L'última cursa d'Adrià Moreno

Tom Boonen, imponent, es va incorporar i va obrir tots dos braços. Era ja del tot conscient que seria el primer en completar els 202 quilòmetres de la Ride London del 2016, que la victòria no se li podia escapar. Havia accelerat els últims metres amb la força precisa per deixar enrere els rivals que, fins aleshores, el superaven. Va creuar la meta sol, amb cert avantatge. Aquella va ser l’última victòria del belga, un ciclista amb un palmarès envejable: entre d’altres, sis victòries d’etapa al Tour de França, quatre vegades vencedor de la mítica París-Roubaix o campió del món el 2005, a Madrid i per davant d’Alejandro Valverde. Boonen assaboria el triomf a la capital d’Anglaterra, aquell 31 de juliol d’ara fa sis anys, i no massa lluny s’ho mirava Adrià Moreno. L’olotí superava la línia d’arribada uns segons després, trentè classificat. Acabava de participar en l’esprint decisiu i, el més important, havia competit, de prop, amb un dels seus ídols. Quan Moreno gaudia tot veient el Tour per la televisió, xalava de valent amb el propi Boonen, però també amb Joseba Beloki, Iban Mayo o Lance Armstrong. I no li calia tampoc traspassar cap frontera perquè no perdia detall del que feien Xavi Tondo, Joan Llaneras o Carles Torrent. Li agradava el ciclisme. Veure’l, practicar-lo. Havia tastat uns quants esports però el que realment l’havia convençut era enfilar-se al capdamunt d’una bicicleta. Així s’hi ha passat una colla d’anys. Rodant, amunt i avall. «Picant pedra», com ell mateix explica. Tant, que finalment, i també potser «tard», li va arribar l’oportunitat de ser professional en un club World Tour, la màxima divisió. Ho ha assaborit un any, quan ja ha estrenat la trentena. Ara, amb la maleta ben carregada d’experiències, ha decidit deixar-ho estar. Veient que no li podia donar continuïtat a la roda, ha paït el seu present i futur immediat. S’ha acabat competir, ser professional. Ara tocar acabar-se de formar i treballar, guanyar-se la vida d’una altra manera.   

Fa una setmana, aprofitava l’altaveu de les xarxes socials per escriure el punt i final del que considera que ha sigut «una gran experiència». Dies després de rebre tota mena de missatges d’ànims i de suport, admet que té coll avall i més que assumit què li espera a partir d’ara i quines són les conseqüències de la seva decisió. «Ho deixo. Em retiro. Tenia la possibilitat de continuar, però en algun equip més petit. Considero que, després d’arribar fins a on he arribat, seria fer un pas enrere i això ja ho vaig fer fa temps. No tinc ganes de repetir-ho de nou. No tinc la motivació ni tampoc n’estic convençut». Uns anys enrere, força més jove i amb tota la carrera per davant, lluïa els colors de l’equip ControlPack quan es va proclamar campió de Catalunya sub23, sent onzè a la Copa d’Espanya i obtenint una victòria a la Volta a Lleida. Resultats que l’ajudarien a fer el salt i anar-se’n al Volosure Starley Primal anglès, un equip de categoria Elite. Era el 2015. Va trigar ben poc a cremar una nova etapa, a pujar un altre esglaó. Sense moure’s del Regne Unit, fitxava pel Team Raleigh, un UCI Continental. També ha corregut a França (AVC Aix-en-Provence i VC Villefranche Beaujolais) i Àustria (Vorarlberg), abans del salt definitiu. La gran oportunitat se li presentava aquest 2022, quan convencia el Burgos BH. Un World Tour, al capdamunt de la piràmide. 

«Havia sigut professional abans, però mai havia competit en una categoria com aquesta. Ho vaig aconseguir però una mica tard. M’he passat molts anys picant pedra i se’m va oferir la possibilitat d’ajudar-los a la Volta a Portugal. Vaig ser el millor i em van fitxar. M’he anat fent gran, tinc 31 anys i la tendència actual és la de fitxar a gent més jove. Ja no hi ha massa corredors de la meva generació», reflexiona.

Una valoració positiva

El 2022 ha sigut ben intens. Adrià Moreno l’ha viscut al màxim, intentant assaborir cada moment. «He fet un any molt bon, però els resultats positius m’han arribat massa tard. Estic convençut que si els hagués aconseguit abans, m’haurien renovat». Perquè el Burgos BH, tot i fitxar-lo fa un any, pocs mesos enrere va decidir que l’olotí no continuaria formant part de la plantilla aquest 2023 entrant. «L’inici va ser bo, però vaig patir el coronavirus i em va afectar. No vaig recuperar bé, amb una recaiguda forta. Al juliol ja m’havia passat pel cap la possibilitat de deixar-ho estar, però les opcions eren mínimes. Després de la Vuelta l’equip ja em va dir que no es comptava amb mi. En aquell moment, molts moviments ja s’han fet i queden pocs buits per ocupar en d’altres llocs. Llavors vaig decidir que era l’hora de deixar-ho estar. Més aviat o més tard, havia d’arribar. Ho tinc assumit».    

No es queda pas amb el mal regust a la boca. Prefereix veure el got mig ple. «He sigut capaç d’aconseguir quelcom que buscava des de feia molts anys. Una satisfacció personal, i alhora he aportat el meu gra de sorra pel bé d’un equip que ha apostat per mi quan d’altres no ho han fet». Un any mogut, diferent del que havia viscut fins ara. «Competir a aquest nivell significa passar molts dies lluny de casa, viure concentracions en alçada i conèixer un munt de llocs. Es controla tot:la nutrició, el descans, com es viatja... He utilitzat un material d’un nivell molt alt. Res a veure amb d’altres clubs de menys envergadura, on tot t’ho havies d’administrar tu mateix». 

M’ha faltat córrer una gran volta. Si hagués tingut l’oportunitat d’estar-hi alguns anys més, segur que ho hauria aconseguit

Adrià Moreno

— Ciclista

Córrer amb el Burgos BH li ha servit per treure’s «una espina» que tenia clavada. «Per fi he pogut competir en curses de la categoria World Tour. Vaig fer-ho molt bé a la Volta a Catalunya i vaig acabar la Clàssica de Sant Sebastià, una prova molt dura». Tampoc li van anar gens malament les coses a Portugal o a Langkawi, Malàisia. «M’ha faltat córrer una gran volta. Si hagués tingut l’oportunitat d’estar-hi alguns anys més, segur que ho hauria aconseguit». 

No pensa abandonar la bicicleta i sempre que pugui, sortirà a rodar. Però tot ja no serà igual. És època de canvis, de nous horitzons. Està acabant Administració i Direcció d’Empreses, i ja disposa d’un Grau Superior d’Administració i Finances. El món laboral l’espera i si allà a on vagi a parar té relació amb el ciclisme, molt millor encara. No és pas difícil, a la província. Un dels epicentres d’aquest esport. Una mena d’imant per a ciclistes d’arreu. Això sí, potser cal una empenta perquè, com Moreno, més gent de la demarcació arribi ben amunt. «S’està fent feina, però aquest treball requereix anys, apostar-hi amb fermesa i comptar amb el suport de patrocinadors i d’institucions». Qui sap si ell, el dia de demà, hi estarà involucrat. De moment, temps tindrà per fer memòria i recordar, amb un somriure, tot el que acaba de deixar enrere. Com aquell dia que va competir, de tu a tu, amb Tom Boonen. 

Subscriu-te per seguir llegint