Pelosi dinamita els ponts entre els EUA i la Xina

Nancy Pelosi va abandonar Taiwan amb la partida del deu més voluminosa que la de l’haver. La presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units va fer créixer una figura política que deu molt als seus atacs a la Xina i va freixar el subministrament de xips al seu país, d’una banda. De l’altra, les arruïnades relacions bilaterals amb Pequín i una illa que no és més segura avui que ahir i que serà més pobre demà per les sancions econòmiques xineses ja aprovades i les que vindran. La històrica visita del càrrec nord-americà més alt en un quart de segle va eludir, almenys, l’esclat bèl·lic que les amenaces xineses de la vigília presagiaven.

La inquietant «mesura militar» que havia promès Pequín va cristal·litzar en unes maniobres massives en mitja dotzena de zones al voltant de l’illa que van començar dimarts a la nit, minuts després de l’aterratge de Pelosi, i que han justificat que ahir el Ministeri de Defensa taiwanès denunciés un bloqueig aeri i marítim de facto que contravé les lleis internacionals. L’examen dels mapes suggereix que els escenaris d’algunes maniobres estan separats del litoral per una quinzena de quilòmetres. Semblen, en qualsevol cas, una minúcia després d’una setmana d’especulacions sobre accions hostils a l’avió de la congressista.

Lagenda de Pelosi a l’illa va descartar el tedi. En menys d’un dia es va reunir amb parlamentaris, empresaris i activistes de drets humans, va visitar un museu i va departir amb la presidenta, Tsai Ing-wen. Pelosi va subratllar els valors compartits de democràcia i llibertat i va exalçar l’illa com un exemple per al món. «És realment important que llancem el missatge clar: els Estats Units estan compromesos amb la seguretat de Taiwan», va sentenciat. La solidaritat i l’amistat amb Taipei, va continuar, és ara «crucial».

També va deixar un forat per als negocis perquè de Taiwan, a més dels seus valors democràtics, també l’atreu la seva destacada tecnologia. L’illa fabrica la majoria de xips avançats que donen vida tant a telèfons i ordinadors com a la maquinària bèl·lica. En Taiwan confien els Estats Units i la Xina i és tan important assegurar el subministrament propi com impedir l’aliè. La congressista, que es va reunir amb els responsables del gegant taiwanès TSMC, es va mostrar confiada que una recent llei sectorial ampliarà els intercanvis comercials al sector dels xips entre els dos països.

L’etapa taiwanesa del periple asiàtic de Pelosi va alimentar un debat intens des que va ser revelada per la premsa fa setmanes. Polèmic, controvertit… Ni tan sols ha entusiasmat els sectors afins. No pensava que fos una bona idea el president, Joe Biden, ni l’Exèrcit. Mitjans de referència com The New York Times o Washington Post, que han mostrat la seva candidesa amb l’evangelització democratitzadora del seu Govern altres vegades, han qualificat aquest viatge de «provocació gratuïta» o de «totalment temerari». Ha acontentat les faccions republicanes més troglodites que anhelen la confrontació amb la Xina i opinen els analistes que la por de ser titllat de fluix en les properes eleccions ha impedit a Biden demanar personalment a Pelosi que el cancel·lés.

El realisme de Taipei

Per a Taiwan, sempre a l’ombra de la Xina i esforçada per fer-se veure, la visita d’una alta representant de la política dels Estats Units suposa un triomf enorme. Però el seu Govern també és realista, sap que no és més que un peó en la seva pugna hegemònica amb la Xina i dubta que el seu compromís amb els taiwanesos sigui més fiable que amb iraquians i afganesos. Un membre de l’Executiu revelava anys enrere a Taipei que era suïcida lligar el futur de l’illa a les canviants opinions nord-americanes. L’exposició global actual no compensa el risc d’una guerra i la por d’irritar la Xina més del que és necessari explica la sordina de Taipei durant la setmana. «No és una visita còmoda per a Taiwan perquè és conscient que el moment és molt delicat», assenyala Xulio Ríos, director de l’Observatori de Política Xinesa. Afegeix que hauria estat preferible a l’abril, quan estava planejat, però el positiu en covid de Pelosi va obligar a posposar-ho. «La Xina va avisar amb insistència contra el viatge i ara s’ajunta l’aniversari de l’Exèrcit d’Alliberament Popular, el conclave polític de Beidahe i l’imminent Congrés del Partit Comunista. És un moment molt sensible que obliga Xi Jinping a reaccionar de manera més intensa», continua.

El viatge convenç la Xina que qualsevol dinàmica és susceptible d’empitjorar. Havia assumit l’hostilitat nord-americana com a estructural i ara comprova la tossuderia amb què és copejada en el seu flanc més feble malgrat les seves peticions insistents. Ni la guerra comercial ni la tecnològica que va emprendre l’expresident Donald Trump rivalitzen amb els atacs al que entén la Xina com a sobirania nacional.

Subscriu-te per seguir llegint