Per segon any consecutiu, l’Spar Girona haurà de veure la final de la Lliga Femenina per televisió, des de la distància. El miracle que les noies d’Alfred Julbe havien de buscar a València no s'ha produït tot i que, per moments, a la segona part, s'hi ha arribat a somiar i ha estat a prop, molt a prop. Amb el 66-73 final es repeteix el guió del curs anterior, amb l’equip gironí eliminat a La Fonteta, dient adéu a la temporada. El bon partit de Burke i Gardner, i en global de tot l'equip, la millora en el tir i la defensa, no han estat suficients per certificar la gesta tot i arribar a tenir un màxim avantatge de 10 (53-63 a 6.23 del final, 56-66 a 2.50) i veure-la molt a prop. Dos triples seguits del València, d'Allen i Oubiña, han acabat amb bona part del somni (64-66) tot i que a 54 segons un triple de Mendy donava una mínima esperança (64-71) i tot seguit Gardner feia el 64-73. Mentre València i Perfumerías Avenida disputen la final, a Girona serà moment per resoldre moltes de les incògnites que planen sobre l’equip de la temporada que ve, començant per si seguiran Alfred Julbe a la banqueta i Laia Palau a la pista. L’Uni també haurà d’estar molt pendent de la FIBA i de com plantegi les competicions europees de l’any que ve. De moment la plaça per repetir a l’Eurolliga s’ha complicat (hi aniran el campió de lliga i el de Copa, i si és el mateix, el finalista de lliga) i caldrà veure si la Federació en torna a donar tres a la FEB (tot i que si l’Uni l’acabés tenint hauria de passar una fase prèvia).

Palau havia receptat anar a València a guanyar de vint per intentar remuntar els 12 punts del partit d’anada. L’Uni ha millorat respecte diumenge passat i ha posat molts dubtes al València. Llàstima que el mal ja estava fet del primer partit. En el primer quart Carrera i Salvadores han mantingut sempre per davant al València, i en el segon les locals han arribat a dominar de vuit (28-20) després d’un bàsquet de Casas, que ampliava el desavantatge en el global fins als 20 de diferència. El millor moment de l’Spar ha arribat instants abans del descans, quan ha encadenat un parcial de 0-7 amb 4 punts de Gardner i un triple de Mendy, que ha permés les gironines anar als vestidors dos amunt (34-36). A partir d'allà han manat durant la resta de l'enfrontament.

Una gran defensa i el lideratge de Gardner han servit per posar l’Uni cinc amunt (36-41) a l’inici del tercer quart. Continuava l'equip gironí allargant la seva millor cara. S'ha arribat a somiar amb la remuntada, sobretot quan un triple de Laia Flores situava el 41-49, a només quatre punts d’eixugar la diferència. Ha aparegut aleshores pel València la figura de Queralt Casas. La gironina ha robat una pilota a la base de l’Uni per fer el 46-51, i en la darrera jugada del quart ha posat el València a 4 (50-54), refredant la bona posada en escena de l’equip gironí.

Ja en el darrer quart un triple de Drammeh i una cistella de Burke han tornat a posar l'Uni vuit amunt (53-61) a 7.20 pel final, a només quatre d'eixugar el desavantatge. L'Uni s'ho ha començat a creure i el València tenia molts dubtes. Dos tirs lliures de Reisingerova, que ha aparegut amb contundència en aquest últim parcial, han posat l'Uni 10 amunt (53-63), a només 2 de l'objectiu. L'Uni hi ha estat molt a prop, però per exemple, en l'atac que podia empatar l'eliminatòria o posar les gironines per davant han xiulat falta en atac a la pivot txeca. Després han aparegut els triples d'Allen i Oubiña per ajustar el marcador i donar aire a les locals (64-66), i malgrat que l'Spar mai ha deixat de creure-hi (64-73) després d'un triple de Mendy i una cistella de Gardner, la gesta no s'ha produït.