Calendaris i almanacs

Arribat el nou any, possiblement el principal senyal d’aquest canvi de data anual venia essent, des de temps immemorials, la publicació i venda de tota mena d’almanacs, calendaris i agendes. Tot i la dràstica evolució en els costums habituals que es vivien durant les dates nadalenques, especialment pel que fa a les felicitacions corresponents, l’apartat dels calendaris i almanacs encara continua vigent, amb molt de mèrit evidentment, feina i il·lusió per part de llurs editors.

Una simple repassada a les llibreries ens pot assabentar de la supervivència de capçaleres com les del Calendari del Pagès, el de l’Ermità, el Zaragozano o el del Cordill, com els més coneguts, mentre que d’altres que emanaven de diferents gremis comercials i professionals s’han anat perdent, malgrat que dites associacions continuen generalment editant els seus respectius butlletins informatius i memòries anuals, les quals cada dia que passa es van convertint en missatges electrònics.

El «patriarca» d’aquests almanacs continua essent el Calendari del Pagès, amb l’edició per al 2022 del número 161 i havent aparegut l’any 1861, per convertir-se en la publicació més antiga, ininterrompudament, en llengua catalana. Aquesta entranyable i popular revista inclou com de costum informació de llunacions, eclipses, visibilitat de planetes, santoral, celebracions de fires, mercats i festes majors al Principat, de sembres i plantacions, de fruits de temporada, així com un llarg etcètera de consells agrícoles i ramaders, entre d’altres.

Aquests temes apareixen enguany: El canvi climàtic: desplaçament de cultius i menys aigua disponible; Saviesa popular: fenòmens indicadors dels meteors, segons le; Aprendre d’ahir: la tracció animal moderna; Curiositats astronòmiques: les pluges d’estrelles; Canviant el món; Can Calopa: vinyes urbanes; Tupi de l’àvia: la farigola, alè dels àngels i tresor de la terra; Racó de la tradició: la Farga Catalana ...

Per altra banda i quant als almanacs gremials, reproduïm la portada de l’any 1908 del corresponent al Diario del Comercio, nascut l’any 1895, informant de les estadístiques de l’any, de les gestions practicades per les societats econòmiques, comercials, agrícoles i industrials més importants de Barcelona i altres indrets. Edició anual que es convertia en tota una joia. Mostrem igualment el Calendario para el Principado, del 1826; i el del Pagès, en la seva edició del 1864.