Motas intentarà aconseguir la majoria absoluta a Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols compta amb 7 candidatures que s’enfrontaran per obtenir l’alcaldia durant els pròxims 4 anys. Cinc dels candidats repeteixen (TSF, ERC, PSC, GDC i MES), mentre que hi ha dues cares noves: Junts presenta el seu número dos en els passats comicis; mentre que el PP estrena candidat i ha renovat pràcticament tota la seva llista. La resta compta amb llistes parcialment renovades. Enguany hi ha tres candidatures menys que quatre anys enrere, i que no van aconseguir cap regidor: la CUP, Cs i un partit de nova creació, Som.

Durant aquesta legislatura hi ha hagut un govern format pel tàndem de Tots per Sant Feliu (10 regidors) i el PSC (3 regidors). El guanyador de les eleccions, Carles Motas, va obtenir més del 37% dels vots i es va situar a només un regidor d’obtenir la majoria absoluta, situada en els 11 dels 21 escons a repartir, un repte que intentarà assolir el pròxim 28 de maig. El segon partit, ERC, va quedar molt lluny, obtenint més de 2.000 vots menys i un 14% de suport dels electors. 

Un dels problemes que afronta la ciutat és el de l’abstenció. Amb tot, durant les últimes municipals la participació va millorar: van registrar-se 9.140 vots, amb una abstenció del 38%. L’any 2015 van votar 8.217 persones i l’abstenció va ser del 44,94%.

Motas ha governat el municipi durant dues legislatures, però va ser el 2011 quan va estrenar-se per primer cop a l’alcaldia després que prosperés una moció de censura juntament amb CiU i el grup independent d’Amics contra el llavors alcalde Pere Albó, que anava amb les sigles del PSC. El 2015 Motas va ser la segona formació més votada (va guanyar CiU) però va aconseguir l’alcaldia gràcies a un pacte amb el PSC i ERC. Durant aquest últim mandat ha hagut de fer front, com la resta d’ajuntaments, a la pandèmia del coronavirus, i també al temporal Gloria, que va fer destrosses a la primera línia de mar.

Tot i l’imprevist de la pandèmia, l’alcalde assegura que han dut a terme una «inversió al carrer com no s’havia vist mai» gràcies a l’arribada de fons externs. 

Entre els principals projectes que Tots per Sant Feliu porta al seu programa hi ha el desenvolupament de la segona fase de l’aparcament iniciat darrere l’estació d’autobusos; continuar el cobriment de la riera; continuar el projecte cultural del Monestir (on hi ha d’anar el Museu Thyssen); i dur a terme el projecte executiu de la residència Surís. En la vessant social, aposta per impulsar el lloguer públic amb la construcció de 30 habitatges socials.

El seu soci de govern, el PSC, també valora positivament el mandat, i parla d’una gestió pública «molt positiva» durant la pandèmia. Josep Muñoz descriu el seu programa en tres eixos: transició energètica (abordar la crisi climàtica amb mesures per protegir espais naturals); sostenibilitat econòmica (amb polítiques per desestacionalitzar l’economia i reindustrialitzar tecnològicament la ciutat); i social (inclou solucionar el problema de l’habitatge al municipi i un canvi en el model residencial, entre altres). 

En canvi, Sílvia Romero (ERC) qualifica el mandat d’«absolutament extraordinari» en to de crítica, sosté que l’ajuntament va allunyar-se de l’oposició durant 2 anys i que s’ha fet una «operació de maquillatge» per dissimular l’«endarreriment» dels projectes que s’han de dur a terme a ciutat, com ara el Projecte Thyssen, l’aparcament mòbil, l’asil Surís i la gestió de les escombraries. Per això, té com a prioritat resoldre els problemes d’aparcament, fer una promoció d’habitatge públic i rehabilitar la residència Surís. També proposa una ciutat «més verda» sense «tant de formigó».

Toni Carrión (Junts) indica que durant l’últim any i mig de govern, el govern «va deixar de fer el que li tocava», i ha deixat coses a mitges. El candidat de Junts coincideix en la reforma de l’asil Surís, insta a crear més places d’aparcament al centre del municipi i proposa una gestió coordinada dels departaments de turisme i comerç per generar una indústria basada en les noves tecnologies. També vol promoure el turisme a l’exterior.

Jordi Lloveras (GDC) indica que la part marcada per la pandèmia va ser positiva i marcada pel diàleg, mentre que la segona part va comptar amb mancances, com el problema de l’habitatge i els límits a l’ús turístic. Els punts forts del seu programa impliquen impulsar la residència Surís, fer que l’Ajuntament sigui promotor d’habitatge públic, impulsar l’urbanisme sostenible i fer una bona gestió dels residus.

Pere Albó (MES) qualifica el mandat com una «fugida cap endavant constant», i assegura que les obres al voltant del monestir s’han fet com una «cortina de fum». Proposa recuperar l’antic projecte Thyssen, fer aparcament pel comerç de la ciutat, impulsar activitats pel turisme i apostar per polítiques d’habitatge.

Cristobal Parra (PP) sosté que durant el mandat, Motas ha «deixat de costat» la seguretat, la cura de la gent gran o la sanitat, centrant-se en projectes «faraònics». Per això, proposa renegociar el contracte d’escombraries, incrementar la plantilla de la Policia Local, alliberar terreny públic per fer habitatge social i baixar l’IBI i l’impost de vehicles.

Subscriu-te per seguir llegint