Les famílies, en la tornada a l'escola: "Ens preocupen les baixes dels docents"

Més de 100.000 alumnes gironins de les etapes d’infantil, primària, ESO i FP de grau bàsic tornen a les aules al marge de la vaga, que registra un seguiment del 0,99%

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Carrers col·lapsats. Cotxes aparcats en doble fila. Clàxons. Abraçades. Pares immortalitzant l’escena sense acabar-se de creure que els seus fills s’hagin fet tan grans de cop. Llàgrimes. Retrobaments després d’un estiu que, a molts, se’ls ha fet llarg. Els nervis del primer dia (per alguns, també la incertesa d’arribar a una escola nova). Corredisses. Un «tots necessitàvem tornar a la normalitat» que flota en l’ambient. Il·lusió, però també pors.

I és que tot i l’emoció de tornar a les aules, que va arribar més tard o més d’hora, les famílies compartien una preocupació: la continuïtat dels docents. «L’any passat la tutora va agafar la baixa a mig curs i ara ja ens han dit que la mestra titular està de baixa i que començarem amb una substituta», ha lamentat aquest matí Guillem Sanz, pare de l’escola Joan Bruguera de Girona, que ha reconegut que «em preocupa que els nens tinguin tants canvis». Una realitat que també inquieta a David Floriach, amb un fill que avui ha començat 1r de primària. «La tutora que tindrà és substituta, perquè la titular està de baixa», ha assegurat. Un altre punt calent per les famílies és l’abús dels deures. «Soc psicopedagoga, estic molt a favor dels deures com a tasca de responsabilitat però sovint hi ha un excés i això és contraproduent tant pels alumnes com pels pares, perquè no tenen en compte d’on trauran el temps si fan activitats extraescolars i a nosaltres ens obliguen a tenir una segona feina després de la nostra jornada laboral», ha lamentat Fanny Padilla, mare de bessones de 4t de primària.

Durant l’estiu, les famílies han hagut de fer mans i mànigues per conciliar la vida laboral amb la familiar. I és que tot i que han reconegut que els avis han estat «la gran salvació», els pares, en la gran majoria de casos, també han hagut de recórrer a casals. «Com a mínim són 100 euros per fill», ha detallat Juan Hernández, pare d’I5 i de 1r d’ESO. Amb tot, ha assegurat que «si tens molts recursos econòmics pots anar encadenant activitats una darrera l’altra, però si ets una família normal t’ho has de mirar més i els teus fills, en un moment o altre, s’acabaran avorrint». D’altres, com és el cas de Sílvia Espada, s’han vist obligats a fer reducció de jornada durant les vacances escolars per poder encarregar-se dels fills. «Era l’única solució per poder conciliar», ha assegurat. En el cas d’un altre pare, que ha preferit mantenir l’anonimat, que la seva dona es dediqui a la docència els ha «salvat».

A diferència de l’any passat, les tardes de setembre són lectives i no de lleure. Les famílies han coincidit en que aquesta fórmula els va millor «per conciliar».

Segons les previsions de matriculació del Departament d’Educació, avui s'han incorporat a les aules gironines més de 100.000 alumnes en les etapes d’infantil, primària, ESO i FP de grau bàsic. En el conjunt de Catalunya han estat 1.052.623 alumnes (20.000 menys a infantil i primària per la caiguda de la natalitat) i una xifra rècord de docents, amb 81.335 professionals (1.200 més que l’any passat). L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, que avui ha visitat els centres educatius de Pont Major, ha assegurat que «és un barri exemplar de la idea de ciutat educadora que treballa per la cohesió i la transformació social per a millorar la vida d’infants i joves» i ha remarcat que «estem compromesos amb la llengua catalana a les escoles i instituts, i vetllarem perquè sigui un eix vertebrador».

El representant de Secundària a la Junta Permanent de Directors de Catalunya i director de l’institut Santiago Sobrequés de Girona, Joan Cumeras, ha celebrat que l’inici de curs s'ha desplegat amb «normalitat», en una jornada «molt fluida». I és que enguany, el centre compta amb un grup més a 1r d’ESO (el tancament de les dues línies de l’institut Narcís Xifra i, per tant, l’increment de la demanda de places ha obligat a reorganitzar l’oferta a nivell de ciutat). Pel que fa a les substitucions, al migdia han cobert les dues mitges dotacions que els faltaven, que demà està previst que s’incorporin a les aules. «Respecte al dèficit de docents a la borsa, són bàsicament de les mateixes especialitats que l’any passat, sobretot de matemàtiques i informàtica, dels que ens convindria captar més professionals», ha assegurat. D’altra banda, ha explicat que «amb el professorat que s’incorporarà demà hi podrem destinar només el temps imprescindible, perquè ja tenim els alumnes esperant a l’aula». Per la seva banda, el director de l’institut Salvador Espriu de Salt, Xavier Serra, ha assegurat que encara els falten dos vacants per cobrir en l’especialitat d’informàtica. «El problema és que no hi ha gent a la borsa», va lamentar.

A diferència del curs passat, amb temperatures que fregaven els 32 graus a l’interior de les aules, avui la calor ha estat «més suportable», segons el director de l’escola Migdia de Girona, Josep Moret. Creua els dits, però, perquè les temperatures es mantinguin, perquè «el Departament d’Educació no ha fet cap millora per pal·liar els efectes de les altes temperatures».

Educació ha xifrat en un 0,99% el seguiment de la vaga convocada per USTEC, Intersindical i CGT. A Barcelona, mig miler de docents es van manifestar per denunciar la situació de «crisi» que viu l’escola pública i exigir la reversió de les retallades. La portaveu del sindicat USTEC-STEs a les comarques gironines, Glòria Polls, ha assegurat que «no hem fet registre de seguiment de la vaga, el que ens interessa és remoure consciències d’una conselleria hermètica que enlloc d’anar endavant, fa passes enrere en totes les reivindicacions que estàvem a punt de signar al juny». Segons Joan Cumeras, «la vaga va tenir poca repercussió al centre perquè va passar per davant de les reivindicacions laborals la consciència de servei públic, doncs tothom entenia que havia d’estar als centres rebent als alumnes». El Govern, per la seva banda, s'ha obert a revisar la data d’inici de curs però insisteix que començar abans del 12 de setembre és un «punt de no retorn». 

Subscriu-te per seguir llegint