La factura de les pensions a les comarques de Girona marca un rècord històric

La factura mensual de les pensions a les comarques gironines ha superat el mes els 185 milions d’euros, el que suposa un nou rècord de la sèrie històrica de la Seguretat Social. Les pensions de jubilació, representen tres quartes parts de la despesa total. A molta distància se situen les de viduïtat, incapacitat permanent i orfandat.

De la mateixa manera que els salaris, la quantia de la prestació mitjana que reben els jubilats no és igual a totes les províncies. De fet, hi ha diferències substancials entre territoris. El nivell de les pensions depèn de la productivitat, els salaris i les bases de cotització dels treballadors en el període previ a la jubilació.

Hi ha territoris on els treballadors tenen carreres més curtes i menys intenses de cotització per haver treballat menys anys, haver cotitzat per bases reduïdes o mínimes o ambdues. També hi ha províncies on el percentatge de treball autònom -solen cotitzar per la base mínima- és molt superior a la mitjana.

A Espanya, hi ha més de 6,4 milions de pensionistes que reben una pensió de jubilació. De mitjana, els jubilats tenen salaris de 1.377 euros al mes. Entre províncies les diferències poden supera els 730 euros mensuals.

Les diferències entre territoris en la quantia de les pensions de jubilació no sols són notables entre autonomies, prop d’un 45% del País Basc a Extremadura, sinó també entre províncies limítrofes, un 56% entre Astúries i Lugo, i fins i tot de la mateixa comunitat, un 32% entre Valladolid i Zamora. Les dades facilitades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, corresponents al mes d’octubre, constaten que la pensió de jubilació mitjana que perceben els ciutadans bascos (1.686 euros) supera en 535 euros mensuals a la que ingressen els extremenys.

Entre comunitats veïnes, la disparitat més inflada són els 470 euros més, un 40%, que reben de mitjana els jubilats asturians (1.641 euros) respecte als gallecs (1.171 euros).

Analitzant en detall les dades per províncies, la diferència més gran són els 735 euros, un 75%, entre Biscaia, la jubilació mitjana de la qual arriba als 1.718 euros, i Orense, l’única que encara no arriba als mil euros, en concret 982. Entre províncies limítrofes, Astúries i Lugo (1.050 euros) marquen la desigualtat més important, amb 592 euros i un 56%.

A continuació apareixen Madrid (1.591 euros) i, d’una banda, Cuenca (1.162 euros), amb 429 euros i un 37% i, per un altre, Ávila (1.189 euros), amb 402 euros i un 34%.

Castella i Lleó, la comunitat autònoma amb més províncies -un factor que guarda relació amb una major heterogeneïtat-, és també la que presenta majors diferències, la més alta entre Valladolid (1.523 euros) i Zamora (1.151 euros): 373 euros i un 32%; una mica més que amb Àvila: 335 euros i un 28%.

A Castella-la Manxa, la pensió mitjana més alta, la de Guadalajara (1.463 euros), és 301 euros major, un 26%, que la més baixa, la de Conca; i en canvi hi ha poques diferències entre les altres tres províncies de la regió. A Andalusia, la pensió mitjana de jubilació més alta és la de Cadis (1.414 euros), que és 290 euros i un 26% superior a la més baixa, la d’Almeria (1.124 euros). La major diferència entre províncies limítrofes a Andalusia es dóna entre Cadis i Màlaga, un 12,7%.

 A Galícia, la major diferència són els 251 euros, un 25%, entre les pensions mitjanes de la Corunya (1.233 euros) i Orense.

No hi ha grans diferències entre les províncies catalanes, la major d’elles, 220 euros i un 18%, entre Barcelona (1.447 euros) i Lleida (1.227 euros): amb Tarragona (1.332 euros) i Girona (1.266 euros) en posicions intermèdies. A Aragó, la disparitat més notable es dóna entre Saragossa (1.497 euros) i Osca (1.311 euros): 186 euros i un 14%.

Menys desigualtat hi ha entre les tres províncies valencianes, la major, encara així, entre València (1.330 euros) i Alacant (1.175 euros): 155 euros i un 132%; amb Castelló (1.211 euros) en un terme mitjà. Poca disparitat hi ha també entre els tres territoris del País Basc i Canàries. I la menor distància es dóna a Extremadura, on la pensió mitjana a Badajoz (1.167 euros) és només 38 euros i un 3,5% menor a la de Càceres (1.129 euros).

Quatre comunitats amb una sola província estan en la part alta del llistat de les pensions de jubilació mitjanes més altes: Astúries, segona després de País Basc, amb 1.641,28 euros; Madrid, tercera amb 1.591,46; Navarra, quarta amb 1.548,97, i Cantàbria, cinquena 1.463,95 euros. La Rioja ocupa el novè lloc, amb 1.324,55 euros; Balears l’onzè, amb 1.271,55; i Múrcia el quinzè, amb 1.232,46, només per davant de Galícia i Extremadura.

Sistema deficitari

Després que el govern decidís revalorar les pensions d’acord amb l’evolució dels preus, cap autonomia podria pagar amb càrrec a les cotitzacions socials el cost de les pensions contributives (jubilació, viduïtat, invalidesa, orfandat i en favor de familiars).

Catalunya ha estat l’autonomia més deficitària amb la Seguretat Social entre gener i setembre: 5.781 milions d’euros, resultat d’uns ingressos per cotitzacions de 15.371 milions i unes despeses en pensions contributives de 21.152 milions. A continuació hi ha Andalusia, amb 5.064 milions de dèficit: 11.062 milions d’ingressos i unes despeses de 16.126 milions.

Són les dues comunitats amb més pensionistes, però són les que tindrien més dèficit per càpita. 

En aquest rànquing, la pitjor situada és Astúries. Tenen una de les pensions mitjanes més elevades de tot l’Estat i 2.562 milions de dèficit fins a setembre per a només 299.885 pensionistes, que ocasionen un forat per càpita de 8.543 euros acumulat en els nou primers mesos de l’any.

Tampoc són bones les xifres del País Basc, que amb 3.641 milions d’euros de dèficit per 574.124 pensiones se situa amb cada pensió basca acumula en els nou primers mesos de l’any res menys que 6.341 euros de despesa extra, el doble que les catalanes o les andaluses.

Subscriu-te per seguir llegint