Les economies del sud d'Europa no han avançat en convergència real amb la mitjana de la Unió Europea (UE) des de la introducció de l'euro i Espanya ha aconseguit només mantenir la distància, segons un informe d'experts del Banc Central Europeu (BCE). L'estudi assenyala que, encara que recentment la dispersió en les taxes de creixement del Producte Interior Brut (PIB) ha aconseguit mínims històrics a l'eurozona, si es compara el període 1999-2016 és «evident que les diferències de renda entre els països persisteixen». Els experts afirmen que, durant aquests anys, «diversos [països] membres de baixos ingressos de l'eurozona només han mantingut (Eslovènia i Espanya) o fins i tot augmentat (Grècia, Xipre i Portugal) la distància de renda respecte a la mitjana de la UE», encara que precisen que aquesta tendència «ha estat revertida en la majoria dels casos en els últims tres anys».

Respecte a Itàlia, que encara era un país d'alts ingressos a mitjan dècada dels noranta, l'informe indica que ha registrat «el pitjor acompliment des de llavors, fins al punt que ara pertany al grup de baixos ingressos». Els tècnics del banc europeu rebutgen que hagi estat la introducció de l'euro la que pugui haver provocat aquestes «deficiències de convergència» que, adverteixen, procedeixen d'anys o fins i tot dècades enrere i responen a condicions de naturalesa estructural de les economies, que requereixen una anàlisi estesa en el temps.

Els meravellosos anys seixanta

En el cas d'Espanya, assenyalen que només en la dècada dels 60 el PIB per càpita va créixer clarament per sobre de la mitjana de la UE. Posteriorment, es va registrar una «moderada» convergència en els noranta i en els primers anys de la unió monetària, parcialment contrarestada per una baixa productivitat laboral. Al seu judici, els baixos índexs de productivitat de l'economia espanyola poden ser atribuïts, com en altres països del sud d'Europa, a una «menor qualificació del capital humà, una baixa inversió en R+D, un desfavorable entorn de negocis i, en general, a altes càrregues administratives a les empreses». «La tendència del creixement a Espanya cap a activitats laborals intensives relativament no qualificades (construcció i serveis) ha ocasionat un advers efecte en la productivitat», que es va fer notar especialment en el període anterior a la crisi, afirmen. Detallen, entre altres possibles causes de la baixa productivitat, la inadequada assignació de capital i força de treball cap a indústries menys productives, així com estrictes regulacions del mercat laboral que van limitar flexibles organitzacions del treball en les empreses. Constaten, però, que després de la crisi s'ha produït una reactivació de la productivitat en l'economia espanyola, relacionada principalment amb el millor acompliment de les grans companyies.

Millorar la qualitat institucional

Els experts del BCE consideren «crític» que els països de l'eurozona que aspiren a la convergència augmentin la resiliència de les estructures econòmiques a través de la millora de la seva «qualitat institucional». Reconeixen que la majoria d'ells van adoptar un «més ampli i profund espectre» de reformes estructurals amb la crisi però que després de 2010 la divergència en qualitat institucional s'ha incrementat en esferes com el control de la corrupció o l'imperi de la llei.

«Visió a llarg termini»

Com a resultat de l'empitjorament de les condicions econòmiques, apunten, per exemple, que durant la crisi els tribunals de justícia van funcionar amb majors retards i es va deteriorar la seva capacitat per gestionar les fallides bancàries o les insolvències. L'informe cita els indicadors de governança del Banc Mundial sobre qualitat reguladora o control de la corrupció, que mostren que entre 1998 i 2015 es va registrar fins i tot un cert deteriorament en aquests aspectes en països com Grècia, Espanya o Itàlia. L'estudi conclou que una sostenible convergència econòmica és una «condició important» per assegurar un «fluid funcionament» de la Unió Monetària Europea i assegura que per a la seva consecució «no hi ha dreceres», com ha demostrat la crisi, i cal «visió a llarg termini».