La directora del col·legi Montessori de Girona desaconsella utilitzar mòbils fins als setze anys

Montse Julià afegeix que la culpa la tenen "grans empreses" que imposen la idea l'ensenyament en l'àmbit de la tecnologia quan el que relament busquen són clients

El 60% dels adolescents no tenen normes a casa per a l'ús de les pantalles

Els conflictes cauen en picat als instituts on han prohibit el mòbil

Montse Julià, directora del Montessori Girona.

Montse Julià, directora del Montessori Girona. / DdG

EFE

La directora del col·legi Montessori Palau de Girona, Montse Julià, ha desaconsellat l'ús de mòbil fins als setze anys, en declaracions a EFE amb motiu del Dia Internacional de l'Infant. Julià ha donat la visió sobre tecnologia i educació des d'un col·legi amb una metodologia enfocada a fomentar el pensament crític i en un moment en què pares de la província s'han unit contra l'accés a la telefonia en edats primerenques.

Al Montessori Palau no poden evitar que els estudiants disposin de mòbils, però no en pot fer ús al centre i fer-ho comporta conseqüències que es negocien en el moment en funció del que ha passat i que normalment passen per lliurament temporal del dispositiu.

Montse Julià defensa aquest fre, encara que subratlla que "l'ideal seria que els pares no els compressin els telèfons fins als setze anys". Per sobre de tot, però, Julià té clar que la culpa la tenen "grans empreses" que imposen la idea que "si no s'ensenya a utilitzar la tecnologia, els nens seran inútils" amb l'objectiu real al seu entendre de fomentar el mercat de clients. "La tecnologia és de les coses més fàcils d'aprendre a nivell d'usuari", puntualitza i afegeix que "el pensament computacional només és el logicoanalític que tota la vida s'ha ensenyat" i que "els que han après a programar de més grans no han tingut problemes".

Per contra, apunta que el que sí que s'ha de treballar en edats primerenques és "el moviment, la parla, la lectura, la presa de decisions, la resolució de problemes, la relació social i els hàbits de vida saludables". "No està comprovant que necessitis programar abans que parlar", puntualitza, alhora que es pregunta com les escoles han permès "que els mòbils tinguessin tant de protagonisme".

Reitera que els telèfons no haurien d'arribar als alumnes fins als setze anys, una edat que estableix assessorada per experts "i gent molt posada en tecnologia". "No ens ho inventem, és real, abans d'anar amb un mòbil han de saber anar pel carrer sols i tenir una experiència de relació social directa, no virtual, perquè la seva ment no està madura per imaginar-se què hi ha al darrere o les conseqüències d'escriure en una xarxa, primer han de veure la cara de l'altre quan els diu segons què i s'han de sentir dolguts si veuen que han ficat la pota", relata.

Des de quart d'ESO en endavant, es permet als estudiants utilitzar el telèfon a l'autobús, però només per escoltar música i sempre amagat, "perquè els petits no han de veure que això és el centre de la vida", encara que redunda que el millor seria que els pares no els en compressin.

Entén de totes maneres que és gairebé impossible lluitar contra el màrqueting de les grans companyies, tant per als progenitors com per a les escoles, però posa exemples com que els mateixos alumnes, davant d'una opció de sala d'ús de mòbil, van optar per la prohibició: " Estan encantats que els posem un límit".

Montse Julià també admet la dificultat d'un entorn canviant com l'actual, "molt complex i que està afectant" les noves generacions, que no tenen el ritme d'aquesta societat d'un acompanyament que, segons explica, necessitarien "fins als vint-i-quatre anys" ". Aprofundir els coneixements perquè aprenguin i no siguin "usuaris o clients" de l'educació és el consell de Julià, que estén els problemes a la universitat, "on han d'escollir entre més de tres-cents graus; no té sentit".

Per contra, en la Intel·ligència Artificial veu "un potencial molt positiu" que frenarà la burocràcia i ajudarà l'anàlisi de dades sense que vegi una amenaça en àmbits com l'elaboració de treballs, perquè "el racó del gandul està inventat fa molts anys" i perquè la feina "important" al seu entendre es fa a l'escola i no a casa.