Vint-i-cinc anys al costat de les víctimes

Els Grups d’Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d’Esquadra compleixen 25 anys; van començar a Girona, tracten cada dia amb persones afectades sobretot per tota mena de violència masclista i actualment tenen 2.700 seguiments actius en aquesta Regió Policial

Una mossa atentent una víctima de violència masclista

Una mossa atentent una víctima de violència masclista / Mossos

Eva Batlle

Eva Batlle

Acompanyar i estar al costat de la víctima. Aquesta és la principal funció que tenen els membres dels GAV (Grups d’Atenció a la Víctima) dels Mossos d’Esquadra. Enguany fa 25 anys de la seva creació. El primer va néixer el 1998 i ho va fer com a Grup Regional (GRAV) a Girona. El conformaven una parella de Mossos. 

Un d’aquests efectius és la caporal Xesca Pérez, que actualment treballa al GAV de la comissaria de Salt. Aquest grup va néixer, com recorda, arran de l’increment de les denúncies per maltractament i per donar una atenció especialitzada a les dones. Reconeix que per a ella també era tot nou i que van començar des de zero. Per això es va «dedicar dies, setmanes, a recopilar i llegir denúncies dones que havien denunciat les parelles o exparelles» i per així saber quines necessitats podien tenir, rememora. 

Aquest tipus de violència llavors es coneixia com a domèstica i posteriorment amb els anys va anar evolucionant en violència de gènere i actualment, masclista. Però a mesura que ha canviat la societat, la policia també s’ha ajustat per donar atenció a les persones més vulnerables i en l’actualitat la tasca dels GAV engloba no sols aquest tipus sinó tota mena de violències masclistes com la de la parella, familiar, sociocomunitària. També tracten afectats pels matrimonis forçats, la mutilació genital i víctimes de violències sexuals.  

En aquest grup també treballen amb persones que per diverses circumstàncies puguin haver patit algun tipus de fet violent com un assalt violent o hagin perdut algú del voltant per un suïcidi. A banda, des de l’any 2012 també assessoren víctimes de delictes d’odi i la discriminació

Presents a cada comissaria

L’agent dels Mossos Adam Oliver pertany a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), que coordina els GAV. Destaca que si bé el primer grup va néixer a Girona, posteriorment, quan van començar-se a construir les comissaries amb el desplegament dels Mossos, se’n van crear a totes. Les primeres van ser Girona, Figueres, la Bisbal, Blanes i Santa Coloma de Farners. Actualment n’hi ha a totes.

Per fer el seguiment de les víctimes, els policies del GAV compten amb un protocol, però com indica la caporal, al final depèn de cada víctima. La membre del GAV de Salt compta amb «víctimes que fa més de 10 anys que els faig seguiment perquè per exemple tenen una ordre d’allunyament i nosaltres hem de vetllar pel seu compliment». Al mateix temps afegeix que en altres situacions malgrat que no hi ha una ordre, són els agents ho valoren la víctima. Disposen d'un qüestionari de l'avaluació de risc i aquest els indica un resultat que els pauta cap a on treballar. 

D’altra banda, també es troben amb casos que semblaven ja tancats i que la víctima s’havia recuperat. Però al cap «d’uns mesos o un any torna a produir-se un altre incident perquè per exemple ha continuat convivint amb la persona i, per tant, li tornes a fer un seguiment», indica.

Reuníó de dues mosses amb un grup de dones

Reuníó de dues mosses amb un grup de dones / Mossos

El seuiment

El seguimentent consisteix a fer una entrevista personal a la víctima d’entrada i es fa de forma presencial o per telèfon. Posteriorment, realitzen la derivació als serveis de suport psicològics si ho necessita la víctima i vol anar-hi. Els GAV treballen en xarxa i per exemple, si la víctima té fills menors també contacten amb el serveis socials, entre altres estaments. 

De la mateixa manera, aquests serveis externs tenen el membre del GAV de la comissaria com a referent i com destaca Xesca Pérez, es coordinen si hi ha un episodi nou. Una mostra d’això és que quan succeeix fan una trobada amb tots i fan un treball conjunt amb la víctima. 

La caporal ressalta que la tasca que realitzen els GAV és «dura» però alhora gratificant quan veuen les víctimes recuperades. La policia descriu que al final es crea algun tipus de «vincle» amb l’afectada. Hi ha casos en què s’ha trobat que algunes víctimes li truquen tan sols per parlar o fins i tot la visiten. Al llarg dels anys ha tractat moltes persones i manifesta que al final la seva funció és la «d’acompanyar aquestes persones en la seva recuperació i el que puguem fer a nivell policial i derivar en els serveis», subratlla. Amb els anys ha vist casos de tot tipus i recorda amb un somriure, que moltes dones ja tenen el telèfon gravat i la saluden només despenjar com a una amiga o coneguda. També rememora un cas d’una dona que quan li telefonava li deia que era «el seu àngel», entre altres.

La caporal Xesca Pérez, membre del GAV dels Mossos de Salt

La caporal Xesca Pérez, membre del GAV dels Mossos de Salt / MARC MARTI FONT

La violència masclista i tot el tipus de casuístiques que tracten els GAV tenen com a protagonistes persones ben diferents i per tant, casos ben diferenciats al darrere. Xesca Pérez lamenta que encara hi ha una xifra negra relacionada amb la violència masclista i explica que malgrat que és un tema que se’n parla molt més que fa molts anys. «Cada persona és diferent, hi ha noies molt empoderades i que fan la denúncia i tot el procés i altres que no. La repercussió psicològica, la dependència emocional, por cap a la persona. No podem posar totes al mateix calaix perquè totes les situacions són diferents», explica. Sovint a la policia els arriben els casos quan ja són ja extrems. Per exemple, lamenta, es troben amb dones que els manifesten que duien molts anys essent maltractades. 

Canvis tecnològics

A nivell tecnològic també ha canviat tot molt per als GAV en aquests 25 anys. Van començar amb telèfon fix i fent entrevistes a tota la Regió Policial. Això suposava, com recorda la caporal, anar per un cas a Blanes, un a Girona i un a Puigcerdà, per exemple, i per tant fer molts quilòmetres.

L’arribada del telèfon mòbil va agilitzar molt la seva feina i, també, la introducció dels ordinadors. Perquè a l’inici, recorda, havien d’anotar la informació dels casos i fer els seguiments a mà. Els posaven «en llibretes i amb un codi per a cada cas». 

Posteriorment, van treballar amb una eina informàtica d’investigació i finalment, el 2021 es va crear l’actual eina informàtica anomenada SIAV. Una aplicació, com destaca Adam Oliver, els permet agilitzar la feina , ja que en aquest hi anoten tot el que fan i després, el sistema els alerta quan els toca per exemple fer una trucada, un altre tràmit entre altres.

El 2012 també l’any que el cos dels Mossos d’Esquadra va presentar el Pla d’Atenció a les víctimes i aquí és quan compten ja amb un ventall més ampli de casos a seguir ja sigui per qualsevol mena de violència masclista. Des de llavors també compten amb «una instrucció específica per atendre les víctimes d’il·lícits motivats per l’odi i la discriminació». Amb tot, cal subratllar, com expliquen tant la caporal com l’agent, que la major part de la seva feina se segueix centrant en la violència contra les dones

La sala de la URPAC dels Mossos a la comissaria de Vista Alegre de Girona

La sala de la URPAC dels Mossos a la comissaria de Vista Alegre de Girona / MARC MARTI FONT

Oliver pertany a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) que és l’encarregada de coordinar tots els GAV de la Regió Policial de Girona. Una de les funcions d’aquesta unitat és «homogeneïtzar» el treball dels grups i ho fan amb reunions, contacte diari amb els seus membres, entre altres. També són el referent dels GAV i canalitzen els dubtes o peticions que se’ls fan. 

Quantificar les víctimes que tracten anualment és «difícil», subratlla el policia. El motiu rau en el fet que«les atencions que es fan no sempre acaben amb un seguiment mantingut amb el temps», destaca. Amb tot, el policia, però sí que posa xifres en el nombre de seguiments en actiu a la Regió Policial de Girona que són 2.700. D’aquests, n’hi ha prop de 2.000 que tenen associada una mesura de protecció judicial. És a dir que la policia té l’obligació de fer-ne un seguiment. 

Canvis legislatius

L’evolució dels GAV va lligada a la de la justícia també. I és que si bé en els primers anys feien temes de violència de gènere i domèstica, seguien el model que estava establert en el Codi Penal. En canvi, l’any 2008 es va aprovar la llei de violència masclista que va obligar a adaptar-se a les policies. L’agent de la URPAC recorda que va ser el punt d’inflexió per a la policia. Tot i això, el que va fer conscienciar la gent que existia la violència masclista va ser un cas mediàtic del desembre del 1997. L’assassinat d’una dona, Ana Orantes, a Andalusia. La dona va fer públic que era maltractada en un programa de televisió, 13 dies abans de ser assassinada pel seu marit. Aquest crim masclista d’entrada va sacsejar a tothom i va obrir la porta a les lleis per protegir les dones de la violència masclista.  

Posteriorment, l’any 2003 va crear-se l’ordre de protecció i la llei de violència de gènere. La caporal Xesca Pérez recorda que quan el 2004 es va crear la llei de violència de gènere va ser important perquè abans no hi havia proteccions i els judicis eren ordinaris. En canvi, això va permetre que les dones anessin per judici ràpid i que s’imposessin o no ordres de protecció. 

A Girona, també es va ser pioner amb la creació de taules locals de violència i són referents en aquest camp. Aquí hi ha representants professionals de tots els àmbits que tracten aquests temes i celebren reunions periòdiques. Des dels GAV dels Mossos també fan tasca de prevenció per tal que els més joves es mentalitzin i coneguin què és la violència masclista. Fan xerrades als instituts gironins a tots els grups de quart d’ESO de la Regió Policial de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint