«Tota clandestinitat porta el seu silenci, i tota frontera porta la clandestinitat»

Una professora d’Història i el seu primer amor, una periodista urbexer, una prostituta i un inspector de policia conflueixen al mateix moment en una Portbou. Un misteriós crim acabarà unint a tots els protagonistes en el debut en el gènere de ficció de l’escriptora Assumpta Montellà.  

Què la porta a Portbou?

Pel meu passat com a historiadora, Portbou és una zona per a mi coneguda perquè són terres de frontera. Per fer ficció Portbou era un lloc perfecte, un lloc que coneixia i encaixava amb la trama d’una novel·la negra.

Va visitar el poble per ambientar-se. Què es va trobar? 

Prens l’aire en aquesta estació de tren i vas notant com Portbou compta amb un petit inframon: gent de pas, gent sense papers que s’amaguen de la policia, prostitutes que han passat una nit moguda, viatgers que potser no van on ells volen. T’asseus allà en un banc i comences a veure un altre món.

Molta gent de Portbou creu que l’estació ha esdevingut, justament, una via morta.

Portbou només era un port per poder recalar els pescadors, quan feia mal temps. A l’època de les duanes va cobrar vida però d’una manera molt artificial. Amb l’arribada de l’espai Schengen va perdre sentit i va tornar a ser un poble petit. En el fons, Portbou continua sent un final de trajecte.

Quines històries i quins silencis va trobar?

A Portbou la clandestinitat és sempre present. Abans es feia contraban de pobre, com anomenaven a traficar amb el cafè, a la postguerra. Ara és el tràfic de drogues, armes. Trànsit de carn, el de la prostitució. Tota clandestinitat porta el seu silenci, i tota frontera porta la clandestinitat.

És la seva primera obra de ficció. Què el va portar a fer aquest salt?

Jo sempre he treballat en el gènere de la no-ficció, en temes històrics fent seminaris amb adolescents de Catalunya. Amb la pandèmia vaig tenir una aturada important, perquè les escoles van deixar d’estar actives, i amb aquesta aturada va ser quan vaig començar a pensar com podia passar aquells dies llargs sense fer res. El meu passatemps preferit és llegir, i sobretot novel·la negra. Vaig pensar llavors: per què no m’atreveixo a fer el salt?

Com a historiadora catalana que és, podria dir que venia amb una bona base d’històries crues?

Sí, és clar, quan parlem de fronteres ja tinc aquest coneixement de l’exili republicà, de la història de gent que fuig. Com a historiadora sí que coneixia bé el que aquí ha passat.

Continua oblidat avui dia en Walter Benjamin?

Penso que encara molta gent no coneix el filòsof que va morir aquí a Portbou i la seva filosofia de la història. Jo segueixo la seva frase: «el més important i el més difícil és intentar recuperar la història dels que no tenen nom». Aquesta cita ha estat sempre la meva bíblia com a historiadora.

El seu personatge estudia Benjamin i, com ell, aviat escapa per salvar la vida. Paral·lelismes?

Arriba un moment en què has de ficar tota la ficció que et puguis imaginar perquè la trama tingui ganxo. La protagonista de la novel·la és una historiadora que en algunes coses s’assembla a mi. Es fica en un món que creu controlar, i quan s’adona que no, que el món no és tan ordenat com ella creia al seu món acadèmic.

Fa itineraris literaris de les novel·les. La veurem aviat a Portbou?

Hi serem. Fins i tot tenim planejades diverses presentacions a la zona. A Portbou m’agradaria fer-la al mateix hotel on la protagonista s’allotja i recórrer el poble amb la gent.

Subscriu-te per seguir llegint