Això Al Poble No Li Agradarà: d’aquest context, aquesta escena

La segona edició del festival d’arts vives aposta per la creació contemporània que beu dels testimonis locals per parlar de les migracions i el turisme 

L’escena més arriscada s’estén pel territori amb Això Al Poble No Li Agradarà

Una de les sessions del procés de creació de  «Li/ea/ving project», de Cia. Sargantana, a la Jonquera.

Una de les sessions del procés de creació de «Li/ea/ving project», de Cia. Sargantana, a la Jonquera. / Cia. Sargantana

Alba Carmona

Alba Carmona

Això Al Poble No Li Agradarà, el festival d’arts vives de les comarques gironines, arrenca avui la segona edició amb la vista posada en propostes escèniques nascudes del context, que beuen de l’experiència de la ciutadania per plantejar les microhistòries que s’amaguen rere grans conceptes com la turistificació dels espais o les migracions. És el cas d’Altres mapes, de Colectivo Ameno i Diana Gadish, o de Li/ea/ving Project de la cia. Sargantana, dues peces que combinen la part artística amb els testimonis locals per desenvolupar creacions que només tenen sentit al lloc on es veuran. 

Fins diumenge, aquest certamen que planteja una programació que vol acostar el públic als professionals gironins dedicats a la creació contemporània que no sempre troba el seu forat a les programacions convencionals, s’estendrà per municipis com Olot, Banyoles, Girona, Celrà, Figueres, Pontós o Porqueres de la mà d’artistes com Los Corderos, Clariana o Marc Villanueva Mir i Gerard Valverde Ros. 

També els arbuciencs Colectivo Ameno i Diana Gadish, que aquests dies treballen amb tres volutaris lloretencs per crear Altres mapes, una peça que parteix de la base que crear un mapa és crear un relat. «Ens interessen els altres relats, els que no surten en els mapes que diuen als turistes on s’ha d’anar i com t’ho has de passar», explica Marc Rodrigo de Colectivo Ameno, una companyia que treballa des de la filosofia, el clown i la performance, i que en aquesta ocasió s’ha aliat amb Diana Gadish, també dedicada al moviment i a l’humor. 

Una de les sessions preparatòries d'"Altres mapes" amb els tres voluntaris, Imma, Maribel i Joan Pau.

Una de les sessions preparatòries d'"Altres mapes" amb els tres voluntaris, Imma, Maribel i Joan Pau. / Colectivo Ameno

El projecte, fruit de la iniciativa europea Be SpectACTive, ha passat per França, Sèrbia o Portugal abans d’arribar a Lloret, un cas evident d’un espai que ha esdevingut marca, assegura: «com a destí punter de turisme, al relat oficial li interessa vendre la marca, perquè la gent vulgui invertir-hi més que no pas viure-hi». 

A partir d’una sèrie de preguntes als participants del taller, Gadish i Colectivo Ameno fan aflorar les històries personals sobre el lloc on viuen, unes vivències que s’expressen en formats com els textos recitats, les instal·lacions amb fotos o dibuixos o el ball i la música, i que dissabte prendran forma a Lloret de Mar en una performance batejada com a tour antiturístic. 

Una altra proposta d’Això Al Poble No Li Agradarà que neix del treball compartit entre una companyia i un grup de voluntaris locals és Li/ea/ving Project, un projecte multidisciplinari i multilingüe que els ripollesos Sargantana oferiran diumenge al Museu Memorial de l’Exili a la Jonquera. 

Parlarà de l’èxode, de deixar la llar, de fugir i sobreviure contextualitzat gràcies a les aportacions de col·lectius locals, com alumnes de l’institut de la Jonquera d’origen migrant i Artivistes, artistes llatinoamericans que resideixen a l’Alt Empordà. Dels exercicis que la companyia ha fet amb ells n’ha sorgit una peça itinerant que es veurà dins el Mume. Amb auriculars i codis QR, el públic estirarà el fil d’una història basada en les vivències i l’imaginari dels testimonis, alguns dels quals hi participen com a intèrprets mentre que altres ho fan amb enregistraments. 

Textos propis o literaris que els evoquen sensacions viscudes en el moment de deixar casa seva o records en primera persona són la base d’un recorregut que vol que l’espectador es transformi en migrant, des del moment de la partida fins a arribar a un lloc nou i desconegut. 

«Què significa deixar-ho tot, què deixen pel camí i què recuperen són algunes de les idees que apareixen sempre en aquesta proposta», explica Jordi Pérez, de Sargantana, una companyia nascuda el 2003 que lliga els temes socials amb la tecnologia. 

Pérez apunta que en el cas de la Jonquera, els participants també han volgut fer èmfasi en les dificultats que es troben a nivell burocràtic i amb les administracions.