Una Pasqua entre rareses musicals, una lluïda Salomé i conills gegants

Oriol Aguilà, director del festival de Peralada, defineix l'edició de Pasqua com una oportunitat única per descobrir «delicatessen», autèntiques perles musicals que creen una atmosfera especial a l'església del Carme. No és estrany, doncs, que la segona edició del certamen s'encetés aquest dijous amb un oratori del segle XVII que no s'havia representat mai en l'època moderna a l'Estat fins ara, una troballa intensa i expressiva, a cavall entre el drama sacre i l'òpera escrita per un precursor del concerto grosso, Alessandro Stradella (1642-1682).

L'any 1948, una encara desconeguda Maria Callas es posava a la pell de Salomé, en un dels papers estrella d'una peça d'Stradella que, tot i l'èxit en la seva estrena l'any 1675, va quedar sepultada pel temps i no va ser redescoberta fins al segle XX. Aquell San Giovanni Battista, una narració bíblica dels darrers dies de Sant Joan Baptista i la seva decapitació amb un rerefons clarament secular, va aixecar el teló a Peralada gràcies a una nova aliança entre el certamen, Dani Espasa, director de Vespres d'Arnadí, i el contratenor Xavier Sabata.

El binomi, col·laborador habitual de la cita empordanesa, signa una nova producció del festival amb una versió de l'oratori amb arranjaments sobre la partitura original d'Espasa, mentre que Sabata encarna un Sant Joan Baptista profundament humà i ferm en les seves conviccions tot i el seu final.

Carregada de dramatisme i contrastos pronunciats, la peça bascula entre un Baptista resignat pel seu destí, un Herodes turmentat pel remordiment i una Salomé brillantment interpretada per la soprano Giulia Semenzato, rica en matisos i moments de lluïment vocal.

Una interrogació llançada a l'aire tanca l'oratori, un final radicalment contemporani que va sobtar el públic de Peralada, que va trigar uns segons a ovacionar els intèrprets.

San Giovanni Battista va donar el tret de sortida al festival, que aquest Divendres Sant ofereix una triple proposta, amb fites com l'estrena absoluta de Tenebrae responsoria, un responsori de tenebres per al segle XXI del compositor Joan Magrané, o l'Stabat mater de Pergolesi, un dels cims de la música sacra, però amb una altra singularitat: una versió poc programada de Bach.

Al matí ha sigut el torn del públic familiar amb Cercant la primavera, una experiència immersiva amb què l'estudi empordanès Brava Performing Arts i els ballarins de CobosMika han dut la tradicional recerca d'ous per Pasqua a un nou nivell, convertint petits i grans en petits pinyons, ossos sortint de la hibernació o arbres moguts pel vent al ritme de la Consagració de la primavera de Stravinski.

L'aventura pels jardins del castell, que ha inclòs uns conills gegants de la creadora australiana Amanda Parer, ha acabat amb la mainada degustant xocolata, perquè la Pasqua de Peralada és plena de música per a sibarites, però si és Setmana Santa la dosi de cacau no es pot perdonar.

Subscriu-te per seguir llegint