"Tenia claríssima la gravetat de la lesió, però no he perdut el somriure perquè de tot se n’aprèn"

MVP nacional de la lliga passada va arribar a Fontajau a l’estiu després de créixer amb Bernat Canut al Cadí. En el seu millor moment de la temporada, a València, es va fer una greu lesió. Avui posarà data a l’operació i revela que farà tot el procés de recuperació a Girona. Té un altre any de contracte.

Tot i la gravetat de la lesió, no ha perdut el somriure. 

No, només faltaria. Això seria l’últim! i seria preocupant.

Recorda la jugada? Se’n va adonar de seguida de la gravetat que podia tenir la lesió?

Sí. No m’he vist la reacció, però la veritat és que quan passa l’acció m’assento a terra i ja ho tinc clar. De fet diumenge la Laia Flores m’ho deia, que jo ja li havia dit aleshores. És que ho sabia, ho vaig notar. Després sí que és veritat que vaig poder anar a la banqueta i vaig estar caminant i que els metges em van fer una primera exploració i em van dir que abans de fer un diagnòstic esperéssim a les proves de l’endemà. Però jo ho tenia claríssim.

Va ser complicat el viatge de tornada?

Molt, la veritat. Jo abans del partit ja em trobava malament, alguna cosa m’havia fet mal del menjar abans de jugar, estava una mica indisposada, i després comencem a jugar i em passa això. La tornada, en autobús, va ser una mica un xou. Jo, en aquells moments, ja me n’havia oblidat del partit i de la derrota, igual com a molta altra gent, que estaven molt més preocupats per la meva lesió que per cap altra cosa. Lògicament hem d’aprendre del partit i del que vam fer malament, però en el viatge de tornada penso que tothom va estar molt pendent de mi i que ens vam oblidar de la derrota a València. Suposo que el fet que el partit es fes per Teledeporte va ajudar a que la notícia es fes més viral. Jo tant punt vam acabar el partit vaig trucar als meus pares i al meu germà perquè sabia que estarien patint i que ho passarien pitjor que jo.

Com d’important és rebre el suport i l’escalf de les companyes, l’afició, la família...?

És vital. El que vaig viure diumenge a Fontajau va ser la cirereta del pastís, però la veritat és que des que em vaig lesionar i va sortir la notícia dijous a la nit va ser una bogeria la gent que es va interessar per mi. Ja me’n queden pocs, però aquest matí (ahir) encara estava responent missatges. M’han donat molta força. I tornant a la rebuda de Fontajau, només puc dir que va ser molt maco. Em preguntava si m’ho mereixia. Ho parlava amb gent del club i em deien que només recollia el que havia donat. Vaig ser molt feliç i, si ho penses així, qui soc jo per negar-ho?.

Quants missatges va arribar a tenir?

Al meu whatsapp personal, les xarxes socials ja són un altre món, potser he arribat a tenir obertes 150 converses. Que tot sigui això, només haver de respondre missatges de gent que t’estima!.

Hem tingut lesions inoportunes en el tram més important però aquest equip ho tirarà endavant

I a partir d’ara què? Quins són els terminis de tot el procés de recuperació?

La veritat és que encara no ho sabem del tot. Demà (avui) tinc visita amb el traumatòleg i suposo que segons com ho vegi ja fixarem la data de l’operació. Jo em vull operar aquí i fer també tota la recuperació a Girona. Ja sé que m’han dit que des del dia de la intervenció el procés de recuperació són nou mesos. Soc molt novell en això, estic en mans dels metges, i ja els ho he dit. Faré el que em maneu.

Dimecres se la juguen a Europa contra el Mersin, diumenge van a la pista de l’Avenida... l’equip està preparat per aquest tram final de temporada?

Hem tingut lesions inoportunes en el moment més important de la temporada. Però aquest equip ho tirarà endavant. Totes les jugadores sumen, encara que siguin poques. Intentaré ajudar-les tant com pugui i transmetre’ls energia quan ho necessitin. A la nostra ment sempre hi ha hagut lluitar per tot. Tenim les opcions de fer-ho. Potser sí que, mal ens pesi, l’equip no arribarà ara als partits contra rivals importants que ens venen en les millors condicions. No queda res més que lluitar i lluitar i sé que elles ho faran.

Ha rebut el consell d’alguna companya que hagi patit una lesió de llarga durada com la seva?

Consell encara no n’he rebut cap, però a l’equip ho estàvem comptant i excepte Rebekah (Gardner) i Faustine (Parra), que és encara molt jove, han passat aquesta lesió. Al final et queda la referència que la gent ha tornat a jugar al màxim nivell. Això m’ajuda molt. I també que totes les companyes m’hagin ofert la seva ajuda pel que necessiti. 

Etxarri diu adeu a la temporada

Les lesions sempre arriben en mal moment. Però aquesta, per a vostè, més? Es trobava millor que mai?

Sí, he hagut de passar un procés d’adaptació i ara és quan em sentia millor, la veritat. Havia de passar un temps per sentir-me adaptada al club, a la ciutat i a les competicions. Quan millor em sentia i havia trobat el meu forat per ser jo i gaudir, ha vingut això. No passa res, de tot se n’aprèn.

La presència de Bernat Canut a la banqueta l’ha ajudat en aquest procés d’adaptació?

M’ha ajudat, però l’equip és diferent que el Cadí. Tant ell com jo veníem del Cadí, que és un altre club, i ara estem en un altre molt diferent, més gran, i les coses són diferents. Ell també s’ha hagut d’adaptar a les noves circumstàncies. Conec en Bernat i també és diferent al Bernat a La Seu, però és que ha de ser així.

Subscriu-te per seguir llegint