Sequera per a tothom

Tot i que fa mesos, gairebé anys, que es gesta, la sequera és oficial des de fa uns quants dies. Sempre comento a classe que és l’únic risc natural que no té una data fixa, sinó que es va donant de manera múrria, primer la pluviomètrica, després l’agrària i, finalment, la hidrològica. A Catalunya fa tres anys que noten la indigència pluviomètrica i, des del primer moment, és més, abans, haurien d’haver adoptat mesures estratègiques per si això passava. Perquè, que quedi clar, el canvi climàtic pot augmentar el nombre i la durada de les ratxes seques, però sense ell, la sequera és consubstancial de manera conjuntural o estructural a bona part d’Espanya. A zones litorals el dessalatge és la millor opció perquè permet tenir un recurs il·limitat i autònom, sense dependre de la sempre complicada «solidaritat» entre conques i crida l’atenció que no s’hagi tingut en compte abans en una zona que no és la més seca estructuralment d’Espanya, però que sí que pot patir sequeres. 

Crida l’atenció que alguns mitjans intentin posar números a la sequera fent referència al nivell d’aigua embassada per províncies, quan la província és un ens administratiu que no té res d’hidrogràfic ja que, per exemple, pot rebre la major part de l’aigua de fora o, tenir una aigua embassada que, en realitat, doni de beure les limítrofes. Amb diversa intensitat i amb l’excepció del sector cantàbric i, sobretot, de Galícia, la sequera ha acabat arribant a gairebé tota Espanya i això ha servit perquè es deslliguin les habituals i populistes guerres de l’aigua, en què cada president autonòmic diu la seva, sense importar si xoca amb gent del seu propi partit a nivell estatal o en comunitats veïnes, al crit de «a mi no em sobra l’aigua». Ningú aprofitarà per posar mà al fet indiscutible que la manca de pluja més o menys conjuntural només posa sobre la taula un problema molt més general, consumim més aigua de la que cau com a mitjana. No ens hem conformat amb regar els cultius que sempre ho han necessitat, sinó que ens hem posat a regar els secans per treure’n millor rendiment. Com que no plou el que jo vull per tenir un millor rendiment rego, exploto els recursos subterranis que depenen de la mateixa pluja que els rius i els cultius, i, de sobte, em trobo que no sé d’on agafar. Al medi urbà també es malgasta aigua, essent especialment flagrant el que es perd a les conduccions. L’única opció és abaixar la demanda, però no és el que es defensarà, perquè no queda bé amb els que m’han de votar.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona