Torna el Barça a Fontajau, poc més de 15 anys després. Dissabte, una estona més tard del duel entre el Girona i els blaugranes de futbol, n’hi haurà un altre de bàsquet ACB, inèdit des del 27 d’octubre de 2007, en plenes Fires de Sant Narcís. Va ser un duel a les banquetes entre Pedro Martínez i Dusko Ivanovic, resolt a la pròrroga (85-89) després que l’antic Akasvayu desaprofités l’última possessió per guanyar el partit i evitar-la. La jugada desitjada no va sortir, però Marc Gasol, autor aquell dia de 19 punts, va quedar alliberat en el triple, ho va intentar, i el seu tir no va entrar. Lakovic (30) acabaria sent el botxí dels gironins en un duel que Jordi Trias, ara comentarista dels partits del Barça a l’ACB, en català, per Movistar+, va viure amb l’equip barcelonista. «Recordo perfectament aquell partit i el triple que va fallar en Marc que ens hauria derrotat. Va ser un duel molt igualat i que nosaltres ens vam acabar enduent pel partidàs de Lakovic, fent una bona parella de bases amb Pepe Sánchez». 

El Girona-Barça de dissabte (20.45) obre una segona volta que ha de servir a l’equip d’Aíto per acabar de segellar una permanència encarrilada amb els últims quatre triomfs seguits. Trias subratlla que el derbi «arriba en el millor moment pel Girona», que ha anat clarament de menys a més «com fan els equips d’Aíto», i tot i donar com a favorit els blaugranes «tampoc no descarto res, i menys jugant a Fontajau». Trias locutarà el duel al costat de Pere Flores, i ja és el tercer any que fa d’analista televisiu. «M’agrada, al principi era una cosa nova per a mi, però m’agrada tant el bàsquet que em sento molt còmode fent aquesta tasca», assegura.

Sobre la millora del Girona, Jordi Trias apunta el pas endavant individual de diversos jugadors, i que la columna vertebral que formen Quino Colom, Taylor i Marc Gasol passa també per un bon moment. Segons ell «de l’equip m’està agradant més la defensa que l’atac, defensivament es nota que són un equip d’Aíto, pressionant les línies de passada, al base i al jugador rival que té la pilota. Sempre estan ben col·locats i això ha sigut clau per començar a sumar victòries». A partir d’aquí també destaca d’altres actors com Miletic, Fjellerup, Pol Figueras o Èric Vila, que també han evolucionat i aporten.

«Per a mi el favorit és el Barça, que també està molt bé ara, tot i que el Girona ha millorat molt i té l’avantatge que ells vindran d’un clàssic contra el Madrid a l’Eurolliga dijous. Jasikevicius sol fer més rotacions i donar minuts als menys habituals quan a l’ACB juga contra rivals que no són de la part alta i aquí també hi poden haver-hi opcions», afegeix l’expivot gironí, que va jugar a l’antic CB Girona, a l’actual Bàsquet Girona a la LEB Plata, i al Barça, entre d’altres equips.

 En aquell darrer precedent a Fontajau de fa quinze anys Trias va acabar aportant vuit punts en 21 minuts de joc. «Recordo que hi havia molt d’ambient», apunta. Com ara, quan Fontajau frega el ple en cada partit. «Girona és ciutat de bàsquet i es demostra amb les ganes que hi havia de tornar a veure ACB i també amb els èxits de l’Uni i la gentada que també porta al pavelló», assegura. I afegeix: «cada partit es un Girona-Barça o un Girona-Madrid, sempre Fontajau està a vessar». Dissabte el ple està assegurat, amb les entrades esgotades de fa mesos per una afició que somia que aquest cop surti cara.