«M’encantaria que a Iker Jiménez li agradés ‘El otro lado’»

Encara que és conegut per la seva faceta còmica, a Berto Romero sempre li ha apassionat el món del misteri. Per això s’ha atrevit a explicar una història de fantasmes esquitxada de gotes d’humor en El otro lado.

Per què es va pujar en aquesta nave del misterio?

Vaig descobrir el misteri per dues pel·lícules que vaig veure amb 12 o 13 anys i em van fer por: Al final de la escalera i El resplandor. Em van encantar, però em van fer molta por. De més gran vaig començar a consumir molta ràdio de misteri. Crec que vaig interioritzar la seva manera de parlar, la seva prosopopeia, fins que va sorgir la idea de fer El otro lado.

Encara que venint de vostè, a la sèrie no li podia faltar l’humor.

La comèdia la porto de fàbrica. Les comèdies de terror són molt velles perquè hi ha una sensació que tots dos gèneres són cosins germans. Es busca la sorpresa, són disruptius, provoquen una sensació espontània. Intentar barrejar-los al màxim possible es va convertir en una obsessió i ens ha quedat un to molt peculiar. Crec que funciona molt bé com una espècie de thriller paranormal, com una història de fantasmes, amb recerca i gent rara i mig friki.

A Iker Jiménez li agradarà?

No tinc ni idea.

Ho dic perquè el personatge de Gorka Romero recorda a ell.

Si en el 2023 dibuixes un personatge que és el líder del programa de misteri més important de la televisió, qualsevol cosa que haguéssim fet que no recordés a Iker Jiménez no te la creuries. Tant ell com Jiménez del Oso són referents en l'àmbit estètic. Però no se li ha hagut de dir a l’equip d’art que reproduís un plató semblant al Cuarto milenio. Van llegir en el guió el personatge de Gorka Romero i el programa Nueva era i ens van fer aquesta proposta.

«El retrat del periodista de misteri està fet amb molt d’afecte»

Creu llavors que a Iker Jiménez li agradarà?

A mi m’encantaria. La sèrie està feta amb afecte i respecte al món del misteri. Però si ell s’identifica i no li agrada, és el seu problema. Cadascú és lliure d’identificar-se amb qui vulgui o no. Però el retrat del periodisme de misteri està fet amb molt d’afecte, perquè un dels entrebancs que no volíem cometre era entrar a fer sang i burlar-nos d’ell. 

Però el periodisme, en general, no surt ben part.

Crec que el que surt mal parat és el sistema capitalista salvatge que ha precaritzat el periodisme per convertir a la gent que treballa en ell en gent desesperada. Aquest retrat sí que està en la sèrie aplicat a aquest sector perquè és molt didàctic veure-ho en periodistes i en el món de la televisió. Però això està afectant a tots els sectors econòmics i laborals.

El personatge que fa Buenafuente, el doctor Estrada, també serveix per a parlar d’una masculinitat que ha quedat desfasada.

A la sèrie hi ha un catàleg de masculinitats.Hi ha la pitjor de totes, que no diré quina és per no espatllar la sèrie, la que s’està deconstruint i no sap cap a on i la que representa Estrada, que és la del món dels nostres pares. Em sembla interessant aquest debat de paternitats i herències, una història de fantasmes i el fantasma del masclisme per als homes de la meva generació.

El personatge de Buenafuente estava escrit especialment per a ell?

Per descomptat. Que Estrada i Nacho fóssim Andreu i jo ressonava de manera divertida, perquè pots extrapolar també un mestre i un alumne.

Hi ha prevista una segona temporada?

El personatge de Nacho viu un arc molt bonic i queda ben tancat. Sí que obrim aquesta porta final perquè pugui haver-hi més aventures, però de moment no tinc clar si cal.

Subscriu-te per seguir llegint