La protecció de la biodiversitat tensa la política europea

Les xifres importen i quan es tracta de mesurar la salut del planeta i l'estat de la seva biodiversitat encara més: 1 milió d'espècies de plantes, insectes, ocells i mamífers estan, segons l'Agència Europea del Medi ambient, en perill d'extinció (el 10% de les abelles i papallones per exemple), ni més ni menys que 200 desapareixen cada dia mentre que dos terços de les que estan protegides per la directiva europea d'hàbitats estan poc o mal conservades per la sobreexplotació, pràctiques poc sostenibles o la contaminació del terra, aire i aigua. Una degradació dels ecosistemes -des de 2015 s'han extingit a Europa 36 espècies, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa- que avança a més a un ritme "alarmant" i que augura un futur difícil si no hi ha un canvi de timó.

És el que tracta d'evitar la UE amb la primera llei de restauració de la naturalesa de la seva història, una de les grans fites en matèria de protecció del medi ambient que veurà la llum, si res es torça en les pròximes setmanes, aquesta legislatura. "En 70 anys de construcció de la UE és la primera vegada que hi ha un reglament, una legislació directa, per a la naturalesa. Tenim les directives d'ocells i hàbitats sobre les quals ha pivotat tota la política de naturalesa de la unió, amb el pilar principal que és la xarxa Natura 2000, però ara tenim un reglament que impacta directament", explica l'eurodiputat socialista i negociador de l'Eurocambra, César Luena.

El rellevant, sosté, és que suposa "un salt" en passar d'un enfocament centrat en la protecció a una política de restauració i recuperació d'ecosistemes. "Estableix un canvi de paradigma de com havíem treballat fins ara en la protecció de la biodiversitat. D'una visió de protecció estricta de determinats ecosistemes a una molt més àmplia de la biodiversitat en el seu conjunt. És així perquè el 80% dels ecosistemes a la UE estan en un estat deplorable", afegeix la diputada europea de Ciutadans Soraya Rodríguez, ponent a l'ombra del dossier pel grup liberal Renew.

Només 15% d'hàbitats en bon estat

Tot i l'alarmant panorama al qual apunten els experts -només el 15% dels hàbitats europeus està en bon estat i particularment afectades estan les torberes i les dunes- pocs debats legislatius han generat aquest últim any tanta tempesta i polèmica com aquesta proposta, presentada el juny de 2022 per la Comissió Europea, i més difícil de negociar dins de l'Eurocambra que amb els governs en el Consell que van arribar a un acord intern abans que els eurodiputats. Fins al punt que els conservadors, amb el líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, al capdavant, a punt van estar de tombar-la en una de les votacions "d'infart", més "conflictives" i "renyides" de la legislatura.

Primer en comissió parlamentària, el juny passat, en una votació que va acabar en empat -45 a 45- i unes setmanes després en el ple després d'una agressiva campanya dels conservadors i l'extrema dreta per torpedinar la norma al·legant que la llei, que estableix objectius vinculants de mesures de restauració per a hàbitats terrestres i marins degradats, pol·linitzadors, ecosistemes agrícoles, zones urbanes, rius i boscos, perjudicaria els agricultors europeus i posaria en perill la seguretat alimentària.

"Res més lluny de la realitat perquè la producció agrícola depèn directament dels recursos naturals i el bon estat dels recursos, des dels aqüífers fins a la qualitat del terra, els pol·linitzadors silvestres, la recuperació i restauració d'espècies com les papallones de pasturatges que garanteixen un ecosistema divers que ens permet abandonar alguns fertilitzants químics", rebat l'eurodiputada de Ciutadans. "Tot fals" perquè "a qui més perjudicaria per no afrontar la recuperació dels ecosistemes a la UE és als agricultors, ramaders i pescadors", clama Luena que veu darrere de la postura del PPE "una estratègia electoral" i "una batalla política interna" davant la cita amb les urnes de juny. "Aquesta lluita s'ha emportat a determinades polítiques. La política migratòria ha estat una i aquesta política de la naturalesa, amb un debat perillós i fals, és una altra", incideix.

Pacte en presidència espanyola

Tots dos donen per fet que l'"acord polític" aconseguit amb la presidència de la UE -amb la vicepresidenta Teresa Ribera al capdavant en nom del Consell- a finals de l'any passat i l'aval posterior de la comissió de medi ambient -per 53 vots a favor, 28 en contra i 4 abstencions- ofereixen un marge suficient per aprovar la llei durant aquest mandat. El pols conservador ha obligat, no obstant això, a renunciar a demandes inicials i optar per una posició menys ambiciosa, malgrat que els grans números també parlen de l'impacte positiu que té conservar i protegir la naturalesa: s'estima que la xarxa Natura 2000 genera 104.000 llocs de treball directes en activitats de gestió i conservació d'àrees protegides i les necessitats futures en biodiversitat podrien generar 500.000 llocs addicionals, segons Brussel·les.

Què diu la nova llei? El reglament exigeix als estats membres que adoptin i apliquin mesures per a restaurar almenys el 20% de les zones terrestres i de les zones marítimes de la UE d'aquí a 2030 i inclou la millora de la seguretat alimentària, una de les reivindicacions d'associacions agrícoles com a COPA-COGECA. Aquesta obligació de recuperació s'aplicarà a tota una sèrie d'ecosistemes terrestres, costaners i d'aigua dolça, inclosos aiguamolls, pasturatges, boscos, rius i llacs, així com d'ecosistemes marins, inclosos els llits de vegetació marina i els camps d'esponges i corals que estiguin en mal estat.

La llei obligarà a posar en marxa mesures per a restaurar almenys el 30% dels tipus d'hàbitats que no estiguin en bon estat per a 2030, cobrir el 60% per a 2040 i el 90% per a 2050. També introdueix requisits concrets per a invertir el declivi de les poblacions de pol·linitzadores a tot tardar el 2030, la plantació de 3.000 milions d'arbres per a aquesta data, millorar la connectivitat dels rius, augmentar els espais verds a les ciutats, així com mesures concretes per als ecosistemes agrícoles, forestals, urbans i l'obligació que els estats membres enviïn a la Comissió plans nacionals de recuperació en els quals detallar com aconseguir els objectius marcats.

Sense obligació de resultats

No sempre es guanya i per decantar la balança ha estat necessari acceptar "diverses flexibilitats" per als estats membres de manera que puguin establir nivells de recuperació inferiors sota unes certes condicions. També en l'obligació de "no deterioració", ja que els governs estaran obligats a fer esforços, però no a obtenir resultats, fet que, segons organitzacions ecologistes com a WWF, no tan sols dificultarà la implementació de la llei, sinó que podria portar a un mal ús de fons públics.

També queda diluïda la fitxa financera -caldrà continuar desenvolupant-la en la pròxima legislatura- i es fan concessions a l'agricultura -no s'estableixen majors obligacions que les establertes en la política agrícola comuna- en incloure's un "fre d'emergència" que permetrà suspendre l'aplicació de mesures en els ecosistemes agrícoles durant un any en cas d'esdeveniments "imprevisibles i excepcionals que estiguin fora del control de la UE i tinguin greus conseqüències per a la seguretat alimentària de la UE".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

"Hem estat capaços en la negociació amb el Consell d'aïllar els elements més nocius, renunciar a algunes de les ambicions que inicialment molts teníem per poder avançar i tenir finalment abans que acabi la legislatura la primera llei de restauració de la naturalesa. Hem canviat el terreny de joc", resumeix Soraya Rodríguez. "Van jugar a tombar-lo, però hem resistit", celebra Luena que destaca haver mantingut, malgrat les cessions, l'essència.