"La transició digital beneficia a uns i empitjora la vida dels altres"

La Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni, de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, han celebrat avui una conferència per abordar el present i sobretot el futur de la digitalització i de quina manera modifica els processos socials, industrials i econòmics. La ponència “Societat Digital: on som i què passarà” ha anat a càrrec de Genís Roca, president de la fundació PuntCat, empresari i professor universitari. Com a especialista en processos de transformació empresarial i social, desenvolupament de negoci i cultura digital, ha subratllat que “desigualtat” que provoca la transformació digital, un procés que va néixer quatre dècades enrere i que es troba en un clar moment de “transició”. “La digitalització genera riquesa, però el que no hem fet bé com a societat és el seu repartiment, pel que ens cal un moviment social de correcció com ha passat amb d’altres transformacions socials al llarg de la història”, ha remarcat. 

Presentada per Dolors Vidal (directora de la càtedra) i amb la intervenció de Jordi Soler (alcalde de Calonge i Sant Antoni), la xerrada ha estat seguida en directe al Castell de Calonge per una cinquantena de persones. Ha tingut com a fil conductor la digitalització, entesa com aquell procediment que converteix la informació analògica en digital, actualitzant d’aquesta manera tot allò que s’ha fet fins ara en paper o de manera manual per executar-ho digitalment i creant un circuit que optimitza temps i recursos. No és pas un fenomen nou ni immediat, com ha volgut recalcar Genís Roca. Partint de la base que s’ha perdut la perspectiva i que s’ha comprat un relat on tot plegat és vertiginós, ha parlat d’una “finestra que engloba entre 70 i 80 anys”, mirant cap enrere i també cap endavant, per explicar aquesta transformació com un procediment estès durant dècades que va canviant i sumant etapes a mesura que avança la línia temporal. “Vam començar fa uns 40 anys i potser ens en queden 40 més per saber exactament on som. Parlar de set o vuit dècades sembla una bestiesa, però és així”, ha dit. Per contextualitzar l’audiència ha encetat el discurs amb un breu viatge al passat. “Els últims 40 anys de la transformació digital el podem resumir en tres etapes. La primera va servir per informatitzar la gestió, en la segona el que es va informatitzar van ser les converses i ara ens trobem al mig d’una tercera en la qual tot són dades i personalització”.

«L’economia digital no torna la riquesa al territori»

Bona part del discurs ha anat dirigit cap al futur, a curt i mig termini, d’aquest procés de digitalització i Genís Roca ha diferenciat, com a mínim, entre “dues fases més” que es viuran durant els propers anys. Una d’aquestes etapes té un caire més social i és aquí on considera que s’està agreujant la “desigualtat” d’un sistema capaç de generar “riquesa” però incapaç de repartir-la de manera equitativa entre les persones. “Totes les transformacions socials sempre beneficien a uns i empitjoren la vida dels altres. Estem en un moment de la nostra vida de clara transició, amb dubtes perquè no sabem quin serà el model que s’acabarà imposant ni com ho hem de fer. La digitalització, com totes les revolucions tecnològiques, també demanda un moviment social de correcció, pel que caldrà fer alguna cosa al respecte”. I ha parlat d’un procés “que és capaç de generar riquesa, però el que no hem fet bé és la manera de repartir-la”.

«La digitalització, com totes les revolucions tecnològiques, també demanda un moviment social de correcció, pel que caldrà fer alguna cosa al respecte»

Ha admès que “tenim un problema” perquè l’actual context de digitalització “no crea llocs de treball i no paga impostos” com ho feia el sistema anterior, quan les activitats econòmiques que generaven riquesa la tornaven al territori amb sous i també impostos. “Ara res d’això funciona”, ha lamentat. I ha posat un exemple. “Abans, quan compraves un disc de música per 10 euros en una botiga de Calonge, aquesta quantitat revertia en el sou de la persona que te’l venia i al seu negoci. A més, amb aquests diners també es pagaven impostos dirigits cap al poble. Ara, les botigues de discos han tancat. Hi ha Spotify, però cap dels euros que paguen els seus subscriptors tornen en sous ni en impostos”. Aquesta i d’altres situacions (també ha parlat de grans marques com Apple o Netflix) expliquen que l’economia digital és capaç de generar riquesa però sense incidència directa al territori. S’han buscat també de possibles remeis, però ha subratllat que es necessiten 15 o 20 anys per aconseguir un repartiment més igualitari, a banda d’assegurar que “teníem una solució, un projecte polític que es diu Europa, però no està funcionant perquè entre països membres hi ha deslleialtat fiscal. Si es pot tributar aquí o allà és perquè la llei ho permet”. 

Onada tecnològica, ‘blockchain’ i intel·ligència artificial

S’ha parlat d’una onada social però també d’una altra que, segons Genís Roca, hi té cabuda properament en l’actual transformació digital. Es tracta de l’etapa més tecnològica amb la intel·ligència artificial i els ‘tokens’ com a clars protagonistes. El primer concepte l’ha justificat com la suma de les anteriors onades, les ja viscudes o que actualment s’estan vivint, i ha arribat a la conclusió que n’hi acabarà havent per a tothom, les més genèriques, i també aquelles més especialitzades. “Cadascú tindrà la seva intel·ligència artificial. És com si tothom en rebés una de verge i li carregués tota la feina que ha fet al llarg de la seva vida, entrenant-la a la seva manera i generant una vinculació concreta”, ha manifestat i és aquí on s’ha parlat del ChatGPT, un revolucionari model de llenguatge que permet analitzar grans conjunts de dades i extreure informació rellevant de manera ràpida i precisa. Roca ha avisat que “el que marcarà la diferència competitiva” el dia de demà entre dues empreses no només serà “el talent dels seus equips” sinó també les “seves intel·ligències artificials”.

 Parlar del ‘blockchain’, que ha definit com “el sistema d’encriptació més sofisticat que tenim”, ha servit per evidenciar que hi ha processos que s’utilitzen en l’actualitat que estan del tot obsolets, pel que cal un canvi de mentalitat de manera que es puguin agilitzar feines i tràmits que ara són més llargs i feixucs. Llavors han aparegut termes com els ‘tokens’ i les ‘criptomonedes’, parlant d’ells com “un mal llenguatge per explicar que necessitem un sistema legal de certificació i acreditació diferent al que fem servir ara, que és de l’edat mitjana perquè necessitem que un notari hagi de donar fe de les coses”, ha relatat, tot enumerant una sèrie d’exemples que il·lustren aquesta mena de situacions. “Hem de demostrar que hem comprat alguna cosa sense les dificultats que hi ha ara, perquè els tractes no es fan a petita escala i en un mateix poble, com abans, sinó que a la societat digital, potser des de Figueres li vull comprar a un italià un apartament a Nova York”.

Els ‘tokens’ esdevenen per tant aquella capa digital que defineix la identitat i les característiques de cadascú i aquell mètode per certificar les accions més enllà de fer servir un paper. Genís Roca els considera com la “solució” a una sèrie de problemes existents que cal evitar perquè la vida actual sigui més senzilla. “Ara necessito paper, cartró i cartolines per demostrar que tinc un pis en propietat, soc major d’edat, tinc dos fills, soc llicenciat i també soci del Barça. Tot això ho hauré de fer de manera digital”. Igualment, serveixen per acabar amb un “sistema de drets medieval” incapaç de superar fronteres: “Tinc un pis a Figueres, però no puc votar allà ni dir la meva sobre el seu pla urbanístic perquè visc a Sabadell. Tot plegat és molt estrany i cal una solució”. Un remei, el que ve de camí, que “servirà per poder operar a tot el món sense que importi la distància ni la necessitat d’algú que registri tot el que es fa”.