Els ecologistes confien que la nova norma salvi els ecosistemes

La biodiversitat (la varietat d’organismes vius en un ecosistema) està en crisi al món. Per revertir el declivi d’espècies animals i vegetals de tot tipus, el Parlament Europeu s’ha conjurat i tirarà endavant (si no sorgeixen imprevistos) la llei de restauració de la natura, que es convertirà així en una de les fites de la legislatura comunitària. Però, quins efectes immediats tindrà aquest nou marc legal? Entitats ecologistes, biòlegs i ecòlegs consultats ho aposten tot a aquesta futura normativa.

«És molt diferent protegir que restaurar. Aquest verb implica actuar de manera proactiva per millorar l’estat de certs hàbitats», afirma Juan Carlos Atienza, biòleg i responsable de governança ambiental de l’entitat SEO/Birdlife. Lluís Brotons, científic del CSIC i investigador del CREAF (Centre d’Investigacions Ecològiques i Aplicacions Forestals), va en la mateixa línia: «El nou marc suposarà un canvi de paradigma absolut. Els governs estaran obligats a presentar plans útils per recuperar ecosistemes». «És un text ambiciós i vinculant. Servirà, per fi, per invertir diners en restauració», diu Diana Colomina, responsable del programa de boscos de WWF (World Wildlife Fund).

L’esperança d’aquestes associacions és aprofitar la llei per poder pressionar les administracions amb una base legal darrere. Tot i així, adverteixen que tot dependrà de l’interès que els governs posin a aplicar aquest nou text legal. Consideren que a Espanya no tot recaurà en el Govern. «Les administracions locals tindran un protagonisme central, perquè tenen les competències en l’àmbit mediambiental terrestre. La restauració marina sí que serà responsabilitat del Ministeri per a la Transició Ecològica», remarca Atienza. 

L’objectiu comú és aconseguir que els ecosistemes es guareixin al complet, en lloc de treballar amb plans específics per a espècies concretes. En les últimes dècades, per a organitzacions ecologistes, Europa sempre ha sigut un dels camins principals per aconseguir canviar situacions crítiques.

Doñana i el delta del Llobregat

La Comissió Europea, per exemple, s’ha implicat en la preservació de Doñana o el delta del Llobregat. Sovint, aquests posicionaments comunitaris són la principal via de pressió que utilitzen les entitats. No obstant, quan la llei de restauració de la natura sigui una realitat (d’aplicació immediata, a més), confien a tenir una nova mà de cartes a la qual apostar-ho tot.

Un exemple de les últimes hores: Ecologistes en Acció ha enviat a la comissió europea una petició per exigir que es compleixi amb la directiva europea d’hàbitats. Consideren que no s’han pres mesures prou efectives per mirar de revertir la pèrdua de fauna salvatge. De les més de gairebé 100 espècies que estan amenaçades, només sis disposen de pla de recuperació.

Per aquesta raó, intenten que l’actual directiva europea permeti capgirar aquesta situació. «És una vergonya veure com els governs nacionals i autonòmics es passen la pilota entre ells. Confiem que Europa posi remei a aquest despropòsit», assenyala Josep Hurtado, membre de la plataforma.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

En els pròxims anys, si res es torça, no només podran esmentar el que diu una directiva continental, sinó que podran emparar les seves exigències en una nova llei d’aplicació directa i obligatòria.