L'Eurocambra dona llum verda a la reforma migratòria que reforça les fronteres de la UE

El Parlament Europeu ha donat aquest dimecres la llum verda definitiva als 10 textos legislatius que formen el Pacte Migratori i d'Asil, que regula les accions des de l'arribada del migrant fins a la seva acollida o rebuig de la sol·licitud d'asil. Els eurodiputats han ratificat així l'acord polític assolit a finals de desembre amb el Consell de la UE, l'altre colegislador, per actualitzar unes normes que reforcen les fronteres exteriors del club comunitari, endureixen l'acollida i el control sobre els migrants i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i Espanya.

La votació al ple del Parlament Europeu ha estat marcada per una protesta a l'inici per part de manifestants que demanaven als eurodiputats votar 'no' al Pacte Migratori i d'Asil. En línia amb el que han apuntat algunes organitzacions, els manifestants han criticat que el Pacte "mata". 

L'acord per a la reforma migratòria de la UE que el ple ha ratificat aquest dimecres en la penúltima sessió de la legislatura ha arribat més de dos anys després que la Comissió Europea posés sobre la taula la seva proposta per actualitzar les normes. No va ser fins a l'octubre del 2023 que els 27 van tancar la seva posició negociadora sobre l'últim dels reglaments, per la qual cosa fins aleshores no es va poder començar a negociar el paquet sencer amb el Parlament Europeu.

Les noves regles en matèria de migració i asil han estat criticades per organitzacions que consideren que vulneren el dret a l'asil. Les normes busquen reduir les entrades irregulars a la UE, descongestionar els procediments per demanar asil i repartir les responsabilitats entre els estats membre. Després que el Parlament Europeu renunciés a les quotes obligatòries d'acollida de migrants per arribar a un acord amb el Consell al desembre, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment de migrants amb l'objectiu de redistribuir-ne almenys 30.000 l'any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de 20.000 euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d'alguna altra manera.

Procediment accelerat en frontera

El Pacte també inclou un procediment accelerat d'asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb poques possibilitats d'aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l'objectiu d'identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d'asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades.

La Selva és la comarca que més població guanya gràcies a les migracions

A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d'asil.

La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l'arribada de migrants a la UE. Se segueix així l'exemple d'acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d'aquests països.

Normes "molt positives"

"És ara o mai. La història i els votants tenen els ulls posats en nosaltres", havia advertit la comissària d'Interior, Ylva Johansson, en el debat previ a la votació. En la seva intervenció, Johansson ha dit que la reforma migratòria és "molt positiva" per a la UE i "elimina els arguments de l'extrema dreta". En el debat també han intervingut els eurodiputats responsables dels expedients, que han demanat a la cambra l'aprovació del Pacte. La socialdemòcrata Birgit Sippel ha defensat que la reforma migratòria és necessària perquè "la política dels últims anys ja no s'aguanta". "Necessitem solucions eficaces i normes clares de control i solidaritat", ha dit.

L'eurodiputat del PSOE Juan Fernando López Aguilar ha afirmat que el Pacte té "limitacions, però ofereix seguretat jurídica i garanties comunes". "És millor que deixar les coses com estan", ha alertat. El també socialdemòcrata Matjaz Nemec ha defensat que el Pacte "obre una nova era", malgrat no ser una "solució idònia".

L'eurodiputada liberal Fabienne Keller ha advertit que el Pacte "no ho resoldrà tot, però sí és un pas endavant de gegant" i que votar contra el Pacte era "donar una victòria a l'extrema dreta". La també liberal Sophie in't Veld ha apuntat que alguns països no respecten els drets dels migrants i per això ha dit que caldrà ser "ferms i vetllar perquè s'apliqui la normativa". A més, ha demanat a la Comissió Europea que tingui un paper més actiu contra les violacions de drets humans.

Al seu torn, l'eurodiputat del PP Tomas Tobé ha defensat el reforç de les fronteres externes. "Hem de decidir nosaltres qui entra a la UE", ha remarcat Tobé, mentre l'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha carregat contra el "moralisme" de les ONG i els partits d'esquerra, a qui ha acusat de "treballar per als depredadors". Així, ha defensat que cal "canviar el rumb" de la política migratòria per "protegir el futur de les nacions europees" i ha considerat que el Pacte és un primer pas per fer-ho.

L'eurodiputada de l'Esquerra Malin Björk ha insistit en el rebuig del seu grup a la reforma migratòria perquè "no resol els problemes" i contribueix a "deshumanitzar els migrants", així com a l'impuls per arribar a acords amb "règims despòtics".