Apagada, a remolc i derrota cruel

Al tècnic del Baxi Manresa Pedro Martínez ja no el trastoca enfrontar-se a un seu ex equip, perquè al llarg de la seva dilatada i brillant carrera ha estat a tantes banquetes, que això ja li és un costum. De la mateixa manera, aquesta temporada el Bàsquet Girona s’enfronta cada jornada a un conjunt amb el que s’havia vist les cares fa catorze anys. Però que ahir al Nou Congost es trobessin el tècnic i els gironins en partit de lliga ACB, sí tenia un punt d’especial, tenint en compte que Martínez era l’entrenador d’Akasvayu quan el club va desaparèixer el 2008. Davant d’això, ningú a cap dels dos bàndols, podia dissimular que el matx tenia aquest punt afegit de nostàlgia. Tampoc el capità dels del Bages, el gironí Guillem Jou, que fa catorze anys era un vailet de calces curtes que anava a Fontajau a animar el seu equip, sense saber el que el futur li tenia reservat.

Però més enllà d’això, i sabent que la competició no coneix aspectes emocionals, el partit i la victòria era absolutament crucial pels dos equips. Els locals per sortir del darrer lloc i atrapar al Bàsquet Girona i els d’Aíto, per impedir que això fos així i obrir un forat de dues victòries respecte la cua de la taula.

A l’hora de la veritat, que el matx era vital pels dos equips es va notar ben aviat, amb tres errades inicials per cada conjunt, abans que s’inaugurés el marcador. Tret d’aquests primers instants, el Bàsquet Girona va semblar que posava la directa davant un Manresa a qui no li sortia res. Els d’Aíto es varen posar nou punts amunt, que es la diferència que varen repetir al final del primer quart amb 14-23 al marcador.

Però aquests deu primers minuts varen ser un miratge, perquè l’equip de Fontajau va quedar encallat en un segon quart surrealista, per les diverses errades arbitrals, per la nefasta gestió de la taula i per les múltiples aturades que va tenir el joc. Això, però no és excusa per explicar que al Bàsquet Girona se li va apagar la llum del tot, veient com el Manresa remuntava, fins i tot després de desaprofitar set pilotes seguides per posar-se per davant, cosa que al final varen aconseguir amb el 27-25.

Després d’això, la dinàmica va canviar absolutament i el Bàsquet Girona va arribar al darrer minut de la primera part havent anotat només cinc punts. Finalment, aquest segon quart es va tancar amb un parcial de 22-8, que deixava el marcador 36-31 al descans. L’apagada havia estat monumental.

Tot i això, quedava la segona part per rectificar, però el cert és que els locals, liderats per un excel·lent Waczynski que va acabar amb 21 punts, havien agafat velocitat de creuer i varen dominar el tercer quart, tot i les embranzides gironines, 63-53.

A manca de l’últim quart, la renda no semblava insalvable i de fet els d’Aíto, a base de feina coral, varen acostar-se fins a un punt, 88-87 després d’un triple de Gasol quan mancaven només 21 segons el final.

Però tot plegat encara tindria més emoció, perquè amb 16 segons per jugar-se, Quino Colom va disposar de dos triples per portar el partit a la pròrroga. Cap dels dos intents va entrar i el Manresa va aprofitar per lligar, després de dues hores i quinze minuts de partit, una victòria que li era molt dolça, mentre que pel Girona era una gran oportunitat perduda, 82-79.

Tancat el partit d’ahir, en tres dies arribarà un altre gir emocional, perquè el Joventut visitarà Fontajau. Els badalonins varen ser el darrer rival ara fa catorze anys, amb Aíto a la seva banqueta aleshores rival. I és que el temps passa i els protagonistes canvien de lloc, però hi segueixen essent tots. És clar que com no pot haver-hi sentimentalismes, la victòria serà més que obligada, sobretot després de l’ensopegada d’ahir.