Els gironins que van patir Pelé

Considerat per molts el millor futbolista de la història durant molt de temps, Edson Arantes do Nascimento, Pelé, es va apagar dijous passat la nit. Amb 85 anys O Rei moria en un hospital de Sao Paulo víctima d’un càncer. Enrere quedaven tres Mundials (1958, 1962 i 1970), 1.366 partits jugats en què va marcar més d’un miler de gols i un grapat de filigranes inversemblants i fascinants per a l’època que van fer que fos elevat a la categoria d’escollit. Tret dels darrers anys al Cosmos de Nova York, Pelé va jugar gairebé tota la seva carrera al Santos. Conscient que tenia la gallina dels ous d’or, el conjunt brasiler no va dubtar a explotar-lo i va organitzar un bon grapat de gires arreu del món.

Europa va ser un destí molt habitual per al Santos i, així Pelé, que mai va jugar en cap equip europeu, va poder enfrontar-se a alguns dels millors equips del Vell continent. Barça, Madrid, Atlètic, Inter, Roma, Lazio, Marsella, Benfica, Sheffield o Hamburg van ser alguns dels rivals del Santos durant unes gires maratonianes amb viatges d’allò més cansats. Tant, que de vegades, l’astre brasiler s’ho agafava amb força calma. «Era com si li fos igual. Semblava que li rellisqués una mica. No s’hi va fer gaire i va passar realment desapercebut». Així el va veure Josep Ribera durant un amistós que va enfrontar el Santos a l’Espanyol a Casablanca (Marroc) el 19 de juny del 1960. El resultat va ser de 2-2 i a Pelé gairebé ni se’l va veure. Cert és que el Santos venia de Marsella i va arribar només quatre hores abans del partit a Casablanca, però els dirigents marroquins no van quedar gens contents de l’actuació del Santos. «I això que era quan estava més en forma. Feia poc que havia guanyat el Mundial i realment era una meravella veure’l jugar. Això sí, aquell dia no va pas agafar la pilota i driblar-nos a tots fins a arribar a la porteria i fer gol. Tot al contrari», recorda Ribera, exjugador del Girona i de l’Espanyol i que actualment té 85 anys.

Més s’hi havia fet Pelé un any enrere a la gespa del Camp Nou, el 1959, en un partit contra el Barça (1-5). Aquell dia el conjunt blaugrana tenia les baixes de set jugadors (Ramallets, Olivella, Gràcia, Segarra, Gensana, Tejada i Luis Suárez) internacionals amb Espanya i tampoc disposava de l’entrenador Helenio Herrera, també seleccionador, que tenien partit a Polònia. Això va fer que dos jugadors de l’Espanyol (Bartolí i Recaman) reforcessin un Barça molt jove. A l’onze titular del conjunt blaugrana l’espigat central, Pepe Pinto, que després faria carrera i arrels a Girona. «Ens van ben passar per sobre», recorda bé Pinto, de 92 anys, un dels encarregats de tenir «l’honor d’intentar marcar» Pelé al Camp Nou. «Era un fenomen», descriu rendit a la seva qualitat, l’històric exjugador i exentrenador del Girona.

Pepe Pinto i Josep Ribera van enfrontar-se només una vegada a Pelé. Més vegades ho va fer Martí Vergés. El futbolista de Vidreres va disputar tres partits contra l’astre brasiler. El primer va ser el del 1959, formant a la línia defensiva amb Pepe Pinto. Després, ho tornaria a fer el juliol de l’any següent (1960) al Camp Nou en un partit on el Barça de Ramallets, Olivella, Gràcia, Luis Suárez, Kubala i també Vergés va superar el Santos per 4-3. El conjunt brasiler va aconseguir maquillar el marcador després d’un 4-0 inicial blaugrana i Pelé va fer un dels tres gols visitants. El tercer cop que el defensa selvatà, que va morir el febrer del 2021, tornaria a enfrontar-se a Pelé l’any 1963. Aquell dia les cròniques de l’època parlen d’un gran marcatge de Vergés a Pelé, que no va veure porteria i no va poder evitar la derrota del Santos davant el Barça, amb gols de Pereda i Zaballa.

L’altre gironí que va tenir l’honor d’enfrontar-se amb Pelé en un terreny de joc va ser Pau Garcia Castany. L’exjugador del Girona, que va morir el juny passat, ho va fer amb el Saragossa l’any 1963 a la Romareda en el darrer partit que el brasiler va jugar a l’estat espanyol. Aquell dia, Pelé va brillar amb llum pròpia i ell tot sol es va encarregar de capgirar un 2-0 per donar el triomf al Santos (2-3).