Jethro Tull, música fora del temps

Ian Anderson torna a la Porta Ferrada alternant els temes més antics de la banda amb els dels discos del 2022 i 23

Jethro Tull, al Porta Ferrada.

Jethro Tull, al Porta Ferrada. / Xavier Casals

Alba Carmona

Alba Carmona

Superada la barrera del mig segle d'història, Ian Anderson pot permetre's el luxe de mantenir viva la flama de Jethro Tull fora del temps i barrejar, sense que desentonin, en un concert temes signats a finals dels seixanta amb d'altres dels seus discos més recents, The zealot game (2022) i RökFlöte (2023).

Una de les flautes més llegendàries de la història de la música va tornar dimarts al festival de la Porta Ferrada i, després que la pandèmia li impedís actuar a Sant Feliu de Guíxols el 2020, la covid li va fer una mala passada de nou, deixant-lo sense el teclista John O'Hara, que va sonar pregravat al Guíxols Arena.

El grup que fa 47 anys va cantar allò de Too old to rock’n’roll: too young to die! es va plantar davant del públic ganxó remuntant-se a 1969 amb Nothing is easy per iniciar un concert dividit en dues parts de 45 minuts, amb un intermedi de 20 minuts inclòs en què el cantant-flautista va recomanar visitar la taula de merxandatge.

No feia falta, perquè bona part del públic ja venia proveït de casa i lluïa samarretes d'una banda mítica per la seva barreja de rock progressiu, folk, blues i el que calgui, sempre amb la flauta com a tret distintiu.

With you there to help me, la guitarrera Sweet dream i We used to know, en què el britànic va recordar la seva similitud amb la posterior Hotel California de Eagles, van sonar alternades amb temes de nova factura com Hammer on hammer o Mrs. Tibbets, sempre presentades amb detall pel líder i alma mater del grup.

Tot plegat entre psicodèliques projeccions audiovisuals i la particular batalla d'Anderson contra els mòbils i les càmeres, tant que va esbroncar una espectadora perquè abaixés el telèfon i el guardés a la butxaca i va fer reiterats senyals visiblement enfadat a altres assistents perquè no el gravessin.

Només va fer una excepció al bis, Locomotive breath, que va anar precedida d'Aqualung, dues peces clau per entendre perquè la música de Jethro Tull s'ha saltat qualsevol regla i ja perviu al marge de qualsevol acotació temporal.

Subscriu-te per seguir llegint