La Selva és la comarca que més població guanya gràcies a les migracions

La comarca de la Selva és la que ha guanyat més població gràcies a les migracions -tant internes com externes-, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a 2022, seguida del Gironès i el Baix Empordà. En canvi, el Pla de l’Estany i el Ripollès (que són les comarques menys poblades de la província) són les que menys població han guanyat, tot i que en ambdós casos el saldo migratori és igualment positiu. Això sí, en el cas del Ripollès, el saldo positiu és gràcies a la immigració estrangera, ja que a nivell intern (migracions cap a la resta de Catalunya i Espanya), el saldo és negatiu. A totes les comarques, de fet, el principal creixement correspon a la immigració que ve de l’exterior. 

Durant el 2022, la província de Girona va guanyar 18.515 habitants gràcies als fluxes migratoris. Això va ser, sobretot, gràcies a les migracions externes: la província va rebre 30.389 immigrants (xifra que suposa un creixement molt elevat respecte els anys anteriors, però que pot ser degut a la recuperació de les tramitacions després de la paràlisi administrativa que hi va haver durant la covid-19) i en canvi només hi va haver 13.145 gironins que van marxar a viure l’estranger. Per tant, el saldo migratori amb l’exterior -és a dir, la diferència entre la gent que va arribar i la que va marxar- va permetre sumar 17.244 nous residents a la província. A més, la demarcació també va sumar 1.670 persones més gràcies a les migracions de la resta de Catalunya, mentre que en va perdre 399 per les migracions cap a altres punts d’Espanya. 

Per comarques, la que ha guanyat més població gràcies a tots els moviments migratoris ha estat la Selva, que ha sumat 5.840 persones gràcies a l’arribada de nous residents. Igual que passa al conjunt de la demarcació, el saldo migratori en relació a la resta d’Espanya és negatiu (-214 persones), però l’increment de població es produeix gràcies a les migracions externes, que deixen un balanç positiu de 5.008 nous veïns, i de la resta de Catalunya, que van permetre sumar 1.046 residents. 

En segon lloc es troba la comarca del Gironès, que va sumar 3.547 nous veïns gràcies als moviments migratoris. De nou, van ser les migracions externes (+ 3.437 persones) les que van contribuir més a l’increment, ja que el saldo migratori amb la resta de Catalunya va ser només de +124 i, amb la resta de l’Estat, de -14. 

La tercera comarca amb un major saldo migratori va ser el Baix Empordà, que va sumar 3.407 persones per aquesta via. Darrera seu es troben l’Alt Empordà, amb 2.851 persones, i la Garrotxa, amb 1.783. A la cua es troben les comarques menys poblades de la demarcació: la Cerdanya, amb 459 nous residents, el Ripollès, amb 389, i el Pla de l’Estany, que només va sumar 377 persones gràcies a les migracions.

Subscriu-te per seguir llegint