Una temporada ben especial amb mil i un objectius diferents

Què n’espera un entrenador del seu equip just abans de començar la temporada? Una pregunta fàcil de fer, però bastant més difícil de respondre. Perquè el ventall de possibilitats és enorme. Depèn de molts factors. Les cabòries del propi tècnic, les possibilitats i capacitats de la plantilla, la idiosincràsia del club. I un llarg etcètera. El mateix dilema té diversos punts de vista, que van més enllà del que passi a la pista cada cap de setmana. La Primera Nacional d’handbol, en clau gironina, serà més especial que mai. Diferent. Comptarà amb fins a tres clubs de la província, després que un nivell per sobre, la Divisió d’Honor Plata, n’hagi quedat orfe. UE Sarrià, Handbol Bordils i Handbol Banyoles compartiran categoria des d’aquest cap de setmana i durant 30 jornades, fins el proper mes de maig. El final, impossible de desxifrar. El camí, encara per construir. I és aquí on hi apareixen Josep Espar, Gerard Farrarons i José Vicente Tomás, Chovi. Els tres entrenadors, respectivament. Només Espar continua de l’últim curs. Els altres dos s’estrenen. Cadascun d’ells amb les seves preocupacions i objectius. Amb desitjos, previsions i somnis.

El tret de sortida, avui mateix. L’encarregat d’estrenar-se primer serà el Bordils, l’última temporada competint ja a Primera Nacional, però durant els vuit anys anteriors a Plata. Ja no toca enfrontar-se al Ciudad Real, Zamora, Barça Atlètic i companyia. A partir de les sis de la tarda visita la pista de l’OAR Sabadell. El primer dels molts capítols que vindran. Reflexiona Farrarons sobre tot plegat. A l’equip li demana que «competeixi». No es parla d’ascens o permanència, de ser quart o setè. Es mira més enllà, es centra l’atenció en el dia a dia. «Hem d’anar al màxim nivell possible durant tots els partits, sense deixar de fer res. Intentarem que tothom rendeixi amb la màxima implicació i il·lusió al llarg de tota la temporada. És el més important, perquè el curs és molt llarg». Hi suma un desig personal: «M’agradaria assolir un bon nivell de joc, que sigui ric i també atractiu».

Més tard, a les vuit, s’hi posen els altres dos. L’Handbol Banyoles, que estrena entrenador, rep el Sant Esteve de Palautordera. Chovi n’ha agafat les regnes. És clar que, mirant a llarg termini, salvar la categoria apareix en la llista de deures. Però perquè això sigui possible, el tècnic considera que abans cal fer passos imprescindibles. Parla de «construir», perquè el cos tècnic és nou i el grup ha rebut noves incorporacions. També de «conjuntar» el vestidor i «consolidar» no només el bon ambient, sinó les dinàmiques de treball. Només així es podrà créixer. Per això demana «temps» perquè «amb totes aquestes eines, poc a poc es pugui treballar sobre el nostre model de joc», sempre fent passos «sòlids». Parla alhora de «competitivitat», de molta «il·lusió» i es mostra realista. «Sabem que patirem per treure endavant cada punt, però amb aquesta mentalitat i el suport de la nostra afició, estem convençuts que els resultats tard o d’hora arribaran».

També a les vuit s’hi posa el Sarrià. Coneix el club perfectament la categoria, però fins fa quatre dies la seva realitat era una altra, tot competint a Plata. Ara toca retornar al passat, ser conscient de quin és l’escenari actual. L’equip de Josep Espar rep el Sant Joan Despí per començar. Què n’espera de tot plegat l’entrenador? De moment, «consciència». Parla dels seus jugadors. Que tothom sàpiga a què és el que juga. «Venim d’una temporada en la qual hem anat a l’esprint, corrents tot el dia sense saber molt bé què és el que es feia». Amb aquesta consciència que reclama hauria d’arribar la «maduresa en el joc» perquè «tots aportin el seu màxim rendiment». Viu el Sarrià un període de «transició», amb cares que han anat canviant darrerament. «Estem fent una transformació, amb gent nova i aquells joves que aniran pujant del segon i equip i les categories inferiors». A tots ells, els del primer equip i aquells que vindran a donar un cop de mà, Espar els demana: «Hem de saber qui som, com juguem, què fem bé i què malament. Als entrenaments no només vindrem a córrer, sinó a millorar». Ningú ha parlat de pujar, d’acabar el més amunt possible. Tots se centren en el dia a dia. Començant per avui i al llarg d’una temporada ben especial.

Subscriu-te per seguir llegint