Entrevista | Maria Carme Roca Escriptora

"Clotilde sobrepassa el paper esperat per una dona de l’època"

Clotilde Cerdà, més coneguda pel pseudònim d’Esmeralda Cervantes, va destacar com a arpista excepcional aconseguint fer-se d’una gran fama internacional

A través de la seva fascinant vida, l’escriptora Maria Carme Roca publica Les illes interiors, novel·la on explica la seva història

Maria Carme Roca.

Maria Carme Roca. / ACN

Matías Crowder

Matías Crowder

Com arriba a interessar-se per la història d’Esmeralda Cervantes?

Per casualitat, buscant una altra informació, vaig trobar un llibre que parlava de dones vinculades a Catalunya. Quan vaig veure qui era em vaig enamorar de seguida del personatge.

Com era la Catalunya del segle XIX que ella va viure?

Era convulsa en l’àmbit polític i el còlera feia estralls. Era una ciutat amb encant, però alhora caòtica.

Filla putativa d’Idelfons Cerdà, la seva història familiar és complicada.

Quan la nena tenia tres anys la mare decideix que es vol divorciar. Al segle XIX això era una bomba. S’emporta la nena a Madrid. Volia prosperar com a pintora, però se li van tancar moltes portes pel fet que era una dona adúltera. El veritable pare d’Esmeralda era un altre.

Se sap qui va ser el pare biològic?

Hi ha moltes sospites. Jo estic convençuda que era un cosí d’Idelfons Cerdà per assumptes que surten al testament. No és segur.

Per què al final Cerdà la reconeix com a filla?

Suposo que van arribar a un acord amb la mare perquè continués portant el seu cognom, una manera de protegir-la.

Isabel la va batejar com a Cervantes i Victor Hugo com a Esmeralda.

Quan la va veure actuar Víctor Hugo es va quedar embadalit. Ell va suggerir, pels seus ulls verds, que portés aquell nom com a pseudònim. La Reina Isabel II li va proposar anomenar-se Cervantes per ser espanyola.

Fins aquí el paper esperat per a una dona de l’època...

Sí, però ella el sobrepassa. Es mostra feminista, maçona, antiesclavista. Arriba en un moment en què ja pensa per si mateixa i no en té prou amb la música. Pot utilitzar el seu poder per salvar reus condemnats a mort, com va fer.

L’Acadèmia sorgeix d’aquest desig?

Era conscient que les dones no podien accedir a la feina. Ella va crear a la rambla de Canaletes una Acadèmia per a nenes i joves de classe obrera. Li van faltar diners i suport.

La seva manera de pensar va fer que li donessin l’esquena?

El Comte de Morphy, secretari de la Reina Maria Cristina, li va enviar una carta on li deia: «senyoreta, dediqui’s a la música i no s’entremeti a voler canviar la vida dels altres».

Quines són les illes interiors?

El que ens passa i que guardem com en una illa que amaga el seu record. Ella les va tenir. Com el desamor que pateix quan l’escriptor Juan Montalbo la rebutja o el record de la seva cançó de bressol.

L’oblit va poder amb el seu llegat?

Avui tan sols té un jardí interior trist de l’Eixample de Barcelona, que és una pena. En prou feines ningú la recorda.

Subscriu-te per seguir llegint