Felicitacions nadalenques

Aquestes dates de Nadal, Cap d’Any i Reis es converteixen immemorialment en el principal motiu perquè la gent de tot arreu, familiars, amistats, coneguts, compromisos de treball i institucionals, etc. contactin amb els seus propers per manifestar-los i fer-los partícips dels millors desitjos de Records, Pau i Felicitat.

Resulta evident que d’un temps ençà i degut a les noves tecnologies i mitjans de comunicació, aquell contacte de tota la vida ha canviat considerablement i que la bonica, icònica i ben personal felicitació, què s’adreçava bàsicament per correu postal, ha estat substituïda per una de més «material» i còmoda, com és el contacte via internet per email, o per telèfon mòbil amb totes les seves innovadores aplicacions, sense oblidar-nos de la més directa trucada telefònica.

Gairebé en tots aquests casos duts per la modernitat, ni sol quedar l’oportuna constància, ni l’escriptura es realitza de pròpia mà, amb el segell particular que tal aptitud deixava per sempre més, i amb la il·lusió que rebíem amb l’arribada del carter i el corresponent lliurament d’unes cartes que agradaven a tothom, grans i petits.

En el camp de l’estudi i el col·leccionisme d’aquelles antigues cartes, nadales i postals, la correspondència que venia a circular per les dates nadalenques sempre ha gaudit d’un interès especial, i no ja pels missatges i salutacions, que tot sigui dit sovint queien en les reiteracions més comuns, sinó pel que els sobres poguessin acompanyar al text de la felicitació, i per l’originalitat de les mateixes, amb tota mena de suport, en forma de cartolines a voltes treballades manualment i dutes per l’originalitat de cadascun, juntament amb els seus desitjos d’obsequiar els destinataris amb les millors de les presentacions.

Un altre punt que cridava l’atenció era la simbologia de la felicitació pròpiament dita, tractant-se de motius eminentment religiosos d’acord amb les dates del calendari, o bé d’emblemes més costumistes i laïcistes, com resultava ser en el cas dels comunicats entre amistats i familiars, que aprofitant-se de les modes segons les èpoques, substituïen la clàssica imatgeria religiosa, que en la majoria dels casos reproduïen les obres d’art més conegudes de la història, per motius populars i romàntics propis del modernisme especialment, amb fotografies i il·lustracions que protagonitzaven dones, nens, parelles, famílies senceres, com és el cas dels exemplars que reproduïm.