Olivia Mandle, la cèlebre activista de 16 anys que vetlla pel mar Mediterrani des de Palafrugell

Potser no coneixen encara Olivia Mandle, però és molt probable que en les pròximes setmanes sentin a parlar d’aquesta activista, ja que les seves crides per salvar el mar Mediterrani de la contaminació, eradicar els delfinaris a Espanya i accelerar la transició ecològica no deixen d’arribar a noves audiències.

Fa poques setmanes, aquesta barcelonina nascuda el 2007 va viatjar a Roma per participar en el Fòrum Mundial de l’Alimentació, l’esdeveniment anual més important de la FAO, l’agència de les Nacions Unides que lluita contra la fam i la desnutrició. Convidada en qualitat d’Heroïna de l’Aigua amb altres cèlebres activistes climàtics, es va dirigir en anglès a ministres, diplomàtics i funcionaris de l’ONU per demanar-los que facin tot el que estigui a les seves mans per salvar el Mediterrani, un mar essencial per a la dieta i la sostenibilitat econòmica de milions de persones.

«L’aigua ens dona la vida»

 «Estic terroritzada. Podem tenir por de la crisi climàtica, però no podem no fer-hi res», va dir, i va proclamar davant els assistents al fòrum: «L’aigua és el que ens dona la vida».

L’activisme de Mandle va començar ara ja fa un lustre, després d’haver visitat una exposició sobre crisi climàtica a Nova York, d’on és oriünd el seu pare. La seva primera acció pel planeta la va portar a terme amb tot just 12 anys. Va crear un dispositiu per netejar la platja de Calella de Palafrugell, on estiueja, i es va llançar a recollir la brossa que flotava a l’aigua.

El Jelly Cleaner, com va anomenar l’artefacte, era un invent rudimentari fet amb ampolles de plàstic reciclat i unes mitges de ballet velles que atrapen microplàstics a la superfície. «Ho vaig fer perquè veia que cada any arribaven més plàstics al Mediterrani i s’acumulava molta brossa a la vora de les platges. Em vaig adonar que això no era normal i, després de buscar una mica d’informació, vaig saber que si no diem prou al plàstic d’un sol ús, al final acabarem inundant els nostres oceans i mars de porqueria», explica.

Gradualment, les incursions de Mandle a les platges de la Costa Brava per recollir brossa van guanyar adeptes. L’any passat, mig miler de persones van participar com a bussejadors, surfistes i nedadors per retirar més de 300 quilos de residus en poc més d’una hora. 

«És una cosa que cal fer perquè el Mediterrani, el meu estimat mar que tantes aventures m’ha donat, és el més contaminat del món», diu la jove activista, que acaba de publicar un llibre, Sí es cosa tuya, (Ediciones B), i ha estrenat a 3Cat el programa climàtic Kanviem?.

En paral·lel a la seva acció per netejar les platges, que Mandle qualifica com una iniciativa destinada a ampliar «la cadena de consciència», és a dir, a «crear una comunitat que contribueixi, a poc a poc, a fer la diferència i salvar el planeta», l’activista va posar el focus en un altre tema urgent: la llibertat dels animals marins, concretament dels dofins que viuen en captivitat als zoos d’Espanya.

Tot va començar -explica- quan amb cinc anys va visitar amb l’escola el zoo de Barcelona. La va impressionar veure-hi dofins, però alhora se’n va anar a casa amb un mal sabor de boca per les accions antinaturals i absurdes que els cetacis havien de fer per entretenir el públic. 

«Al tornar a casa vaig preguntar als meus pares si els dofins també se n’anaven a casa seva després de l’espectacle. Em van dir que no». Després entendria que aquests entrenaments provoquen un gran estrès en els animals i que alguns, assevera Mandle, fins i tot se suïciden interrompent la seva respiració.

El març del 2020 Mandle va llançar una campanya a Change.org per a l’alliberament dels dofins del zoo de Barcelona. Va recollir més de 52.000 firmes i és possible que influís en el fet que el delfinari decidís transferir els cetacis a un altre zoo, a Atenes, i tancar les seves instal·lacions. Per a Mandle, transferir els dofins, en comptes d’alliberar-los, va ser una decisió errònia i amarga que no va fer més que motivar-la a proposar-se un repte més gran: tancar tots els delfinaris d’Espanya. 

Firmes al Congrés

Per mitjà de la campanya #noespaisparadelfines ha recollit més de 150.000 firmes a Change.org que ha entregat al Congrés dels Diputats i li van valer una trobada amb el director general de Drets dels Animals del Govern espanyol. A la seu plenària de la FAO va parlar amb una samarreta blau marí amb el nom de la seva campanya i amb un penjoll en forma de cua de dofí.

El seu activisme li ha valgut a aquesta afable i eloqüent activista el reconeixement de la primatòloga Jane Goodall, l’institut de la qual la va nomenar miniheroïna Roots & Shoots. També és ambaixadora de bona voluntat del Pacte Climàtic de la UE. 

Mandle és conscient que és un exemple a seguir i té clar què és el que cal fer per conscienciar les noves generacions. «Cal transmetre als nens petits què és important protegir i com necessitem cuidar el nostre planeta», diu amb un ampli somriure. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

«Tots podem ser activistes amb petites accions que poden marcar la diferència, des de saber el que mengem fins al nostre consum d’aigua o energia», afirma aquesta jove activista.

Subscriu-te per seguir llegint