Renom i Boixaderas «oficien» la història d’amor d’Albert Camus i María Casares

La relació «intrencable» entre l’escriptor Albert Camus i l’actriu María Casares, explicada a través de les seves cartes, pren forma a l’espectacle Casares-Camus: una història d’amor, que dissabte s’estrena al festival Temporada Alta. Dirigits per Mario Gas, Rosa Renom i Jordi Boixaderas donen vida a la correspondència que van intercanviar els dos amants entre 1944 i la mort de l’autor de La pesta, el 1960, un «material literari impressionant», amb «un missatge totalment contemporani, per l’actitud personal i existencial de dos personatges immersos en una època molt contradictòria», segons el director.

El muntatge, que es podrà veure dissabte i diumenge al Teatre de Salt, neix per iniciativa de l’actriu Rosa Renom, que va quedar «absolutament fascinada» per unes missives «que no són només unes cartes d’amor, sinó el retrat d’una època i de dues persones que van creixent en paral·lel, amb una relació meravellosa en l’àmbit humà, sexual, amb dubtes, separacions i reconciliacions».

«A més de l’exili que vivien, la vida dels dos és com un exili interior i la seva no és una relació d’amor políticament correcta, ni ho era llavors ni ho seria ara», diu Gas, que fins i tot li posa l’etiqueta de «poliamor».

«Les cartes transcendeixen moltíssim la història personal, perquè són la radiografia d’una època i de totes les contradiccions dels éssers humans amb l’amor físic i espiritual», assegura Mario Gas sobre 865 cartes que «ajuden a conèixer-nos una mica més a nosaltres mateixos».

La mateixa Rosa Renom s’ha encarregat de la selecció de les cartes i de la traducció, que manté el llenguatge literari dels textos, pensats per a ser llegits i no per ser dits. Aquest ha estat el principal repte a l’hora de treballar, explica Boixaderas, que remarca que ni ell ni Renom interpreten els dos protagonistes i la seva relació, sinó que són «dos oficiants» al servei d’«un text que té vida pròpia».

«María Casares s’hi aboca del tot, Albert Camus és més reservat, com si sospités que algun dia algú ho podria llegir», assegura Renom sobre la relació epistolar entre el literat i el gran mite de la interpretació a França, filla d’un ministre de la Segona República.

Del mateix paper és el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, que remarca que «Casares, que no és escriptora, escriu cartes que són més potents que les de l’escriptor».

Casares-Camus: una història d’amor, coproduït per Temporada Alta i el Teatre Lliure, va néixer com una lectura dramatitzada que ha anat pujant de nivell fins a crear «un espectacle en carn viva, però subtil» ambientat en un espai que evoca unes golfes, «com si els dos amants sortissin de les ombres de la memòria per parlar entre ells i a l’espectador», afirma el director.