Model UdG XXI, un pas endavant per continuar sent referent per al territori

El passat 16 de novembre el claustre de la UdG va aprovar el Model UdG XXI. Aquest, té com a finalitat definir un model educatiu propi que singularitzi la Universitat de Girona i la situï en una posició òptima per afrontar els nous reptes i canvis socials que es preveuen a la nostra societat en les properes dècades. Alguns d’aquests reptes són coneguts des de fa temps, com els canvis demogràfics, l’impacte de les retallades en els serveis bàsics d’educació, salut i benestar social a començaments de la segona dècada d’aquest segle, els efectes colaterals de la pandèmia, l’esgotament de recursos, el canvi climàtic o la irrupció de la intel·ligència artificial. D’altres, inesperats, com la creixent inestabilitat geopolítica i les seves conseqüències. La necessitat d’un nou model educatiu ja es recull en el mandat del Pla Estratègic UdG 2030: la suma d’intel·ligències, on es posa de manifest que la UdG ha de cercar una estratègia pròpia i promoure un ensenyament orientat a un aprenentatge integral i de valor per als estudiants.

El Model UdG XXI és una proposta de gran abast que suposa una transformació important de la universitat i que comportarà canvis en la planificació acadèmica i docent així com en la seva estructura i governança. El model proposa definir quin tipus d’aprenentatge volem promoure i quines condicions s’han de donar per fer-ho possible, quina tipologia d’estudis volem oferir, identificar els elements constitutius dels plans d’estudis i les metodologies docents més adients, així com el suport necessari per implementar-lo, utilitzar-lo i millorar-lo, en un procés continu de revisió.

Aïllades les queixes, per altra banda absolutament justificades, per la manca de recursos i un infrafinançament recurrent i històric del nostre sistema universitari, en aquest article plantejo alguns elements que formen part del moll de l’os del model que no depenen, o que no només ho fan, dels aspectes materials.

En primer lloc, faig notar que estem parlant d’un model educatiu. Potser és pretensiós però això suposa una idea determinada d’universitari, amb les qualitats i competències que s’espera d’una persona amb una formació superior, i l’assumpció de la responsabilitat que, malgrat la diversitat de coneixements i d’experiències del nostre estudiantat, els hem d’oferir un itinerari per tal que les assoleixin. En aquest sentit, la Universitat de Girona proposa que un camí per desenvolupar aquestes competències passa per fomentar pràctiques en l’entorn laboral en els seus estudis, l’accés a experiències d’àmbit internacional en diferents propostes i facilitar a tothom que ho vulgui l’oportunitat de participar en projectes de desenvolupament comunitari solidaris. I a poder ser, seria desitjable que fossin viscudes totes tres, com a mínim un cop al llarg dels seus estudis. És una manera d’estar al món. D’una manera figurada, es tracta de la nostra ànima, allò que fa que la proposta de la UdG sigui única i la faci diferent respecte d’altres institucions semblants a la nostra. L’objectiu però no és diferenciar-se sinó, més aviat, comunicar d’una forma inequívoca què li proposem a la societat.

És una proposta de gran abast que suposa una transformació important de la universitat i que comportarà canvis en la planificació acadèmica i docent així com en la seva estructura i governança.

El pensament crític, el compromís social, la sensibilitat pel medi ambient, el treball en equip, la construcció d’una societat inclusiva, la superació dels límits que la societat patriarcal imposa, són competències que es desenvolupen si tenim l’oportunitat de viure aquestes experiències i, a més, fer-ho de forma acompanyada.

Un segon aspecte que vull destacar del model UdG XXI és la necessitat que planteja de fer una reflexió profunda sobre què vol dir aprendre a la universitat. En els últims anys hem menystingut el pes del coneixement en l’activitat docent en pro de les anomenades noves metodologies, probablement per una interpretació equivocada del que significa el paper actiu de l’estudiantat en les activitats docents. Aprendre és quelcom més que un escenari atractiu o dotat de tecnologia puntera. És un acte que requereix esforç i energia, i no ha de ser necessàriament senzill ni divertit. Aprendre requereix un temps vital que no es pot escurçar ni estalviar i, en aquest sentit, necessitarà de propostes coherents amb aquest principi per part de la universitat.

Hem de restituir el paper que juga el coneixement en l’activitat docent i en la nostra activitat vital. Sense coneixements, les competències esdevenen superficials i no permeten als estudiants comprendre, analitzar, crear o transformar la realitat. I també és un dret de tot l’estudiantat, que ha de tenir accés a una cultura comuna i a uns sabers rellevants per a la seva formació integral i el seu creixement personal. Ho hem de fer amb rigor i honestedat, la qual cosa implica un canvi profund de la relació entre professorat i l’estudiantat amb importants implicacions en els processos d’avaluació. 

La UdG dels propers anys es prepara per reinventar-se i continuar sent un referent per al país

Entre tots, hem acabat convertint l’estudiantat en clients que, de la mateixa manera que passa en etapes educatives anteriors, resta més preocupat per aprovar que per aprendre i, el professorat, empès per un sistema que té una lògica de servei que ho condiciona tot, en general, més centrat a satisfer-los que demanar-los rigor i implicació. La reivindicació d’un paper més actiu per part de l’estudiantat i la definició del paper del professorat com a guia i conductor dels processos d’ensenyament i aprenentatge no pot ser a costa de substituir la seva responsabilitat com a transmissor del seu coneixement. Aquesta nova relació entre els agents implicats combina l’atreviment del qui aprèn, de qui s’acosta al coneixement sense apriorismes, amb la maduresa, la solidesa i l’expertesa del qui ensenya. L’acceptació d’aquest nou escenari, la construcció conjunta de les noves zones potencials d’aprenentatge, comporta redefinir la regles de joc, amb importants implicacions en l’avaluació i, aquestes, no poden ser en detriment d’una menor exigència i rigor en les propostes docents ni en la construcció de coneixement.

 La UdG dels propers anys es prepara per reinventar-se i continuar sent un referent per al país. Ho fa conscient de la seva responsabilitat i de la mà d’un guió, el Model UdG XXI, que conté els traços d’un projecte col·lectiu que hem de construir entre tots en un escenari nou, el d’una ciutat i una universitat on les fronteres, els murs i les parets de les aules ja s’han esvaït.