Els docents, després que el govern hagi aparcat les noves PAU: «Està en joc el futur dels alumnes»

No hi haurà nova selectivitat. Finalment i després de mesos d’incertesa, el govern espanyol ha decidit aparcar el reial decret que regula el futur model d’exàmens d’accés a la universitat. Després de rebre i estudiar diversos informes dels serveis jurídics de l’Executiu i de l’Oficina de Coordinació i Qualitat Normativa, el Ministeri d’Educació i FP va comunicar ahir a les comunitats autònomes els seus plans sobre aquest tema: seguir com fins ara i no iniciar els canvis previstos. Aprovar i implantar la normativa seria, en la seva opinió, excedir-se en les competències que té un Govern en funcions.

El secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, es va reunir amb els directors generals d’Ordenació Acadèmica de les diferents conselleries, als quals va comunicar la notícia. El mateix va fer amb els responsables de la Conferència de Rectors. En aquestes reunions, el departament que dirigeix Pilar Alegría va assegurar que la millor opció és apacar la nova selectivitat fins que hi hagi un Govern en actiu i no en funcions. La normativa deia que el futur model d’exàmens -menys memorístics i més creatius- s’havia de començar a implantar al juny de 2024 de forma progressiva per a estar completament assentat al juny de 2028. Les comunitats, la majoria de les quals no havia acollit precisament amb entusiasme els canvis en la selectivitat, estan satisfetes amb la decisió. També ho estan els rectors, que, de fet, havien demanat un termini d’un any addicional per a implantar el nou model.

Tranquil·litat als estudiants

«El Govern està en funcions i no pot aprovar una normativa que condicioni al proper Executiu», va explicar Bar als periodistes una vegada finalitzada la reunió. «Més enllà de consideracions jurídiques i tècniques, el més important és transmetre tranquil·litat i confiança als nois i noies que s’examinaran al juny. A meitat de curs no els caurà una normativa nova que canviï les regles del joc. Des de l’inici de curs, sabran quin model de prova hi haurà», va subratllar. Durant una trobada a Santander, el ministre d’Universitats, Joan Subirats, també va deixar clar que la provisionalitat del Govern impedeix aprovar i implantar una normativa.

Un «contrasentit»

El representant de Secundària a la Junta Permanent de Directors de Catalunya i director de l’institut Santiago Sobrequés de Girona, Joan Cumeras, va assegurar que «l’educació no hauria de ser tan volàtil» i va subratllar que «una cosa tan objectiva com la redacció de les PAU no hauria de dependre de qui hi ha al govern». A més, va lamentar que és un «contrasentit» que «portem un any treballant amb el nou currículum i ara la selectivitat torni a ser com abans, com la que han fet els alumnes que no han treballat mai d’aquesta manera». En aquest sentit, va afirmar que «es va posar en marxa un nou currículum sense tenir tancat el tram final per la majoria d’estudiants, que són les PAU». Amb tot, va lamentar que la decisió «és molt poc seriosa».

Per la seva banda, el sotsdirector del Col·legi Maristes de Girona, Francesc Coll, va assegurar que l’ajornament del decret per regular la nova selectivitat els deixa «indefensos» i va criticar que «estem en un sistema tan provisional i fet a última hora que sempre acaben passant aquestes coses». A més, va lamentar que «som els docents els que preparem als alumnes per a les PAU però mai se’ns consulta res» i va advertir que «això s’hauria d’haver sabut al juny i no a 31 d’agost». I és que ara ja han preparat el curs «en funció del que havien de ser les noves PAU», perquè els alumnes que el curs passat van fer 1r de Batxillerat ja ho van fer amb el nou currículum. «El primer dia els alumnes ens preguntaran com seran les PAU, i l’únic que els podrem dir és que seran molt semblants a les de l’any passat i que a mesura que avanci el curs ens ho aniran matisant», va afirmar. Tot i això, va lamentar que «quan no és un nap és una col» i va assegurar que «hem de ser conscients que són les generacions que faran funcionar el país». Amb tot, va defensar que cal una reforma «definitiva» de les PAU perquè «no sigui el mateix model d’examen que vaig fer jo fa 40 anys»: «És molt trist prioritzar només els continguts perquè dues setmanes després de l’examen ja no se’n recorden, les noves PAU també posaran el focus en el procediment, en com els alumnes resolen el problema».

La portaveu territorial del sindicat USTEC-STEs a les comarques gironines, Glòria Polls, va reclamar que «el Departament d’Educació hauria de donar, abans de començar el curs, instruccions clares tant als docents com a l’alumnat perquè tothom sàpiga com ha de treballar» i va assegurar que «l’stand by de la selectivitat és un greuge a l’hora de preparar les classes, ho hem de fer amb pocs dies i ara a sobre sense tenir clars els continguts». Amb tot, va denunciar que «no podem tornar a caure en la improvisació perquè està en joc el futur dels nostres alumnes».

Avís de Nadal

Ja al febrer, moltes veus auguraven un complicat futur als canvis en la selectivitat. En una entrevista publicada a El Periódico, del mateix grup que Diari de Girona, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va deixar clar que no tenia certesa que la nova selectivitat es pogués aplicar al 2024. «No pots aplicar les PAU noves a tots els estudiants al 2024 perquè els que estan cursant 1r de Batxillerat s’estan preparant de la mateixa manera que els que estan fent 2n. Hauràs de tenir un any de transició en què continuaràs aplicant a uns les noves i a uns altres les velles», assegurava.

Des del maig

Al maig, arran de l’anunci sorpresa de la convocatòria electoral per part de Pedro Sánchez, Educació va decidir «guardar en un calaix» l’esborrany del reial decret que regula la nova selectivitat. Durant la tramitació de la Lomloe, les autonomies governades pel PP havien reclamat sense èxit una selectivitat única per a tot l’Estat, quelcom al que el Govern de coalició s’hi va negar per ser inviable des del punt de vista legal. Entre les novetats del decret, ara aparcat, destaca que la durada de cadascun dels exàmens passaria a ser de 105 minuts, enlloc dels 90 actuals. Un altre dels canvis era que els alumnes, en el moment de matricular-se a la prova d’accés, podrien triar entre examinar-se d’història d’Espanya o història de la filosofia. A més, en les comunitats amb llengua cooficial, s’afegia un examen de l’idioma propi.

Subscriu-te per seguir llegint