quieres, en una publicació a Instagram, dins la campanya de les últimes eleccions generals a Espanya. «Mai donarem suport de cap manera qualsevol partit que vagi en contra dels nostres principis i dels drets humans» van respondre a través de la mateixa xarxa social, deixant clar que la cançó havia estat usada sense el seu permís.