Música Antiga reviu per Nadal la música dels convents dels segles XVII i XVIII

El tradicional concert a la Mercè, diumenge, inclourà una desena de composicions inèdites conservades a la catedral amb textos en llatí i castellà, signades per mestres de capella com Soler i Gaz i també anònimes

L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí actuarà el 22 de desembre a la basílica de Sant Feliu

Un concert de Música Antiga de Girona, en una imatge d'arxiu.

Un concert de Música Antiga de Girona, en una imatge d'arxiu. / ANIOL RESCLOSA

Alba Carmona

Alba Carmona

Música Antiga de Girona reviurà la música dels convents gironins dels segles XVII i XVIII en el seu tradicional concert de Nadal. El recital, previst per aquest diumenge a les set de la tarda a l’Auditori de la Mercè, recuperarà composicions sorgides de l’arxiu de la Catedral de Girona i atribuïdes a encàrrecs fets per alguns dels tretze convents que hi havia a la ciutat.

«La catedral tenia el monopoli de la música a la ciutat de Girona i exercia com a sala de concerts, i per això no està clar si les partitures encarregades pels convents eren interpretades en aquells espais o al temple», assenyala el president de Música Antiga de Girona, Jaume Pinyol, sobre uns documents musicals que contenen poca informació a banda del títol, el nombre de veus i, en alguns casos, la data.

En total, seran una desena de peces amb textos en llatí i castellà sobre temes molt diversos, de la celebració del sant patró d’un convent fins a l’entrada de novícies en alguns convents femenins de l’alta societat gironina. 

El concert de diumenge recull partitures en format de música de cambra, per a quatre veus. La música és tota vocal i va ser composta pels mestres de capella de l’època com Soler, Gaz o Arquimbau que signaven, o no, les partitures en funció de determinades circumstàncies.

«Com que tenien exclusivitat amb el temple, era habitual que treballessin pels convents sense signar, això explica que a l’arxiu hi hagi tanta obra anònima i que molta es pugui atribuir a encàrrecs conventuals», continua Pinyol.

En aquest sentit, destaca que entre els tretze convents de l’època, n’hi havia amb molta música, com els dominics, que encarregaven composicions per a les processons en honor del beat Dalmau Moner o els jesuïtes, per Sant Francesc.

Altres, com els caputxins, feien pocs encàrrecs pel seu vot de pobresa radical, mentre que els carmelites descalços van inspirar molts textos. De les monges cistercenques de Santa Clara, que durant un temps van ser un convent per a la noblesa i l’alta burgesia gironina, se’n preserven tres partitures presentades per noies per al vot, una de les quals, signada pel mestre Josep Gaz, serà interpretada al concert.

Les obres del programa són totes inèdites i mostren l’evolució musical de la ciutat des de l’estil antic del segle XVII fins al classicisme, a finals del s. XVIII. La més antiga són unes lletanies compostes per Francesc Soler i la més recent, una peça en llatí possiblement encarregada pels franciscans per Sant Joan, sense data, firmada per Arquimbau, mestre de capella de Torroella de Montgrí que va arribar a Girona el 1785.

Els intèrprets seran les sopranos Laia Frigolé i Lorena Garcia, el contratenor Hugo Bolivar i el tenor David Hernández, mentre que Dani Regincós estarà al violoncel, Albert Bosch al llaüt i Marc Díez a l’orgue i la direcció. Com és habitual, una hora abans del concert hi haurà una conferència per contextualitzar les peces i el recital s’enregistrarà.

Vespres d’Arnadí a Sant Feliu

El concert de diumenge no serà l’únic recital organitzat per Música Antiga de Girona aquest Nadal. La prestigiosa orquestra barroca Vespres d’Arnadí dirigida per Dani Espasa actuarà divendres 22 a la basílica de Sant Feliu, amb un programa d’obres nadalenques del barroc italià i anglès que presenten una evolució dels concerti grossi, amb peces de Corelli, Scarlatti, Händel i Geminiani.

En els dos casos, les entrades, a 15 euros, es poden comprar al web entrapolis i a la llibreria Empúries de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint