La cursa d’obstacles dels joves pagesos

La comarca de la Cerdanya fa anys que experimenta una transformació econòmica, passant de ser una regió majoritàriament agrícola i ramadera a una que depèn principalment dels serveis i del turisme. Segons dades d’Idescat, el sector primari representa actualment només l’1,9% del Valor Afegit Brut (VAB) de tota la comarca. La construcció massiva de segones residències i l’augment del turisme, i la paralel·la necessitat de serveis que genera, han provocat aquesta transformació en l’economia de la comarca.

Així, són poques les persones que es dediquen al sector primari, i encara menys ho són les persones joves. El futur de la pagesia està en perill a la zona, a causa d’una combinació de factors socials, econòmics, ambientals i culturals, que generen preocupació tant en el relleu generacional com en les noves incorporacions en el sector. 

En l’àmbit econòmic, l’agricultura i la ramaderia enfronten desafiaments importants. Els marges de benefici són estrets, els preus fluctuen i les polítiques agràries poden no ser prou favorables per als petits i mitjans agricultors. Això fa que molts joves no vegin aquesta activitat com una opció rendible o sostenible econòmicament. 

Des del punt de vista social, hi ha hagut un canvi en els estils de vida i les perspectives professionals dels joves, que ha fet que deixin de considerar aquesta professió com a atractiva o viable, preferint altres sectors més urbans o tecnològics. Segons una anàlisi anomenada «L’atracció del camp», publicada per la Generalitat el 2019, només a un 7,4% dels joves de Catalunya els agradaria anar a viure en un municipi rural, i d’aquell percentatge únicament un 25% hi anirien per atracció laboral. 

Tot i això, hi ha un petit nombre de joves que han decidit continuar treballant a les explotacions agràries i ramaderes de les seves famílies, o bé han començat empreses agràries i ramaderes des de zero. Segons el Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural, només el 9,6% del total de pagesos a Catalunya té menys de 41 anys. D’altra banda, segons dades d’Unió de Pagesos, en només 10 anys Catalunya ha perdut 4.600 pagesos.

Joves pagesos a la Cerdanya

Maria Laguarda, Francesc Pich i Albert Prat són tres joves de diferents pobles de la Cerdanya: Sanavastre, Das i Pi. Tenen 22, 23 i 24 anys, respectivament, i han assumit el relleu generacional de les explotacions agràries i ramaderes de les seves famílies, ja que tenen una clara vocació per l’ofici. Clàudia Mompart i Bernat Font són una parella de ramaders de 22 i 27 anys. Apassionats pel món ramader i agrícola, han començat una explotació ramadera des de zero, construint una granja de vaques i cabres a Villec (Montellà i Martinet). 

Maria Laguarda, a part de dedicar-se a la ramaderia, també estudia dues carreres universitàries; Filosofia i Veterinària. Encara no sap exactament a què es voldrà dedicar en el futur, però no es vol desvincular del món de la pagesia al 100%. «Marxar a fora a estudiar és molt enriquidor, però saber tornar també és important, veient el panorama del futur de la pagesia», explica.

Albert Prat es va formar a una Escola Agrària, i actualment treballa a la brigada de Bellver de Cerdanya, combinant aquesta activitat amb la feina de pagès a casa. L’explotació de la seva família és petita, i d’aquesta manera s’assegura un sou fix. En un futur, però, li agradaria muntar algun projecte agrícola pel seu compte, ja que realment sent una passió per l’ofici. 

Francesc Pich es dedica al 100% a l’agricultura i la ramaderia. També format a l’Escola Agrària, té una clara vocació per l’ofici i s’hi vol dedicar durant tota la seva vida. 

Clàudia Mompart i Bernat Font expliquen que el procés per a construir la seva granja no ha estat fàcil a causa del llarg procés burocràtic i la tardança de l’arribada de les ajudes econòmiques públiques. Tot i això, com Laguarda, Prat i Pich, són dos apassionats per aquest món, i també han rebut formació a l’Escola Agrària. És per aquest motiu que la parella ha tingut l’energia per dedicar l’esforç que requereix començar un projecte així.

Missió gairebé impossible

A principis d’aquest any, Clàudia Mompart i Bernat Font van acabar de fer del seu somni una realitat: la Granja de Cal Jeroni. Es tracta d’una granja de cabres lleteres i vaques de carn situada a Villec. Expliquen que la Generalitat els va acceptar la petició de dues subvencions: una el 2021, per a nova incorporació com a joves agricultors, i l’altra el 2023, per a un pla de millora en l’empresa. Tot i això, encara no han cobrat cap de les dues ajudes, ja que, per poder cobrar-les, diuen, primer han de complir uns certs compromisos presentats en un pla d’empresa, entre ells mantenir una activitat agrària concreta durant cinc anys, donar-se d’alta com a autònoms o tenir un nombre concret d’animals (els quals necessiten una finca per viure) i terres. El primer pagament de l’ajuda concedida el 2021 l’han de rebre aquest any, però no saben exactament quan. 

Això implica que, malgrat haver constituït l’empresa i haver començat a pagar la quota d’autònoms l’any 2022, han estat un any construint sense tenir animals i, per conseqüent, sense ingressos ni sense rebre cap pagament de les ajudes. A tot això, cal sumar-li el retard de dos anys en obtenir el permís d’obra, que els ha dificultat encara més la sol·licitud de les subvencions. 

Afortunadament, el terreny el van heretar del familiar d’un d’ells; si no hagués estat així, el projecte hagués sigut molt menys viable, expliquen. A part, han rebut ajudes familiars per poder començar a construir l’empresa i, d’aquesta manera, complir els compromisos requerits per a l’ingrés de la primera ajuda. També van plantejar-se demanar un crèdit, però es van trobar amb moltes dificultats per a accedir-hi pel fet de ser joves. Clàudia Mompart resumeix el procés dient que «hem hagut de construir aquesta granja amb la incertesa de no saber si ens donarien el certificat per a l’ingrés de la subvenció, assumint un cost econòmic molt elevat, i sense encara haver rebut cap mena d’ajuda pública». 

Francesc Pich diu que realment admira la valentia de la Clàudia i en Bernat per començar de zero, ja que creu que «les ajudes que dona el govern serveixen per als joves que segueixen el relleu generacional de les seves famílies, però no per a les noves incorporacions»; la parella ho confirma. En aquest sentit, pensen que les ajudes que atorga el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural són insuficients, sumant-li la llarga espera per rebre-les. «Començar de zero en el món de la pagesia és un repte que no tots els joves poden assumir, tant en l’àmbit econòmic, com a nivell mental. És normal que l’infinit procés burocràtic tiri enrere als joves per a començar nous projectes», assenyala Albert Prat. 

Preus abusius

A més, comenten que en l’actualitat els marges de benefici són realment estrets en petits i mitjans agricultors. Les famílies de Maria Laguarda i Francesc Pich produeixen llet de vaca, un sector de la ramaderia que, denuncien, està patint greus abusos per part de les grans distribuïdores. Recentment, Unió de Pagesos ha denunciat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència les empreses Mercadona, Lidl i Bonpreu per incomplir la Llei de la cadena alimentària amb preus excessivament baixos (les empreses han desmentit les acusacions, pendents de resolució en aquell organisme). 

El mateix sindicat agrari assegura que les dades mostren que els preus actuals són els mateixos que al 2018. I en paral·lel, els registres de l’Observatori indiquen que el març d’aquest any 2023 hi havia 127 granges de llet menys que el 2017, i 844 granges menys que el 2001. «Cal fomentar una economia on es valori més el paper dels pagesos i on es paguin uns preus més justos, ja que, per molta vocació que tinguem, si no podem viure-hi, haurem de plegar», afirma Laguarda. De fet, els cinc entrevistats per a l’elaboració d’aquest reportatge confirmen haver-se plantejat el canvi de professió per temes econòmics. I és que el problema de preus del sector de la llet també s’extrapola als altres sectors de la ramaderia i l’agricultura. 

Veient els canvis socials i les dificultats econòmiques de la pagesia, Bernat Font considera que el sector «no té cap mena de futur si des de les institucions no es canvia el sistema de preus, ajudes i permisos». És necessari, segons ell, fomentar la pagesia, donant suport des de l’àmbit econòmic i burocràtic, agilitzant els tràmits per a construir explotacions agràries i ramaderes, fixant uns preus mínims pels productes, i facilitant els recursos per a mantenir els negocis. En cas contrari, s’agreujarà el risc de la seva desaparició i, amb ella, entre d’altres efectes, de la seva producció alimentària.

Subscriu-te per seguir llegint