"No votis totxo, vota natura": la campanya de SOS Costa Brava per a les eleccions municipals

SOS Costa Brava ha llançat una campanya de cara a les eleccions municipals, per tal que els 22 ajuntaments del litoral gironí es comprometin a desclassificar sòl urbanitzable i que cada any es comprometin a reservar una partida pressupostària (preferiblement un 5% del total) per a comprar sòl per a protegir-lo. Sota el lema "No votis totxo, vota natura", la federació ha elaborat vídeos, cartells i una falca de ràdio, i a més ha organitzat debats a Begur (17 de maig), Palafrugell (19 de maig) i Cadaqués (24 de maig), per tal que els diferents partits puguin respondre preguntes i presentar les seves propostes en relació a la protecció del litoral.

"Volem que la gent prengui consciència que, amb el seu vot, pot contribuir a la preservació del litoral", ha explicat la presidenta de SOS Costa Brava, Irene Gisbert. Segons recorda, la Generalitat ja va fer un primer pas amb l'aprovació del Pla Director, que va permetre desclassificar terrenys on s'havien de construir 15.000 habitatges, però assenyala que ara han de ser els ajuntaments els que desclassifiquin espais que queden pendents, com ara pinedes o retalls de bosc que segons SOS Costa Brava estan qualificats com a "falsos sòls urbans".

Les peticions als ajuntaments

El portaveu de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, ha explicat que els ajuntaments de la Costa Brava es troben en un encreuament, ja que ara han de decidir si continuen fent fins ara, "acceptant tot el que els demanen els promotors urbanístics", o fan un "canvi de rumb" per preservar el territori, en un context d'emergència climàtica i sequera extrema. És per això que des de l'entitat els demanen diverses coses: la revisió dels planjaments de 22 municipis "per canviar el rumb de la política urbanística", desclassificacions massives de sòls urbanitzables de boscos i espais amb valors naturals; l'eliminació de tots els sòls que preveuen creixements de segones residències, al considerar que són "una política obsoleta i depredadora" i que expliquin què faran per protegir el paisatge i els hàbitats d'interès comunitari.

«Cal que els ajuntaments de la costa canviïn de mirada i comencin a desclassificar terrenys»

Segons de Ribot, però, la proposta més important és que cada ajuntament creï un Patrimoni Públic de Sòl Municipal per ser preservat, el que implicaria una reserva pressupostària anual per comprar sòl i protegir-lo. Segons indiquen, es tracta d'una possibilitat prevista per la Llei d'Urbanisme però que a hores d'ara els ajuntaments no estan aprofitant.