L'agricultura intensiva és la causa principal del descens d'aus a Europa

Les poblacions d'aus a Europa han caigut de mitjana un 25% els últims 40 anys, una xifra que puja al 57% si només es compten les espècies típiques de zones agrícoles, sobretot per culpa de l'agricultura intensiva, segons un estudi internacional que publicat per la revisa PNAS. L'estudi, en el qual han participat el CREAF, l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i el CSIC, liderats per la Universitat de Montpeller, adverteix que la intensificació agrària de les últimes dècades és la causa principal de la pèrdua d'aus, en concret l'expansió dels monocultius i l'ús massiu de pesticides i fertilitzants, perquè eliminen insectes i plantes, que són la base de la seva alimentació i refugi.

El canvi climàtic és la segona causa i està darrere de la pèrdua del 40%, de mitjana, de les poblacions d'aus pròpies d'ambients freds i d'un 18% de les d'hàbitats càlids. Segons l'estudi, a cada país han disminuït de manera diferent segons les característiques de les seves pràctiques agrícoles. Per exemple, les regions d'Europa occidental, on les parcel·les de cultius solen ser grans i l'ús de pesticides intens, se situen entre les més afectades, davant dels països de l'est, on aquestes pràctiques no estan tan marcades.

"Un altre cas particular és la conca mediterrània, on el relleu característic del terreny ha permès mantenir, almenys en determinades zones, un paisatge agrícola en mosaic, amb marges vegetals i de pedra i cultius combinats amb hàbitats naturals, que han ajudat a esmorteir la pèrdua d'aus", ha detallat l'investigador del CREAFR i de l'ICO Sergi Herrando, que també és investigador de l'European Bird Census Council. Segons l'estudi, amb la intensificació de l'agricultura s'ha incrementat l'ús de fertilitzants i pesticides, productes que eliminen els insectes i altres invertebrats del sòl, aliment essencial de molts ocells, "especialment en l'època de cria, quan els pollets necessiten molta proteïna", ha puntualitzat l'investigador del CSIC i del CREAF Lluís Brotons, un altre dels coautors de l'estudi.

Les llavors, també contaminades

Els ornitòlegs han advertit que aquests productes també contaminen les llavors i, si els ocells les ingereixen, les substàncies tòxiques es van acumulant en el seu organisme i poden arribar a causar-los la mort. D'altra banda, segons l'estudi, els monocultius generen paisatges homogenis, on s'elimina la diversitat de vegetació, de manera que les aus no poden nodrir-se de plantes i fruits variats o buscar refugi.

Els autors alerten que això no solament afecta les espècies típiques d'àrees de cultiu, com l'alosa comuna o la verderola, sinó també d'altres espècies que van als cultius per alimentar-se, com l'oreneta vulgar, o les migratòries de llarga distància, com la tórtora, "en definitiva la majoria d'ocells comuns", ha destacat Brotons. L'estudi ha analitzat 170 espècies d'aus comunes, que s'han observat en més de 20.000 llocs de 28 països europeus durant 37 anys. Segons els ornitòlegs, no es tracta d'un problema local, ja que els efectes perjudicials de grans cultius, fertilitzants i pesticides s'estenen per tota Europa.

La recerca també ha analitzat el pes que tenen el canvi climàtic, la urbanització i els canvis en el paisatge forestal en el declivi de les espècies, i els resultats apunten al canvi climàtic com a segona causa del descens, per darrere de la intensificació agrícola, ja que l'augment de temperatura ha suposat en les últimes dècades una pèrdua del 40% de les poblacions d'aus pròpies d'ambients freds i un 18% d'hàbitats càlids. "Aquesta diferència es deu probablement al fet que les aus característiques de latituds i altituds altes estan menys adaptades a la calor", ha aclarit Herrando. D'altra banda, la urbanització és el tercer factor, perquè "cada vegada hi ha menys zones verdes i més edificació a les ciutats".

Segons l'estudi, les poblacions d'ocells en zones urbanes han disminuït un 28% i les típiques de bosc han decrescut aproximadament el 18%, una dada que contrasta amb l'augment de coberta forestal a Europa durant els últims anys. Segons els autors, això s'explica perquè els nous boscos tenen menys qualitat, és a dir, han perdut arbres centenaris i la fauna i flora s'ha simplificat. "Les quatre pressions humanes que descrivim en l'article ja han provocat en conjunt un declivi d'un 25% del total d'ocells a Europa. El descens continua. Per frenar-ho, necessitem canvis transformadors en les societats europees. Nous pactes polítics com la Llei de Restauració Europea que s'està negociant al parlament europeu pot ajudar a impulsar-los", ha conclòs Brotons