Pep Admetlla fon l’anatomia i els dispositius de control a la capella de Sant Nicolau

La submissió voluntària al control de la tecnologia amara la nova exposició de l’artista Pep Admetlla al Bòlit, una mostra de cambra que sintetitza els anys que el gironí ha dedicat a l’estudi de l’anatomia humana, i especialment a la relació entre l’ull i el cervell. El vincle que estableix entre anatomia i els dispositius de control com el panòptic cristal·litzen a L’ombra sota la parpella. Anatomia del cos excèntric, que es podrà visitar a la capella de Sant Nicolau de Girona fins al 28 de gener.

La recreació d’un teatre anatòmic i un panòptic amb una gran estructura de fusta a l’interior de la capella és l’element central de la mostra, articulada a partir de tres peces individuals en format instal·latiu que formen una unitat temàtica.

Dialogant amb l’arquitectura que l’envolta, l’artista Pep Aymerich ha aixecat una estructura que trasllada a gran escala la maqueta de la instal·lació d’Admetlla per reproduir l’espai on s’escenificaven les disseccions de cadàvers per als estudis de medicina. Té forma de panòptic perquè, d’una banda, evoca la part més conceptual i social de la representació arquitectònica del control, i per l’altra, emula la forma anatòmica de l’ull.

A l’interior, unes grades permeten contemplar una projecció sobre una superfície deformada, com si fos la retina, agafant la forma d’un ull i convertint l’espectador en nervi òptic o, també, en la cosa mirada, perquè la hipòtesi de partida del projecte és que, en el món digital, mirar és ser mirat.

La memòria que ajuda a llegir el present centra la nova temporada del Bòlit

Així, dins el panòptic ja no hi ha la torre del vigilant ni la taula de dissecció dels teatres anatòmics, sinó els espectadors d’una peça audiovisual que combina imatges de l’espectacle conegut com el Mur de la Mort amb les de la construcció de l’estructura. Aquest procés també queda recollit amb anotacions, dibuixos i maquetes.

Mentre duri l’exposició, el panòptic també es convertirà en espai de trobada per a les activitats complementàries, com una sessió clandestina o una jam session d’anatomia per a la mainada.

Sense pell

El segon element és una peça rescatada dels magatzems del Museu d’Història de Girona durant l’any i mig que ha durat el procés de recerca per a la mostra. Es tracta d’una escultura en forma de model anatòmic scorticato -una figura humana sense la pell-, que tant remet a l’anatomia com a la nostra exposició digital. Li falten les mans i una bossa li cobreix el cap, fent referència a la vulnerabilitat individual i a la pèrdua d’autonomia en favor dels artefactes tecnològics.

L’última peça és un dispositiu límbic interactiu en forma d’ull realitzat amb la col·laboració de l’artista Nicolás Saganías. L’artefacte porta un sistema de sensors que, cada vegada que algú s’hi acosta, emet una llum que el cega momentàniament. També s’hi senten uns textos llegits per una intel·ligència artificial, amb fragments escollits per la directora del Centre d’Art Contemporani de Girona i comissària de la mostra Ingrid Guardiola de textos clàssics de la literatura sobre el control alternant-se amb discursos de Trump o Hitler.