Girona s’implica amb devoció amb el tennis de primer nivell

A Girona, el futbol és de Primera. I el bàsquet, esclar, l’esport per excel·lència. I l’hoquei. Aquesta setmana també ho és el tennis. «Estem fent moltíssimes hores», explica Txell Deulofeu, una de les nombroses voluntàries que es pot veure, llibreta i telèfon en mà, amunt i avall, per les instal·lacions del CT Girona en el marc de l’ATP Challenger Eurofirms Girona-Costa Brava. «Es dorm poc, però és satisfactori veure com dona els seus fruits», raona Neus Pou, gerent del torneig. «Estem treballant de valent i patim perquè tot surti bé, però ens ha sorprès la manera en la qual està anant tot. Tenim una afluència de públic increïble i tot funciona millor del previst», opina Jordi Samper, el seu director. La suma del col·lectiu està fent possible que la primera edició sigui tot un èxit. S’acabarà demà, amb la final a les 11 hores. Avui es disputen les semifinals, a partir de les 10.30 hores (Gakhov-De Jong i Martínez-Elias); i en acabat, la final de dobles (Roca/Cervantes-Bhambri/Myneni). Com la resta de dies, l’entrada és lliure. «Esperem rebentar-ho», recalca Samper. Ja ho estan fent.

Persones implicades

Tornem als voluntaris, però, perquè què seria de qualsevol esdeveniment sense ells? L’ATP Challenger compta amb recull pilotes de tots els clubs de la demarcació. Cada dia s’apropen una setantena de nois i noies; als quals cal sumar una cinquantena de persones més els socis del CT Girona. Deulofeu, que «fins als dinou anys vaig jugar a tennis, però ara se’m dona millor el pàdel» -descriu, delatant-se amb la rialla-, va estudiar biomedicina i està com a investigadora en un grup de recerca. Sempre que no hi hagi una raqueta (o una pala) al davant, esclar. «Fem tot el que podem i ens organitzem segons la disponibilitat de cadascú. Però hi ha molta, molta feina. Des de la gestió d’hotels, el tema del transport, a repartir les pistes d’entrenament. Puc assegurar que ho estic gaudint i si vaig donar el meu sí, va ser perquè volia que sortís bé. I vull que l’any que ve es torni a fer. De fet, tots remem a una perquè volem que es repeteixi», assegura.

L’equip de voluntaris cuida cada detall i les instal·lacions, amb un village en què destaquen una botiga i llocs de menjar, a banda de la terrassa, propicien un clima òptim per apropar-se a gaudir del millor tennis existent a les comarques gironines.

Res defineix millor el sentiment de pertinença que la paraula ‘implicació’: «És la clau de tot, de tot. El projecte el fem tots. Hem demostrat ser un equip fantàstic i meravellós i que on no arriba un, arriba l’altre. I d’això es tracta. Perquè nosaltres l’hem vist néixer», comenta Pou, agraïda també amb el suport de les autoritats (Patronat, Diputació, Ajuntament), els patrocinadors, la junta del CT Girona i les Federacions Catalana i Espanyola. Per primera vegada, Girona pot presumir d’un esdeveniment tennístic de cinc estrelles. «És evident que en aquest sentit som rookies, però tothom s’està bolcant en el torneig», confessa Samper.

Costa ser neutral per als espectadors, desitjosos de trobar algun referent per poder prendre partit. Té menys sentit, mirar esport sense decantar-se per algun guanyador. De fet, va amb el nostre gen competitiu que tots tenim al nostre interior. Pot ser la falta d’aquest mirall en l’àmbit gironí el que dificulti enganxar-se al tennis? «Tommy Robredo va provocar que tothom s’acostumés massa bé», analitza el director del torneig. «Crec que s’està treballant molt bé, però els resultats encara trigaran una mica a veure’s. Fa anys que el Club Tennis Girona fa les coses de la manera adequada, però això és a llarg termini. Aquest torneig també serveix per a la motivació de tothom: poder veure un nivell així tan a prop i de manera gratuïta, és sorprenent. Així que esperem que serveixi per a generar estímuls per als quals venen per darrere i que d’aquí a poc temps tinguem el nivell que mereix Girona».

El que sí que està aconseguint, per mèrits propis, l’ATP Challenger és el fet de vincular el nom de Girona a l’exterior mitjançant el tennis. «La repercussió és positiva. Lligar-se a la marca Challenger de Girona és una bona idea. Perquè només rebem paraules agradables i felicitacions. Els inputs són fabulosos», afegeix Samper. «Aquest torneig és important per a la demarcació perquè l’esport gironí està a l’alça, però al tennis gironí li faltava una empenta», desenvolupa Pou. 

Estabilitat per al futur

«Volem que aquest torneig es quedi a Girona, esclar. I que les edicions futures vagin a més, per descomptat», diu. «Segur que no ens adonem del qual significa. Per a algú que li apassiona el tennis, com és el meu cas, segueixes els Masters 1000, els Open’s i amb allò al·lucines. Aquest és un Challenger de molta categoria. Però tampoc ets conscient del que suposa i de la feina que hi ha al darrere perquè tot pugui tirar endavant, fins que no hi ets, perquè és bestial. Ara, nosaltres estem encantats», deixa clar Deulofeu, sempre amb un ull a la feina. Potser, en el fons aquest és el secret perquè a Girona la gent comenci a gaudir del tennis amb un pitet.

Subscriu-te per seguir llegint