Els ratpenats, decisius en el control de plagues en l'agricultura

Els ratpenats tenen un important paper en el control de les plagues agroforestals. És el que han conclòs en un nou estudi la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i l'Estació Biològica de Doñana-CSIC, en què han estudiat la dieta d'una colònia de ratpenats de cova (Miniopterus schreibersii) que es refugien una cavitat a la Serra de San Cristóbal, al Puerto de Santa María (Cadis).

Miniopterus schreibersii és el ratpenat cavernícola més gregari d'Europa i arriba a formar colònies de fins a algunes desenes de milers d'individus. A més, és una espècie amb una important capacitat de vol i la seva àrea de campeig es pot estendre fins a més de 30 quilòmetres del refugi. La colònia de San Cristóbal en concret, al llarg del període d'estudi, va comptar amb entre 3.000 i una mica més de 7.000 efectius. Se sap que aquesta colònia arriba a caçar almenys amb certa freqüència fins a la meitat sud del Parc Nacional de Doñana, segons la nota de premsa.

"Aquesta colònia de grans dimensions pot existir i mantenir-se en una zona tan humanitzada per les característiques de l'espècie, que és caçadora aèria d'espais oberts", assenyala Carlos Ibáñez, investigador de l'Estació Biològica de Doñana, que afegeix que "això vol dir que no depèn del tipus de substrat vegetal ia més compta amb gran capacitat de desplaçament. Tot i que el medi està molt humanitzat, és heterogeni i ofereix suficients recursos alternatius al llarg del temps”. Dos terços de la superfície estan destinats a cultius agrícoles molt variats, a més a més d'àrees urbanitzades. La resta la formen taques de vegetació natural incloent espais protegits, com ara el Parc Natural Badia de Cadis i la zona sud del Parc Nacional de Doñana.

L'estudi s'ha basat en l'anàlisi per metabarcoding de l'ADN de les restes de les preses en mostres fecals dels ratpenats. que eren identificades com a espècies plaga. El gruix de la seva dieta estava compost per 24 espècies, de les quals onze eren espècies plaga, majoritàriament arnes, que, a l'estat d'erugues, afecten diferents cultius i masses forestals --pinars i alzinars o suredes--. També es trobaven entre aquestes espècies, la xinxa verda que afecta el cotó i un bon nombre d'espècies hortofructícoles.

A la dieta d'aquestes ratapinyades es van detectar, a més, dues preses que són vectors de patògens. Una és el mosquit comú, Culex pipiens, que és vector entre d'altres del virus de la febre del Nil, amb casos d'afecció a humans a la zona. La segona és la cigarreta, Neophilaenus campestris, que és vector del bacteri fitopatògen Xylella fastidiós que està considerat com una greu amenaça global per a l'agricultura a Europa.

La composició de la dieta varia al llarg de l'any, ja que hi ha una successió de pics de disponibilitat de les diferents preses. Alhora els insectes més consumits estan associats a diferents hàbitats i cultius. Això vol dir que les ratapinyades utilitzen per caçar els diferents hàbitats disponibles i els van variant al llarg del temps. D'aquesta manera les ratapinyades quan busquen aliment poden dirigir-se a les successives explosions poblacionals de plagues que afecten diferents cultius o boscos.

El paper de la colònia

Després d'identificar les espècies consumides pels ratpenats, l'equip va quantificar el consum de plagues per la colònia tenint en compte la seva ingesta diària, la mida de la colònia i la proporció de cada espècie presa a la dieta en cada moment. En total, entre l'11 de maig i el 10 d'octubre, la colònia havia consumit un total de 1.610 quilos d'insectes plaga. Més del 90% corresponen a deu espècies. Per fer-se una idea del que suposaven aquestes xifres, l'equip es va centrar en el cas concret de la processionària –Thaumetopoea pityocampa–, una plaga coneguda típica de les pinedes.

A la zona d'estudi, la pineda només suposava menys del 3% de la superfície terrestre utilitzada per la colònia. Les pinedes formen majoritàriament bosquets petits i ocupen fins i tot jardins de zones urbanitzades. Les masses més extenses es troben a més de 25 km, per exemple, al Parc Nacional de Doñana. Per la seva banda, la processionària té un sol cicle reproductiu a l'any, cosa que implica que només estan disponibles en un període concret. En aquesta zona, arriba al màxim de vols entre la segona meitat d'agost i la primera meitat de setembre.

"En aquestes setmanes, eren la presa principal amb gran diferència, amb aparicions en més del 90% de les mostres, malgrat la reduïda superfície de la pineda", comenta Carlos Ibáñez, alhora que apunta que "en aquestes dates la colònia arriba la mida màxima amb 7.200 individus, en part, a causa de la incorporació dels joves que comencen a volar de forma independent al llarg del juliol, però també a la incorporació d'individus procedents de refugis situats més a l'est". L'augment poblacional probablement estigués associat a l'abundància d'arnes de processionària.