Que la realitat no superi la il·lusió

El Bàsquet Girona es va estavellar fort dissabte passat a l’Olímpic de Badalona en un partit on no va competir (92-64). «Ho vam fer tot malament. Un partit dolentíssim», reconeixia ahir Aíto García Reneses. Amb pocs dies per recuperar-se i amb un duel contra el Granada a l’horitzó que pot ser decisiu per a la salvació, el Bàsquet Girona visita avui la pista del Reial Madrid. Ho fa gairebé com aquell qui entra a l’escorxador i sap que no hi té res a fer si és que no s’espatlla la màquina. Així ho verbalitzava, sorprenentment, Aíto ahir quan assegurava que les probabilitats del seu equip de guanyar a Madrid eren «mínimes». «Tenint en compte que juguem dimecres i dissabte, hem de pensar que les probabilitats de guanyar, lògicament, són mínimes. Hem de fer servir el partit per millorar coses, com si fos un entrenament». Un discurs que, d’una banda, és molt realista, però que alhora pot servir per treure pressió als seus homes, alliberar-los i, si el Madrid té un mal dia, qui sap sona la flauta. «No parlo de probabilitats sinó de millorar en tot:atac, defensa, rebot. El mateix que als entrenaments. Per això, com que les probabilitats són petites, si sorgís, doncs fantàstic», matisava el tècnic, que té tota la plantilla a disposició. 

Perquè això passi, el Bàsquet Girona haurà de canviar molt la versió d’equip desfet i erràtic que va navegar a Badalona. De «dolentíssim» va qualificar Aíto un matx en què res va sortir bé. Menció especial per al tir exterior, en què el percentatge va ser raquític, 6 triples de 36 intents (17%). «Ens vam perdre per aquí. Quan un equip defensa, no podem llançar a la primera» deia. Si l’equip ho repeteix avui, corre el risc de sortir escaldat si els Musa, Tavares, Hezonja, Llull i companyia tenen el dia. 

Un univers de diferència entre el Joventut i el Bàsquet Girona (92-64)

El partit d’avui no tindrà pas res a veure amb l’estrena de l’equip a la categoria al setembre (88-94). «Allò va ser extraordinari perquè vam comptar amb la motivació extra de ser el retorn a l’ACB» deia Aíto que mantenia la línia de realisme/pessimisme/maniobra de distracció quan assegurava que «tot i que m’agradaria» no veu l’equip «capaç de jugar amb la mateixa intensitat d’aquell dia, independentment que es perdi». 

Aíto García Reneses: «Ja m’he jubilat diverses vegades i no sé quan hi tornaré»

Sigui com sigui, l’única realitat és que el Bàsquet Girona arriba a Madrid havent guanyat un dels darrers set partits però amb tres victòries de coll sobre el descens. Els gironins viuen de rendes fa dies tot i no tenir la feina feta. Això farà que l’equip estigui molt pendent del que faci demà el Betis, l’equip que marca el descens, contra el Fuenlabrada. El Girona també s’encomana al Barça, que juga a Granada, que té un triomf menys (8) i és el següent rival dels d’Aíto A manca de set jornades, Miletic no vol fer números. «La lliga s’està fent llarga. Hem de fer un pas endavant per acabar bé», deia Dusan Miletic. Mentre Aíto té tota la plantilla disponible, Chus Mateo té les baixes de Rudy i Deck, lesionats, i de Poirier, operat d’apendicitis.