Les mans que cantaran «Coti x coti»

De Coti x coti, la cançó que ha multiplicat la fama de The Tyets, se n’han fet moltes versions diferents. La que no s’ha vist mai fins ara, si més no dalt d’un escenari i amb la implicació de la banda, és en llengua de signes catalana. La primera oportunitat serà aquest diumenge a l’Auditori de Girona, amb dues intèrprets de llengua de signes de l’associació EnCantades, dedicada a la interpretació de concerts i esdeveniments per a persones sordes amb el projecte EnCantados. Serà el primer concert signat a l’Auditori i de fet, la primera vegada que un equipament públic a Catalunya aposta per la interpretació de llengua de signes en un concert, un sistema per fer més accessible la música al qual fins ara s’han sumat festivals, entitats i artistes amb una sensibilitat especial al respecte.

Una de les intèrprets que posarà les seves mans al servei de la música de The Tyets és Anna Griera, per a qui la llengua de signes és «gairebé una llengua materna» perquè la seva germana gran és sorda. «Tinc 27 anys i tota la vida he cantat amb les mans com una cosa instintiva, per relacionar-me amb la meva germana a través de la música i fer-li entendre perquè per a mi la música és tan important. Trobar la utilitat a tot això ha sigut un descobriment i ara ella està molt orgullosa de mi i això m’agrada molt», assenyala.

Anna Griera, que també és actriu, explica que la clau a l’hora de signar un concert és la preparació prèvia. Els intèrprets necessiten tenir el repertori amb temps, per poder-lo traduir a la llengua de signes, una feina que no sempre és fàcil, perquè «és molt més literal i s’han d’adaptar les metàfores i els jocs de paraules».

«Al final, la feina de l’intèrpret és interpretar què vol dir l’artista, què vol explicar i transmetre bé la seva perspectiva, hem de ser un amplificador del seu missatge, intentant dur les cançons molt treballades i ser molt clares», afirma.

Del mateix parer és Eva Garcia Codorniu, l’altra intèrpret que pujarà a l’escenari diumenge. Ella és CODA -filla oient de pares sords- i recorda que la seva primera experiència signant un concert va ser als Jocs Paralímpics de Barcelona 92. S’hi dedica professionalment des de la covid, i veu en la preparació i la pràctica la part més important de la seva feina.

«La llengua de signes és tan visual que té una poesia i uns acudits propis, fer el trasllat entre uns i altres és el més dificultós», apunta, i afegeix que en el cas de The Tyets, amb lletres que juguen amb un argot molt juvenil, hi ha una complexitat afegida. «Hi ha expressions o referències que són complicades fins i tot per als oients», reconeix.

Griera coincideix amb la dificultat de traduir i aprendre’s el repertori, però admet que, com a seguidora del grup, ho té més fàcil: «jo ja els he cantat amb les mans a la discoteca. Es nota molt quan un grup t’agrada, perquè ho vius més, però quan interpretes un concert has d’anar molt oberta a donar qualitat a l’artista i deixant de banda gustos i prejudicis acabes enganxat a la seva passió».

«En el meu cas, el rap és el que em sembla més complicat, perquè té molta lletra i es canta molt ràpid. El meu primer concert de flamenc també va ser tot un repte, però un cop a l’escenari, l’artista em va transmetre tot el sentiment i em va encantar», diu Griera.

Sempre que és possible, els intèrprets es col·loquen prop de l’artista, perquè l’espectador els tingui dins el mateix camp visual. No només signen les cançons, sinó el seu discurs, i per això han de tenir una escolta «molt activa» per si hi ha qualsevol improvisació.

Totes dues assenyalen que, en general, s’han trobat artistes que només els han donat facilitats. Han compartit escenari amb Mushka, Ciudad Jara, Luz Casal o Ramon Mirabet, a qui van acompanyar en la seva darrera actuació al festival Tempo de Girona. «Amb ell hem repetit i tot, i és de les persones que més s’ha implicat per facilitar-nos la feina i fer-nos sentir com un més en escena», assenyala Garcia Codorniu.

A la interpretació en directe durant el concert i l’enregistrament per a difondre’l al seu canal de YouTube, EnCantados hi suma també un altre recurs per acostar la música a les persones sordes: els globus, que inflats i enganxats al pit amplien la vibració del so. «Durant els concerts en repartim a tothom, per igualar l’experiència. Són una eina econòmica i gens invasiva que permet que tothom visqui el concert igual», explica Francina Cortés, codirectora d’EnCantados juntament amb Núria Martorell.

Una «necessitat real»

Artistes com Rozalén, que ha incorporat una intèrpret en llengua de signes al seu equip habitual, o Coldplay, que també inclou la interpretació en els concerts de la darrera gira mundial, han donat visibilitat a una qüestió que «no és una anècdota, sinó una necessitat real», remarca Núria Martorell.

«De l’experiència com a programadores, vam constatar una mancança de concerts accessibles per a la comunitat sorda, tant en directe com enregistrats a la xarxa. Fins ara, l’ús de la llengua de signes depenia molt de la voluntat dels responsables dels concerts, siguin productores, artistes o entitats, però des d’aquest mes de gener hi ha un nou decret que ha d’ajudar a fer un pas endavant», apunta.

En el cas de Girona, l’equipament ha escollit per a iniciar-se en la llengua de signes un dels concerts més esperats de la temporada, amb les entrades exhaurides des del primer moment. La voluntat és que aquest projecte tingui continuïtat i que, amb el temps, es pugui anar incrementant les propostes en el marc de l’Auditori Obert. Dins aquest projecte social, l’any passat també va incorporar un servei de bucles d’inducció magnètica que millora l’experiència dels usuaris d’audiòfons i implants coclears.

'Auditori Obert': el projecte de l'Auditori de Girona per apropar la cultura a més col·lectius

Subscriu-te per seguir llegint