Art bizantí a l’església d’Hostalric

Era un diumenge al matí quan el pintor Joan Carles Osuna estava esmorzant a casa seva, a Hostalric, i va veure al programa Signes dels Temps de TV3 que el mestre iconogràfic Juan Echenique, cristià ortodox, impartiria uns cursos al monestir de Poblet. Malgrat les reticències de la família, no va dubtar en apuntar-s’hi i els deu dies que va passar fent vida monàstica el van transformar.

Ell ja feia temps que estava interessat en l’art sacre i medieval, però el contacte amb Echenique li va obrir noves portes. Amb ell va depurar la tècnica del tremp i es va endinsar en el món de la iconografia bizantina, tot ajudant-lo a pintar un mural a la parròquia d’Ulldemolins (Tarragona). Fascinat amb l’experiència, va demanar permís per poder pintar gratuïtament -només amb el cost dels materials- un mural a l’església d’Hostalric. El resultat va ser un èxit, i s’ha traduït en un projecte de quatre murals sobre la vida de Jesús dels quals ja se n’han completat tres. L’art bizantí és poc habitual a les comarques de Girona, de manera que els murals de l’església d’Hostalric s’han convertit en un tret distintiu d’aquest temple selvatà. Per tal de finançar el projecte, que compta amb el vist-i-plau del Bisbat de Girona, s’han organitzat diverses activitats culturals i es compta amb la col·laboració de l’Associació pel Patrimoni Històric d’Hostalric. 

Des de que anava a l’institut, Osuna es va començar a interessar pel món de l’art i es va anar formant com a pintor de manera autodidacta, fins que l’any 2006 va obrir el seu propi taller: l’Art de Sant Martí, a Hostalric. Al llarg de la seva trajectòria ha dibuixat vinyetes d’humor gràfic per a revistes polítiques, fanzíns, dissenys de samarretes o pijames, però com que tant ell com la seva dona són persones religioses i amants de l’edat mitjana, es van apuntar a l’escola de pessebristes de Mataró. Allà va perfeccionar la tècnica del pigment i guix, i a partir d’aquí va començar a treballar en la reproducció de retaules i petites icones. No va ser fins que va conèixer Echenique, tanmateix, que es va atrevir amb els murals.

L’any 2019, quan va tenir la idea de pintar un mural a l’església d’Hostalric, primer va contactar amb el mossèn de la parròquia, Joan Triadó. «Vam quedar que jo faria el dibuix i que si quedava molt malament, pintaríem la paret de la capella de blanc i ja està», recorda Osuna. Aquell primer mural, de l’estil bizantí, va portar per títol El Baptisme de Jesús, correspon a la quarta capella, es va inaugurar el novembre de 2020 i va tenir molt bona acollida. «Molts feligresos em van demanar que fes alguna cosa més, de manera que hi vaig començar a donar voltes», recorda. El seu primer pensament va ser pintar l’altar, però després es va adonar que tenia més capelles iguals, amb les mateixes característiques, i va decidir representar quatre escenes de l’evangeli, «com si fossin les vinyetes d’un còmic».

Per poder-ho tirar endavant, però, va haver de presentar un projecte al Bisbat de Girona per aconseguir-ne l’autorització, i un cop va obtenir el «sí», s’hi va poder posar. El segon mural que va pintar va ser el de l’Anunciació, l’any 2021, i el tercer va ser La Presentació de Jesús al temple, començat el 2022 i acabat el 2023. Ara queda pendent el de la Nativitat, que és el més ambiciós i complicat. 

A L’Anunciació es pot veure com Maria rep la visita de l’arcàngel Gabriel, que obre la porta tancada per Eva per acollir l’Encarnació de Jesús. A La Presentació de Jesús al temple, es pot observar com Jesús és entregat pels seus pares com a oferiment a Yahvé i és rebut per Simeó. Finalment, al mural de la Nativitat, que és l’únic que resta per fer, es podrà veure una imatge emmarcada en una muntanya que s’eleva amunt, com a símbol messiànic. Al centre se situarà Maria amb l’infant, al costat, Josep, els àngels al cel, els pastors rebent la bona nova, la llevadora i l’Epifania. Es tracta del mural que té una major complexitat tècnica i per això és el que Osuna ha deixat per al final. 

Les capelles decorades són les que se situen al lateral esquerre quan s’entra al temple. Abans de començar a pintar es van haver d’arreglar les parets i preparar-les amb dues capes d’estuc a cada mur. A partir d’aquí ja van estar a punt per ser pintades amb la tècnica escollida per Osuna: el tremp a l’ou, que utilitza l’ou com a aglutinant dels pigments.

Abans de plasmar els colors a la paret, tanmateix, hi ha molts passos previs. L’artista fa primer el dibuix en una quadrícula petita, que després trasllada a un paper a tamany real. Sobre aquest dibuix va fent totes les correccions necessàries fins que es dona per satisfet, i llavors ja és el moment de plasmar-lo sobre l’estucat. Primer fa el dibuix, el repassa i amb pigment i aigua fa les traçades principals. Quan dona l’esbós per bo, llavors comença a acolorir-ho amb el tremp a l’ou. Es tracta d’una tècnica que no permet barrejar la paleta de colors, de manera que els ha d’anar pintant un a un. Finalment, li dona el toc de llum. «Ningú sap com de bé m’ho passo jo aquí, sobretot en l’etapa final de la pintura, quan s’han donat ja tots els colors de fons i comença la il·luminació», explica Osuna.

«En els meus períodes de vacances, tardes, caps de setmana… sobretot a l’hivern, procuro aixecar-me molt aviat, quan encara és fosc, per anar a pintar», indica el pintor. «Entrar a l’església tu sol, quan encara és de nit, encendre els focus i posar-te cants gregorians, fer la barreja de la pintura amb l’ou, pujar a la bastida i comenar a pintar… és fantàstic, és un procés molt agraït», afegeix. 

Missatge espiritual

I és que, per a Osuna, la pintura és una manera d’expressar la seva espiritualitat. «Hi ha un missatge espiritual que tinc la necessitat d’expressar, perquè en els últims 30 o 40 anys hem perdut, com a societat, moltes referències històriques i religioses», assenyala. Per això, considera que «l’art és una excusa per fer catequesi, per donar un missatge de fe en un món que intueixo molt desesperat i deshumanitzat». En aquest sentit, lamenta que «hi ha molt d’interès en el comprar i el consumir, però no hi ha temps per a la pausa», i això el preocupa. Per aquest motiu, es mostra satisfet amb la bona acollida que han tingut els seus murals: «M’adono que a molta gent que no ve a missa, quan passen per l’Església i els veuen, a gairebé tots els agrada, de manera que estic content perquè el missatge arriba, deixa una llavor». Així, l’artista assenyala que els murals seran un patrimoni col·lectiu: «La gent del poble ha d’entendre que això és un patrimoni de tots: de l’Església, universal, però principalment d’Hostalric». 

Per això, l’elecció de l’art bizantí no és casualitat. «L’intento recuperar per sentit estètic, però sobretot per sentit espiritual», assenyala. Segons indica, l’església ortodoxa -de la qual formava part el seu mentor, Juan Echenique- continua pintant amb aquest estil, seguint els cànons. «Les expressions de les figures són pràcticament iguals perquè representen una realitat deïficada, a la qual arribarà l’ésser humà quan pugui assolir la mort», explica. Aquest llenguatge s’ha perdut en l’església catòlica, indica, ja que l’art ha anat evolucionant cap a altres moviments, però es manté en la comunitat ortodoxa. «A vegades relacionem l’art bizantí amb no saber dibuixar, però el més important és el llenguatge que utilitzen», concreta. 

Cadascun dels quatre murals té un cost aproximat de 5.600 euros, materials inclosos. Per tal de finançar-los, al llarg d’aquests últims anys s’han dut a terme diverses activitats. Moltes estan relacionades amb la cultura, com l’organització de concerts i visites guiades, però també han rebut donacions d’empreses i particulars. Ara, per completar el mural de la Nativitat, Osuna explica que necessita prendre’s un respir per poder recaptar tants fons com sigui possible i preparar-se per tornar-hi amb més ganes, ja que el repte és majúscul. «Quan estigui tot a punt, penso posar-m’hi amb alegria i tenir-ho tot ben planificat», conclou.  

Subscriu-te per seguir llegint