El Congrés fa el primer pas per l'aprovació del nou Reglament per les llengües abans de la votació definitiva de dijous

El ple del Congrés ha fet aquest dimarts el primer pas per a la modificació del Reglament del Congrés que permetrà l'ús del català, l'aranès, el basc i el gallec a tota l'activitat parlamentària. El PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG han sumat 176 vots (just la majoria absoluta) per aprovar la presa en consideració de la reforma i la seva tramitació per la via d'urgència i en lectura única. És un pas necessari perquè aquest dijous el Congrés doni llum verda definitiva a la reforma en un ple on previsiblement el PP i Vox tornaran a provar de torpedinar el debat. A la votació de la presa en consideració s'han produit dues abstencions de diputats del PSOE i de Sumar, suposadament per un error a l'hora de prémer el botó.

La votació de la presa en consideració ha posat punt i final a un debat on els diputats ja han utilitzat amb normalitat el català, aranès, basc o gallec a la cambra baixa. Ha estat una primera sessió marcada per la novetat de l'ús dels auriculars (el Congrés n'ha posat 650 a disposició dels diputats, el personal i la premsa) i la traducció simultània amb sis intèrprets.

També per l'intent del PP i Vox de torpedinar el debat. Els populars han obert la sessió demanant la paraula per demanar a la presidenta del Congrés que no permetés l'ús de les llengües cooficials perquè, al seu entendre, va en contra del que estableix la legalitat, la constitució i el reglament del mateix Congrés, que encara no ha estat reformat.

Un intent avortat per Armengol, que ha recordat a la portaveu del PP, Cuca Gamarra, que la Mesa va acordar la setmana passada que es podrien utilitzar les llengües en aquesta sessió, i que l'escrit de reconsideració que el PP va presentar per provar d'evitar-ho no pot aturar, com tampoc qualsevol altre, el tràmit normal d'una llei.

Posteriorment, Vox ha intentat entorpir també la primera intervenció en una llengua diferent del castellà. En el moment que el diputat socialista José Ramón Besteiro ha utilitzat el gallec, la diputada de Vox Pepa Millán s'ha aixecat de l'escó i ha demanat reiteradament la paraula. Armengol li ha negat i l'ha advertit que no podia intervenir mentre un altre diputat tenia la paraula.

L'episodi ha acabat amb els diputats de Vox marxant de l'Hemicicle i deixant els seus auriculars a l'escó del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, absent per compromisos internacionals.

Primeres paraules en català

El primer a utilitzar el català al Congrés de forma normalitzada ha estat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que ha celebrat l'acord "històric" i ha denunciat el "cinisme" d'aquells que han convertit parlar en les llengües cooficials al Congrés "en un acte revolucionari". El republicà també ha recordat els seus orígens andalusos i ha reivindicat que és un "honor" poder parlar en català des del faristol.

L'euskera s'ha sentit just després de la intervenció de Rufián. L'ha utilitzat la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua. L'ha seguit el diputat del PNB Joseba Andoni Agirretxea.

Aquestes llengües es poden sentir abans de l'aprovació de la reforma perquè la Mesa del Congrés, a proposta de la seva presidenta, Francina Armengol, va aprovar la setmana passada un acord perquè es poguessin utilitzar en aquest ple. En el ple d'investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de la setmana vinent també es podran fer servir amb la reforma ja en vigor.

Fruit de l'acord assolit amb els grups per a l'elecció de la Mesa, aquest dimarts s'ha habilitat un sistema de traducció simultània que, segons fonts del Congrés, comença a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats. També hi ha dues pantalles gegants que ja es trobaven a l'hemicicle i que oferiran subtítols.

La despesa total en auriculars ascendirà a 7.600 euros, IVA inclòs. Una xifra a la qual se sumarà el lloguer i manteniment dels aparells que reben el senyal de la traducció simultània, que aquestes fonts quantifiquen en 45.900 euros fins a final d'any, IVA inclòs. El Congrés preveu comprar aparells propis en un futur.

Els sis traductors que treballaran a partir d'aquest dimarts formen part d'una borsa de 12 que s'aniran rellevant al llarg dels temps. Segons aquestes fonts, tots són treballadors autònoms i cobren entre 80 i 100 euros l'hora.

Tots actuen a distància. No estan físicament al Congrés i el retard màxim calculat del sistema serà de quatre segons. La cambra els anirà contractant en funció de les necessitats del ple, però no podran sobrepassar els cobraments d'un contracte menor.

Tot aquest sistema, inspirat en el que ja té desplegat el Senat, serà vigent previsiblement només fins a final d'any, en què la presidència del Congrés preveu la convocatòria de concursos.

Tot plegat permetrà que aquest dimarts, tal com es va comprometre la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ja es pugui utilitzar amb normalitat el català, el basc, el gallec i també l'aranès, al debat parlamentari.

Reforma del reglament

La reforma del reglament que s'aprovarà dijous va ser registrada pels grups parlamentaris del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG. També va ser negociada amb Junts, tot i que la formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras no signa el text, però hi votarà a favor. Es tracta d'un acord assolit a canvi del vot d'aquestes formacions en la constitució de la Mesa del Congrés.

L'acord modifica l'apartat 2 de l'article 70 del reglament del Congrés perquè estableixi que els oradors podran "pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia".

També introdueix un apartat nou a l'article 6 que estipula ara que els diputats "tenen dret a utilitzar en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d'oficial a alguna comunitat autònoma".

Sense perill d'amonestacions

D'aquesta manera, amb el sistema habilitat pel ple d'aquesta setmana i amb la reforma del reglament, els diputats podran fer servir a partir d'ara les llengües cooficials sense perill d'una amonestació o expulsió per part de la presidència de la cambra baixa. En l'anterior legislatura, es van produir diversos episodis en què es va retirar la paraula a diputats catalans pel fet de parlar català.