Blai Moliner, el president més jove del futbol català

Un poble sense equip de futbol és menys poble. El futbol mou i genera passions, fent valer el sentiment de pertinença i d’orgull pel municipi. Maià de Montcal havia deixat de tenir-ne el 2015 amb la desaparició del seu club, fins que cinc anys després un grup de joves liderat per Blai Moliner van reunir esforços per refundar-lo en plena pandèmia (2020). El garrotxí, jugador del juvenil A del Banyoles, va treballar a l’ombra fins al passat mes de juliol, quan va complir la majoria d’edat. Un cop validats els tràmits del canvi de presidència -va assumir-la temporalment Robert Olivet- per part de la FCF, Moliner ja és oficialment el president més jove del futbol català, amb només 18 anys.

«Quan vam fer el club amb l’Adrià Serra, jo no podia formar part de la junta ni res perquè era menor d’edat», explica. És per això que Olivet, que ja havia estat president en l’anterior junta que va plegar el 2015, va ocupar el càrrec i em va dir: «Quan facis 18 anys, te’l dono a tu». Així va ser. Moliner va arribar a la majoria d’edat el passat 18 de juliol i de seguida va tenir la responsabilitat d’«agafar els papers» per posar-se al capdavant del Maià. El club va renéixer durant el confinament del 2020, després d’haver desaparegut el 2015 arran de l’ascens a Tercera Catalana la temporada 2013-14. La categoria era insostenible per a un poble de 500 habitants. «Estàvem avorrits tancats a casa i vam tenir clar que Maià havia de tornar a tenir futbol», afirma.

Mentre «no podia ser res de manera oficial», Moliner va implicar-se «ajudant en tot el que podia». La seva tasca sempre ha estat de col·laborar el màxim amb el club, però s’ha vist incrementada des que és major d’edat: «És un repte. Vull millorar el club perquè tots ho mereixem. Som una família». Sap que és molt jove. De fet, és l’únic a Catalunya que presideix un club amb només 18 anys, però no li fa respecte. Al contrari: «Em fa gràcia. Quan vaig als llocs, tothom em diu: ‘Tu ets el president del Maià? No ets molt jove?’. Sí que ho soc, però puc assumir-ho com qualsevol altre. Per mi és normal perquè m’agrada el futbol, soc de Maià i me’l sento molt meu el club». El nou Maià va formar-se amb jugadors de municipis pròxims al poble com Besalú, Lladó, Serinyà, Montagut i Banyoles, entre d’altres. L’equip, que milita en el grup 27 de Quarta Catalana, encara no ha guanyat cap partit aquest curs, tot i que Moliner confia que «serem el màxim competitius perquè tots estem molt benavinguts». «Hem de millorar una mica cada any i passar-nos-ho bé. Ara que ja hem aconseguit que Maià torni a tenir club, volem treballar per no tenir pèrdues econòmiques. Això ja seria un gran què», afegeix.

Quadrar pressupostos és el principal maldecap del futbol amateur. Al Maià, tothom s’ha repartit les tasques perquè sigui més fàcil suportar els costos de la temporada. «Vam aprofitar el compte vell del club per pagar la inscripció a la Federació. A partir d’aquí, vam tirar endavant gràcies als socis, algun patrocinador i l’Ajuntament», apunta. Malgrat que encara «no he tingut temps a cremar-me», Moliner ja hagut d’afrontar situacions límit com a president. El mes passat van tenir un bon ensurt amb el jugador Ferran Duran, després que patís cinc aturades cardíaques en un partit. Es va salvar gràcies a un desfibril·lador. Moliner va respondre atenent a tots els mitjans de comunicació, però ho va fer «encantat» perquè «és el que tocava». «Sense guanyar cap partit, ens farem famosos», bromeja.

El futbolista que va sobreviure a cinc atacs de cor: «He tornat a néixer»