Empresaris gironins creen una marca per agrupar desenes d'hotels catalans

«Grans Hotels de Catalunya» inicia l’activitat amb més de trenta establiments, sobretot de la Costa Brava i Girona, i treballa per créixer a les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida

Una trentena d'hotels independents i singulars s'agrupen sota la marca Grans Hotels de Catalunya

ACN

Paula Clemente

L’estiu de 2023 va ser l’últim que els grups gironins Costa Brava Hotels i Blau Verd Hotels van operar com a tal. A partir d’aquesta primavera, la trentena d’hotels que aglutinen entre les dues han passat a formar part d’un grup anomenat Grans Hotels de Catalunya (o, en el cas dels més petits, Petits Grans Hotels de Catalunya), que neix de l’ambició de totes dues empreses de poder agregar a la seva xarxa hotels que no estiguin a Girona o a la Costa Brava. Així, aquest consorci arrenca amb la voluntat d’aconseguir els 50 hotels en cinc anys, incorporant sobretot allotjaments de Barcelona, Tarragona i Lleida.

La idea dels seus impulsors és que això es converteixi en «el consorci més important d’hotels de gestió independent». És a dir, que Grans Hotels de Catalunya sigui el paraigua que cobreixi negocis generalment familiars i que es distingeixin pel seu encant o per la seva ubicació privilegiada. Aquests mantenen la seva marca i segell particular, però guanyen la força comercial i tecnològica d’un gran grup. Segons asseguren els impulsors d’aquesta nova marca, els hotels es beneficien de la major visibilitat, comercialització i comunicació que implica la participació del grup en fires i els acords amb entitats públiques, així com d’eines tecnològiques molt més assequibles en ser compartides. Des d’un portal web que llisti tots els hotels i permeti veure la disponibilitat d’habitacions i reservar, fins a solucions de gestió interna.

Amb aquest enfocament, i en haver perdut una marca que els lligava necessàriament a la Costa Brava, el nou grup espera comptar amb 50 hotels d’aquí a cinc anys. De fet, fonts d’aquest asseguren que ja s’està negociant amb algun d’aquests allotjaments. «Durant els últims anys molts hotels independents han expressat la seva voluntat d’unir-se a un dels dos segells predecessors de Grans Hotels de Catalunya, però les característiques i les condicions que els regien no ho feien possible», expliquen els responsables de la nova marca en un comunicat. «Ara s’aposta per un concepte més transversal que permetrà l’entrada d’aquests establiments, d’aquesta manera es podran desenvolupar projectes més ambiciosos tant per a la promoció comercial com per a la creació d’eines de gestió i digitalització compartides», afegeixen.

«Estructura de país»

«Els nostres clients no són un número d’habitació, sinó persones amb les seves preferències que volem que se sentin com a casa», subratlla el president del grup Grans Hotels de Catalunya, Jordi Mias. «El segell garanteix un alt nivell de qualitat i servei», remarca qui també dirigeix l’hotel Carlemany de Girona. A banda d’aquest establiment, en el llistat també figuren l’hotel Aigua Blava (Begur), l’Alga de Calella de Palafrugell, Playasol (Cadaqués), S’Agaró Spa & Wellnes (S’Agaró), Els Illes (L’Estartit), Terramar (Llafranc), Edelweiss (Camprodon) o el Caçadors de Ribes (Ribes de Freser).

Una de les habitacions de l'hotel Terramar de Llafranc.

Una de les habitacions de l'hotel Terramar de Llafranc. / Hotel Terramar

En conjunt, les vendes d’aquesta trentena de socis van assolir els 40 milions d’euros el 2023, dels quals 16 milions van arribar de la venda directa a través de la seva pàgina web. D’aquesta manera, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, present en l’acte de presentació de la nova marca, es va mostrar convençut que el grup té potencial per ser una «estructura de país». També va destacar que «és una bona notícia que el que fins ara era un model de cooperació local, territorial, es converteixi en nacional».

Previsions optimistes de cara a l’estiu

El president de Grans Hotels de Catalunya, Jordi Mias, va mostrar ahir el seu optimisme de cara a l’estiu d’aquest any. Segons va comentar, el 2023 va ser una «gran temporada» i el 2024 arriba «encara amb millors previsions». Això serà gràcies, va dir, a uns mercats emissors «molt potents», com el francès, el britànic i l’americà, que ja és el tercer.

«Si no hi ha cap desgràcia geopolítica que no puguem controlar, les previsions són molt bones», ha insistit Mias, que ha celebrat el gran nombre de reserves anticipades. «La gent té ganes de viatjar i pot pagar-ho», ha afegit. Segons el president de Grans Hotels de Catalunya això fa que encara hi hagi marge per créixer a nivells de preus en «destinacions top de la conca mediterrània».

De fet, aquesta mateixa setmana s’ha fet públic que Catalunya es va consolidar com la cinquena regió europea que més reserves turístiques va registrar a través de plataformes en línia -com Booking, Airbnb o Expedia- durant l’estiu passat. Segons les dades publicades aquest dimecres per l’Eurostat, el país va sumar 9,43 milions de pernoctacions entre juliol i setembre de 2023, un 8% més que el mateix període de l’any passat. A l’Estat, tan sols Andalusia (amb 13,98 milions de nits reservades) i el País Valencià (9,7 milions) apareixen per davant, mentre que les altres dues regions europees que van superar Catalunya van ser la Croàcia Adriàtica (23,72 milions de pernoctacions) i la zona francesa de la Provença-Alps-Costa Blava (12,25 milions).

Espanya, de fet, és el segon país que més destinacions aporta en aquest rànquing. D’entre les 20 regions que més pernoctacions van registrar durant els mesos d’estiu, cinc corresponen a l’Estat. A banda de Catalunya, Andalusia i el País Valencià, el llistat també inclou les illes Canàries (5,6 milions de reserves) i les Balears (4,8 milions).

La resta corresponen a França (6), Itàlia (5), Grècia (2), Portugal (1) i Croàcia (1).

D’altra banda, segons les dades provisionals de l’Estadística de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Catalunya va rebre 2.008.470 turistes estrangers fins al febrer, un 16,3% més que l’any anterior i un 3,4% per sobre del 2019. En l’acumulat en els dos primers mesos del 2024 els visitants van gastar 2.155,7 milions, un 23,5% més que el mateix període de fa un any i un 10,1% més que abans de la pandèmia. Durant el febrer cada turista va gastar de mitjana 1.053 euros durant la seva estada, un 4,4% interanual més. En aquest mes Catalunya va concentrar un 21% dels turistes estrangers que van arribar a l’Estat, que es van enfilar fins a més de 5 milions.