Quartet Vivancos: l'empremta que no s'esborra

Amb un repertori que va incloure músics des de Joseph Haydn fins al vertiginós Dmitri Xostakóvitx, el conjunt va arrodonir dijous una nit atractiva a l'església del Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El Quartet Vivancos a l'Església del Monestir dijous al vespre.

El Quartet Vivancos a l'Església del Monestir dijous al vespre. / Ariadna Sala

Ariadna Sala

Ariadna Sala

El Quartet Vivancos enceta el concert a l'església del Monestir de Sant Feliu de Guíxols dins el Festival Porta Ferrada: sona Oratio, una peça per quartet de corda que va compondre Bernat Vivancos pensant, precisament, en aquest quartet, format per Jordi Prim (violí), Luis Montes (violí), Estela Megías (viola) i Quim Tejedor (cello). Com el mateix compositor pretenia, els quatre músics transmetien una pregària crua i sincera a través d'arquets, cordes i mirades que s'escolaven per les parets mil·lenàries del temple.

La nit de dijous prometia: era el torn de l'Op. 20 núm.4 en Re Major de Joseph Haydn, format per quatre moviments que van omplir d'energia i virtuosisme un concert que des d'un bon començament ja s'havia tornat plàcid i relaxat. 

El concert es va partir en dues parts, dedicant la segona meitat a música del segle XX. Després de la carícia que va suposar la peça Langsamer Satz de Webern, els vivancos van agafar aire per recollir la força i agilitat necessària per interpretar la peça per quartet número 8 en do menor de Dmitri Xostakóvitx que demana i obliga els músics a doblegar-se a les seves exigències durant un frenesí de dissonàncies i malabars que cada vegada es feia més vertiginós. Distreure's no era una possibilitat pel públic: la velocitat dels dits sobre el diapasó dels instruments i els fortissimo que de sobte explotaven com bombes haurien fet saltar a més d'un incrèdul del banc.

El projecte va ser fundat fa tot just quatre anys després del pas dels seus intèrprets per l'Escola Superior de Música de Catalunya. També són fundadors i caps de corda de la Camerata de Música Catalana. El seu esforç s'evidencia dalt dels escenaris i compleix el que promet: bona música. Els somriures ja havien conquerit l'església abans de l'arribada dels aplaudiments.

Subscriu-te per seguir llegint