Philippe Gaussot sent i testimonia el drama dels refugiats espanyols

«Philippe Gaussot (Belfort, 1911- Chamonix, 1977) era capaç de retratar amb una sola instantània tot un univers: el del lloc on es trobava i el del drama de la situació sense buscar sang i fetge. I és que entrava en complicitat amb els que patien perquè estava allà amb ells, en formava part, distribuint menjar o tenint cura dels ferits». Qui així descriu el fotògraf i activista humanitari Philippe Gaussot, que va testimoniar l’acció humanitària durant la Guerra Civil Espanyola, és el director, realitzador i guionista Felip Solé (Lleida, 1948) profund i apassionat coneixedor de l’exili que va quedar fascinat pel personatge. Tant que, gràcies a l’associació 24 Août 1944 de París, ha comissariat l’exposició Philippe Gaussot. Fotografia i treball humanitari amb els refugiats de la Guerra d’Espanya, que treu a la llum «un tresor» i que es pot veure fins al 18 de febrer al Museu de l’Exili de la Jonquera. L’exposició presenta, per primer cop a Catalunya, més d’un centenar d’imatges «inèdites» sobre la Retirada, la vida a les colònies infantils i el suport als refugiats espanyols a França el febrer del 1939.

Felip Solé admet que va ser l’atzar, també la seva curiositat infinita, la que el va dur a aprofundir en Philippe Gaussot. Algú n’hi va parlar i va contactar amb el fill, Jean-Philippe, qui li va enviar uns negatius i algun positiu que havia trobat en una maleta del pare, temps després de la seva mort. «Quan les vaig veure em va caure el món al damunt, sabia que era un tresor, però també un material molt difícil de saber què volia dir».

D’entrada, no entenia l’ordre, però investigant va saber que documentava la feina humanitària durant la Retirada espanyola, als camps i a les colònies infantils. 

Ha calgut una dècada «per interpretar-les» i una intensa recerca en arxius dels bisbats francesos i en el fons Josep Maria Trias i Peitx, preservat a la Universitat de Barcelona. Tota aquella acció va tenir lloc entre 1937 i 1940. Amb l’arribada dels nazis, la jerarquia catòlica dissol el Comitè Nacional Catòlic i Gaussot s’enrola a la resistència. Dels anys anteriors, en va conservar «aquest dossier que devia ser molt important per a ell». Solé sap que devia fer moltes més fotografies que, per ara, no s’han localitzat. Continuen buscant. També «les 200.000 fitxes que van fer dels exiliats als camps i refugis» tot i que saben que l’Església va ordenar destruir-les davant l’arribada dels nazis.

Felip Solé veu en Gaussot un «personatge fascinant» que els ha obert les portes «d’un món ignorat». Diplomat a l’Escola Nacional Francesa d’Ultramar, catòlic d’esquerres, com altres joves de l’època, va formar part de la Joventut Estudiantil Cristiana francesa. En estar vinculat amb les obres socials de l’Església, l’esclat de la Guerra Civil Espanyola el porta a «adherir-se a l’ajuda als republicans». És l’any 1937 i Euskadi ha caigut. «A ell, li ofereixen participar en una obra humanitària just quan el govern basc, veient el perill, comença a enviar els nens, principalment bascos, cap al nord», explica tot afegint que «la sensació que tenen és que, en aquell moment, la caritat cristiana ha d’estar present davant del drama». El govern d’Euskadi no vol que els infants entrin dins d’un bloc potenciat pel govern de la República espanyola de Madrid. Solé detalla que «volien preservar els valors bascos» i així neix el Comitè Nacional Catòlic d’Ajuda a la Infància Basca.

Com certifica la documentació, a mesura que el front anava avançant i els bombardeigs s’intensificaven, arribaven infants d’arreu. El Comitè Nacional Catòlic crea colònies amb el suport de bisbes, des de París fins al País Basc, però també a Bèlgica i Holanda. 

«Els nens van circulant i allunyant-se de l’escenari de guerra», comenta Solé, qui matisa com n’era de complex crear colònies per a milers de nens. «La CGT francesa, que és comunista, es bolca a ajudar l’Espanya republicana acollint infants en colònies que ja tenen muntades i fent una campanya entre les famílies» que els donaran aixopluc. El 1939 tot canvia. Hi ha una vaga general a França i el Comitè es troba que a aquells infants els han d’acollir ells. Al setembre, França i Anglaterra declaren la guerra a Alemanya i els prefectes embarguen les colònies per destinar-les als seus propis refugiats, la població civil que viu a la frontera amb Alemanya.

Amb la batalla de l’Ebre, el Comitè Nacional Catòlic d’Ajuda a la Infància Basca s’amplia i envien camions amb queviures i roba i evacuen els nens catalans i de la resta del territori. 

Malgrat el que s’ha difós, Solé afirma que «l’evacuació va ser una cosa molt organitzada, casa per casa, poble per poble, amb llistes, transport». Amb la Retirada, el Comitè continua recuperant infants i dones i portant-los a la frontera. 

Aquell febrer de 1939, Gaussot farà l’últim viatge clandestí en un camió carregat de persones «pels carrers minats de Puigcerdà». La seva mala salut li evitarà anar al front durant la Segona Guerra Mundial, però serà nomenat delegat nacional del Comitè on s’encarregarà de la reconversió d’exiliats. Quan acaba tot, s’instal·la a Chamonix on treballarà com a periodista i fotògraf a Le Dauphiné Libéré fins a jubilar-se.

El treball minuciós de Gaussot documentant la vida als camps i a les colònies, ja fos per incloure en els informes que enviava a París o per iniciativa pròpia, ha permès il·luminar qüestions fins ara boiroses com la presència de nius de metralladora apuntant directament al camp d’Argelers que molts supervivents havien testimoniat, però de la qual no hi havia ni un testimoni gràfic. 

«És l’única foto al món fins ara coneguda», destaca Solé admirat per «la mirada crítica amb la situació i còmplice amb les víctimes de Gaussot» alhora per la seva capacitat de «contextualitzar» gràcies als plans generals «on es veu tot, molts universos on es contemplen mil detalls».

Subscriu-te per seguir llegint