Mercè Saurina reflexiona sobre l'efecte de la tragèdia a 'Fugint dels camps de blat'

Mercè Saurina és la guanyadora del Premi Just Manuel Casero de novel·la curta

Mercè Saurina és la guanyadora del Premi Just Manuel Casero de novel·la curta / Marc Martí Font

EFE

La professora i escriptora gironina Mercè Saurina reflexiona sobre l'efecte de la tragèdia en la vida i les relacions de les persones que han patit en la seva nova novel·la 'Fugint dels camps de blat', guanyadora del Premi Just M. Casero 2023 de novel·la curta.

"Volia explicar com canvien les persones i les relacions arran d'haver viscut fets tràgics", ha explicat l'autora -que ja va quedar finalista d'aquest premi el 2010 amb 'Com llunes de Saturn'- aquest dimecres durant la presentació del llibre, publicat per l'editorial Empúries.

La història està inspirada en un fet real del qual Saurina en va tenir coneixement quan tenia 25 anys i del qual recorda que, malgrat que no coneixia a les persones afectades, la va "marcar molt".

La novel·la presenta a una protagonista a qui la tragèdia -desconeguda pel lector- la porta a abandonar la seva terra natal, l'Empordà, per a acabar instal·lant-se en una ciutat de l'arxipèlag noruec de les illes Svalbard, en mig de l'oceà Àrtic, fins que un dia es veu obligada a tornar a Catalunya.

"No volia que el fet tràgic sortís explicat amb pèls i senyals", explica l'escriptora, que, tot i que manté l'esdeveniment en secret durant la major part del relat, ha aconseguit que "estigui present durant tota la novel·la", segons el seu editor, Jordi Rourera.

Segons l'editor, la de Saurina "hauria de ser una novel·la curta" perquè "és intensa i compacte, no li sobra ni li falta res", i ha afegit que "té un misteri que va de la primera a l'última pàgina, però la novel·la no depèn d'aquest misteri, sinó que va molt més enllà".

En concert, ha destacat la "potència simbòlica" de la localitat on acaba vivint la protagonista, Longyearbyen, que és la ciutat més septentrional del planeta i que l'escriptora va escollir per "la fascinació" que va sentir pel lloc i les seves lleis, que no permeten néixer ni morir allà.

Saurina va descobrir Svalbard per ser la ubicació del Banc Mundial de Llavors, on es guarden llavors de milers de plantes de tot el món, una dada que per a ella també era significativa, ja que la protagonista de la seva novel·la "fuig del blat, però la contradicció és que precisament allà hi ha tots els cereals".

L'exploració d'aquest lloc ha estat resultat del treball d'edició amb Empúries, ha explicat l'autora, que també ha revelat que aquesta col·laboració li ha obert possibilitats que abans no s'havia plantejat.

La narració, estructurada segons els vols que agafa la protagonista per tornar a l'Empordà, dividida en capítols que fan referència a les diferents fases del viatge, també pretén indagar en la necessitat de parar i enfrontar-se al passat.

El representant de la Llibreria 22, creadora del Premi Just M. Casero, Guillem Terribas, ha explicat que el que més valora aquest premi és "la forma de l'escrit, com s'expressa", i ha assegurat que aquesta novel·la "està molt en escrita".

Saurina, que ha explicat que "una de les millors coses del premi és que tanta gent se n'alegrés "per ella, valora que "et dona projecció i prestigi, i que és proper".

L'autora, que també és professora de català, castellà i llatí en un institut, ha explicat que li agradaria dedicar el seu proper projecte literari a les "reflexions domèstiques com a mare, ciutadana i professora sobre l'educació" perquè considera que "qui parla d'aquests temes moltes vegades no ha trepitjat mai un institut"

Aquesta és la 43a edició del Premi Just M. Casero, que està dedicat al periodista, escriptor i polític català i que, en paraules de Terribas, "és exigent però molt obert, perquè`pot arribar a apostar per narracions que no són perfectes però que tenen alguna cosa".

El guardó també ha reconegut a Dan Arbat, que ha quedat finalista amb 'Els fragments de l'esperança', i durant els últims anys ha premiat obres com 'La casa dels caps de setmana' de Marta Pasqual (2022); 'L'espai d'un instant', de Daniel Cid (2021), o 'Dinou vint', d'Helena Carreras (2020).