Jordi Serradell: «Al final, sense cap mena de premeditació, he vinculat amor, vida i mort amb eternitat»

«La metafísica diu que pot ser que el temps sigui circular en comptes de lineal. I que no hi hagi futur ni passat. Que només existeixi el present». Així contesta Jordi Serradell en ser preguntat per què entén per eternitat. I és que aquesta paraula, que en llenguatge comú s'acostuma a vincular a l'infinit, pren una dimensió diferent i dona títol al segon disc d'estudi del cantant, músic i compositor bisbalenc, publicat aquest passat dilluns i que deixa enrere el folk i l'americana del seu debut discogràfic, Ésser viu (2019), per explorar els camins de l'indie, el pop, el rock i la psicodèlia en una col·lecció de deu talls que parlen, sobretot, d'amor, vida i mort.

«Qualsevol persona que s'estigui expressant artísticament parlarà de l'amor, de la vida i de la mort. Al final aquests tres conceptes són els que ens mouen a crear» assevera Serradell, que explica que la mort «d'una persona molt propera» va acabar tenint una forta influència en aquest àlbum. «Tenia vuit temes compostos i arran d'aquella vivència vaig escriure les dues últimes cançons, que tenen molt de vincle amb aquesta mort i que em van fer obrir un calaix molt profund carregat d'emocions» apunta.

El músic empordanès afirma sentir-se molt identificat amb unes paraules de John Frusciante, guitarrista dels Red Hot Chilli Peppers, qui afirma que quan escriu cançons és la naturalesa la que s'expressa a través seu, motiu pel qual se sent més missatger que no autor: «Em sento molt identificat amb aquesta idea. Eternitat és una paraula que va sortir sense meditar i que va servir per acabar de confeccionar el relat». «Al final, un cop acabat el disc i sense cap mena de premeditació, he vinculat amor, vida i mort amb eternitat» afegeix.

Produït per Jordi Casadesús (La Iaia) i Aleix Bou, a Eternitat Jordi Serradell manté el seu idil·li amb la naturalesa, un tema que ja tractava al seu primer disc i que ara explora des de noves perspectives. «En la meva vida la natura és present cada dia. El primer que faig en llevar-me és caminar pel bosc descalç amb els meus gossos. Per això la meva música està sempre connectada amb aquesta natura i és inevitable que quan componc, la natura m'inspiri. A més la meva família és de pagès. Tots els temes estan impregnats per aquesta natura. És el fil conductor de la meva música» sosté.

Un gir estilístic meditat

Si les textures del folk americana que evocaven a bandes com Wilco, marcaven el so del seu bateig discogràfic, en aquest segon àlbum el bisbalenc aposta clarament per diferenciar-se i trepitjar nous terrenys. «Volia treure les guitarres acústiques, perquè sentia que em portaven a un terreny on ara no em sentia tan còmode. Pel primer disc sí que escoltava molt a Wilco i música amb moltes guitarres acústiques i pedal-steels. Tenia ganes de comptar amb guitarres elèctriques i efectes i això ja provoca un canvi important» assegura Serradell, que al mateix temps afegeix que també ha volgut atorgar un paper destacat als teclats analògics.

Per a trobar aquesta nova sonoritat, han estat claus Jordi Casadesús i Aleix Bou, «dues bèsties amb una gran sensibilitat» que han ajudat Serradell a revestir els deu temes. No obstant això, per al tema Molsa, terra i pell ha estat essencial el treball de Dani Ferrer, teclista en els directes de Love of Lesbian. «Vaig dilatar molt l'enregistrament de les veus. No n'estava satisfet i després de provar-ho de diverses maneres, al final vaig arribar a en Dani, que és un tipus que en sap moltíssim i va tenir molta mà esquerra», explica Serradell, qui no amaga la influència en la seva música del «pop metafísic» de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. «Són, d'aquí Catalunya, el que s'apropa més a la música que jo escolto» subratlla.

Jordi Serradell, que estrenarà en directe els temes d'Eternitat a les comarques gironines en format quartet el 20 de gener a La Mirona de Salt dins el festival NEU!, al costat de Mujeres, Núria Graham, Carmen 113, Ciutat i Yawners, també ressalta la col·laboració «orgànica i natural» de la cantant Meritxell Nedderman al tema Eternitat. «En aquest disc tenia ganes d'incorporar una veu femenina. De fet, era una cosa que volia fer-ho en l'anterior, però no vaig acabar de trobar el lloc i ara, en canvi, sí. El tema Eternitat era ideal per complir aquest propòsit». Amb la cantant i pianista maresmenca, el bisbalenc havia coincidit en nombroses ocasions, en festivals i altres esdeveniments, fet que els va dur a tenir una bona relació. «Com que ja érem amics, quan vaig tenir el tema li vaig dir i ella va estar de seguida encantadíssima» resumeix el músic.  

Mujeres i Núria Graham lideren el cartell de la nit del Neu! a La Mirona

Subscriu-te per seguir llegint